El sindicat CCOO-PV ha reivindicat aquest dimarts la millora de les condicions laborals de les cambreres de pis del País Valencià mitjançant mesures de prevenció que reduïsquen les alteracions físiques i psíquiques de la salut, així com a través de la negociació de nous convenis col·lectius. Segons el sindicat, moltes cambreres de pis pateixen dependència farmacològica i han de medicar-se diàriament per a poder mantindre el ritme de treball.
El secretari general de Serveis del sindicat, José Miguel Mandingorra, ha explicat en una roda de premsa que el conveni d’hostaleria de València “porta sense actualitzar-se des de l’any 2013, per la qual cosa no té vigència”, mentre que el de Castelló va véncer en 2011. Davant d’aquesta manca, “que intensifica els contractes a temps parcial o ocasional i la precarietat salarial”, el sindicat ha defensat que la negociació col·lectiva ha de ser “l’instrument que permeta complir els objectius bàsics” en la millora de les condicions de treball de les cambreres de pis, sobretot “després del creixement del sector turístic” en els últims anys.
Amb les negociacions exigides per CCOO, es pretén aconseguir l’aprovació de mesures preventives, que passen per realitzar una “millor avaluació del lloc de treball i dels riscos” i per determinar “el temps que necessiten les ‘kellys’ per a les diferents càrregues laborals”, ha matisat la secretària de Salut Laboral i Previsió Social Complementària de CCOO, Ángeles Balué. Entre els riscos destaquen els problemes de salut físics, com ara trastorns musculoesquelètics en els braços, els muscles, les mans i l’esquena, i les patologies psíquiques, per exemple: insomni, estrés, ansietat o depressió.
A falta de les dades relatives al País Valencià, segons l’informe presentat per l’organització sindical, el 71% de les cambreres de pis a l’estat espanyol pren fàrmacs i psicofàrmacs, com ara relaxants musculars, analgèsics i antiinflamatoris, “que barregen amb complexos vitamínics o batuts proteics per a previndre el dolor i els problemes musculars”.
Per a Balué, l’automedicació de les cambreres de pis és conseqüència de les “càrregues de treball excessives, la pressió dels temps, la falta d’avaluació de riscos del lloc de treball i de mesures preventives, els reconeixements mèdics inadequats i l’ús de materials obsolets o en mal estat”. Amb l’intent de pal·liar els símptomes però sense actuar sobre la precarietat laboral, es van agreujant els problemes i les treballadores necessiten recórrer a fàrmacs majors, orientats sobretot als problemes psicològics que apareixen amb la persistència dels físics”, ha criticat la secretària. Entre els efectes secundaris, ressalten la tolerància, que pot “comportar a un increment progressiu de les dosis diàries”; l’abstinència, l’efecte rebot, “que provoca un empitjorament progressiu dels símptomes”, i la dependència o addicció.
“Moltes companyes pateixen una dependència a aquest tipus de fàrmacs, amb l’objectiu de mitigar el dolor, però també per a poder augmentar el nivell de treball i produir més”, ha assegurat la cambrera de pis Simone Peçanha. També ha recordat en la roda de premsa la situació en la qual viuen moltes companyes seues, que “netegen unes 16 habitacions diàries, estan sotmeses a una pressió constant i, per a evitar sol·licitar la baixa, consumeixen tot tipus de fàrmacs que alleugen els dolors musculars”, ha denunciat.
