Renfe va atendre, durant el primer mes de funcionament de l’AVE entre Castelló i Madrid, 224 reclamacions per retards. Així ho ha comunicat l’operadora al senador de Compromís Carles Mulet en resposta a un seguit de preguntes plantejades sobre aquest servei ferroviari. L’import reintegrat per retards en aquest primer mes en marxa va ser de 9.466,42 euros.
L’operadora també exposa que del 23 de gener –quan va començar el servei comercial de l’AVE Castelló-Madrid amb dos trens diaris en cada sentit– al 23 de febrer van circular 128 trens amb un retard mitjà en la sortida d’1,26 minuts i de 4,65 minuts en l’arribada.
Quan van començar els retards?
Com ja va avançar Diari La Veu, el primer mes de vida de l’AVE Castelló-Madrid van haver-hi diversos retards, entre oficials i “oficiosos”. La inauguració del 22 de gener ja va ser una premonició de tot el que vindria després. L’AVE inaugural a Castelló va arribar amb mitja hora de retard per una avaria en el canvi de via. El comboi en què viatjaven els presidents Mariano Rajoy i Ximo Puig va estar aturat 22 minuts a Sagunt i va arribar a Castelló a les 12.44h, quan s’esperava que aplegara a les 12.12h. El motiu d’aquest retard va ser una fallida en l’automatisme de canvi de via a l’altura de Sagunt. Per això va caldre fer un canvi d’agulles per a passar d’una via a una altra, però un dels motors necessaris per a realitzar aquest canvi es va avariar.
Una de les anècdotes més comentades del viatge inaugural va ser que els rodalia avançaven l’AVE. Però això només era un episodi excepcional d’eixe dia, la resta de vegades són els rodalia els qui han d’esperar i els AVE els qui tenen prioritat. Malgrat tot, des d’Adif –l’empresa encarregada d’administrar les infraestructures ferroviàries– no comptaven aquest episodi com un retard perquè, com que era un tren inaugural, “no té horari sinó que està subjecte als requeriments del servei”. A partir del 23 de gener, però, ja no hi havia excuses.
Qui pot demanar indemnitzacions?
Renfe també ha informat Compromís que, durant el primer mes de funcionament de l’AVE Castelló-Madrid, 41 trens van arribar a la seua destinació amb un retard de més de 5 minuts. D’aquestos, 21 van patir un retard d’entre 6 i 10 minuts; 9, d’entre 11 i 15 minuts; 4, d’entre 16 i 20 minuts; 3, d’entre 20 i 30 minuts, i 4, d’entre 30 i 60 minuts.
Segons el compromís voluntari de puntualitat de Renfe, si un tren AVE arriba entre 16 i 30 minuts tard, els passatgers tenen dret a la devolució d’un 50% de l’import del bitllet. D’altra banda, si és superior als 30 minuts, se’ls ha de tornar el 100%.
En el cas dels bitllets amb tarifes promocionals, la indemnització no s’aplica si el retard no és de, com a mínim, 60 minuts. En aquest cas, es torna un 50% de l’import del bitllet. Si el retard és de més de 90 minuts, es torna el 100%. Hi ha un període de 3 mesos, des de la data del viatge, per a presentar una reclamació en cas de retard.
En la resposta al senador Mulet s’informa que 13.703 viatgers van comprar bitllets sense cap tipus de promoció, 9.830 amb la tarifa de llançament –amb motiu de la inauguració de l’AVE fins a Madrid es va llançar una oferta especial sota el nom de ‘Promo Castelló’ per a viatjar per 25 euros entre el 23 de gener i l’11 de març– i 13.222 amb tarifes promocionals amb algun tipus de descompte.
Quins són els motius dels retards?
Renfe especifica que el 75,1% dels retards estaven causats pel ‘material rodant’, és a dir, per problemes als trens, i que un 16,8% estava motivat per problemes en la infraestructura, és a dir, en les vies. L’altre 8,1% dels retards van coincidir amb el temporal de neu dels dies 4 i 5 de febrer, és a dir, estaven causats per les condicions meteorològiques.
Convé recordar que, malgrat que totes dues són empreses públiques estatals, Renfe Operadora és la responsable dels trens i dels serveis, mentre que les vies són assumpte d’Adif. Podríem dir que, des de 2005, Renfe posa els cotxes i Adif, les carreteres. Per això, en la seua resposta a Mulet, Renfe té cura de diferenciar quins són els retards que se li poden atribuir a l’operadora i quins no.
Tot seguit, en el document s’enumeren els retards superiors a 15 minuts imputables a Renfe que ha patit la línia d’AVE Castelló-Madrid des de l’inici del servei fins al 31 de març, és a dir, 2 mesos després. En total, serien 13 retards des de gener fins a febrer: 5 atribuïts a la gestió de l’operador –problemes amb el personal– i 8, al material motor –problemes amb el tren.
Per exemple, en febrer hi va haver un retard per espera o falta de maquinista i en març un altre per vaga. A més, ambdós mesos hi va haver retards per transbord dels passatgers d’un tren a un altre. Altres causes, aquestes relacionades amb el tren, serien problemes amb els sistemes de seguretat, els frens o el motor.
Amb tot, Renfe destaca que el servei es realitza amb vehicles de la sèrie 100, “utilitzats en diverses línies d’Alta Velocitat, amb un alt grau de fiabilitat i comoditat i, segons les enquestes realitzades, amb un alt grau d’acceptació entre els usuaris”. Aquesta és la resposta a la pregunta de Mulet sobre per què els trens usats per al servei “AVE” entre Madrid i Castelló són “tan vells, bruts i en mal estat de conservació”.
