“Ací sóc conegut, per a les coses bones i les dolentes”. Dos íntims enemics polítics es van reunir aquest dijous al Palau de la Generalitat en els papers de president del Consell i ministre de Foment. Tots dos es coneixen molt bé, però va ser José Luis Ábalos qui va advertir que això té avantatges i inconvenients.
Ábalos és ara l’amo del calaix de les inversions de l’Estat, històricament minses a l’hora de projectar-se al País Valencià. De la seua voluntat poden dependre moltes de les millores reclamades pel govern del Botànic des de 2015. A aquest fet incontestable, Ábalos va afegir l’aura de poder que acompanya sempre els ministres. Tots la porten i la projecten vulguen o no, però l’home fort de Pedro Sánchez al govern espanyol no es va estar de fer-ho especialment palés.
“Aquest matí, el President m’ha rebut i he signat al Llibre d’Honor on he viscut tantes situacions històriques; no deixa de cridar l’atenció veure’s com a ministre de Foment després d’un llarg recorregut polític en aquesta terra”, va assenyalar Ábalos abans d’endinsar-se en els afers tractats durant la reunió amb Puig.
Ábalos se la va jugar amb Sánchez en les primàries del PSOE. Va ser quasi un tot o res. La derrota l’hauria deixat pràcticament fora de joc, després de molts anys navegant pel PSPV amb la seua quota de poder a la ciutat de València.
Hi va encertar de cavall i el premi immediat ja va resultar d’allò més abellidor. La Secretaria d’Organització el va situar al lloc des d’on es controlen les canonades del partit. Però, la grossa li va caure, com és habitual, de forma inesperada. Amb la moció de censura contra Rajoy i l’accés al ministeri, Ábalos ha acumulat una quantitat de poder que no hauria imaginat ni en els seus somnis més arrauxats.
L’Ábalos que va visitar Puig és el polític valencià amb més poder des de fa moltes dècades. només comparable al que Eduardo Zaplana va atresorar com a ministre de Treball i portaveu del govern de José María Aznar. De fet, tampoc es va estalviar el recordatori que, a banda de ministre, ostenta un alt càrrec al PSOE i com a secretari d’organització va manifestar la posició favorable a millorar el finançament del País Valencià i reconéixer el paper “capdavanter” de Ximo Puig en la reforma del sistema.
José Luis Ábalos: “No deixa de cridar l’atenció veure’s com a ministre de Foment en aquest pati on he viscut tantes situacions històriques”.
Des d’aquesta talaia i després de negar-li veu i vot en el nomenament del delegat del govern espanyol va oferir a Puig la possibilitat d'”encapçalar” el projecte del Corredor Mediterrani amb el nomenament d’un valencià com a ‘coordinador’, un càrrec de supervisió sense capacitat executiva.
Ábalos va parlar en primera persona –com a valencià– a l’hora de recordar els greuges patits i la seua trajectòria de portaveu de les reivindicacions de la seua terra, per exemple, al Congrés dels Diputats. Però el càrrec de ministre imprimerix caràcter i l’obligació de ser just amb tots. Així, hi va advertir que, malgrat la seua “sensibilitat” i “empatia” cap a la terreta, ningú no pot esperar “un tracte de favor”.
Canvi d’atmosfera
Els gestos amables i els bons propòsits no es van traduir en cap compromís concret, més enllà de la creació de comissions bilaterals per a fer més fluida la comunicació entre dos governs encapçalats pel mateix partit.
Ximo Puig; “Hi ha un canvi d’atmosfera extraordinàriament positiu”.
Ximo Puig va parlar de “canvi d’atmosfera” i d’un “nou temps de treball conjunt”, dues precondicions de la col·laboració institucional, que, a més, es pressuposen entre dos vells companys de partit que es coneixen des de fa dècades “per a les coses bones i les dolentes”.
