Els representants autonòmics d’Hisenda han participat aquest dijous en el primer Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) encapçalat per la ministra d’Hisenda del govern de Pedro Sánchez, María Jesús Montero. En la reunió, que ha sigut la més llarga en anys, s’ha aprovat la proposta d’augmentar del 0,1 al 0,3% l’objectiu de dèficit de 2019 fixat per a les autonomies. Aquesta mesura permetrà al País Valencià gastar 240 milions d’euros més l’any pròxim.
La proposta ha eixit endavant amb 7 vots favorables més el del govern espanyol, 8 en contra i una abstenció. Aquesta última la dels representants valencians, que malgrat considerar positiva la mesura, no han votat de manera favorable perquè aquesta concessió del govern espanyol no és suficient per als comptes de la Generalitat. La proposta del govern espanyol ha comptat amb el suport de Andalusia, Extremadura, Balears, Astúries, Aragó, Cantàbria i Castella-La Manxa i s’ha topat amb l’oposició de Ceuta, Melilla, La Rioja, Madrid, Múrcia, Castella i Lleó, Galícia i Canàries. Finalment, l’augment de l’objectiu de dèficit ha eixit endavant perquè el vot del govern espanyol té més pes que el de cada autonomia.
Malgrat no haver votat sí a la proposta, el conseller Vicent Soler celebra el “canvi” que suposa l’arribada al govern espanyol de Pedro Sánchez. En aquest sentit, fonts de la Conselleria expliquen que la ministra Montero s’ha compromés a iniciar ja en setembre el debat polític de la reforma del sistema de finançament i a engegar mesures extraordinàries per a les autonomies infrafinançades fins que estiga aprovat el nou model. També el CPFF va acordar constituir un grup de treball sobre harmonització fiscal.
Les autonomies que han votat a favor han destacat que l’ampliació de l’objectiu del dèficit “suavitza l’esforç” que han de realitzar les autonomies. També consideren que servirà perquè les administracions autonòmiques puguen destinar més recursos a sanitat, educació i política social.
En canvi, les autonomies que han rebutjat la mesura consideren que provocarà un major endeutament. D’altra banda, la consellera canària Rosa Dávila ha reivindicat que per a les autonomies que han complit els objectius no serveix de res aquesta mesura. “En tot cas és un premi per a les que no han complit”, ha dit, esperant que hi haja una oferta d’Hisenda a les autonomies complidores. Els consellers de Catalunya, País Basc, i Navarra no han participat en la trobada.
Finançament autonòmic i deute
A les demandes d’un nou finançament encapçalades per la Generalitat s’han sumat els consellers d’Hisenda dels governs de Castella i Lleó, Galícia, Madrid (PP) i Andalusia (PSOE), encara que amb matisos. La consellera d’Economia i Hisenda de Castella i Lleó, Pilar del Olmo, ha afirmat que allò que vol el seu govern “no és més deute”, sinó que es reforme el model de finançament de les autonomies “al més prompte possible”. En la mateixa línia, el conseller d’Hisenda gallec, Valeriano Martínez, ha assegurat que allò que necessiten totes les autonomies són “més recursos de naturalesa ordinària, per a res més deute”.
Per a la consellera d’Economia, Ocupació i Hisenda de Madrid, Engracia Hidalgo, el que és fonamental és que s’establisca un sistema “equitatiu” i “transparent” i que els madrilenys “no estiguen per davall en finançament per capita“, així com que es negocie amb “absoluta transparència” i “es continue mantenint la solidaritat”. En representació del govern d’Andalusia, el conseller d’Economia, Hisenda i Administració Pública, Antonio Ramírez de Arellano, ha indicat que el finançament ha de garantir els serveis públics de les comunitats i també la igualtat entre tots els espanyols.
Soler ha considerat “imprescindible” que es porte a la pràctica la proposta del govern de Pedro Sánchez de reestructurar el deute de les autonomies amb problemes per a finançar-se als mercats. “No podem caminar cap al futur amb una llosa pesada del passat” ha remarcat Soler, que ha recordat que el País Valencià mai ha gastat més que la mitjana i que l’origen de la majoria del deute autonòmic i del dèficit és l’infrafinançament. “És de justícia per al conjunt d’Espanya que situacions com la nostra es tinguen en compte”, ha sentenciat el conseller.
