L’exclusió del Port de València d’algunes de les principals xarxes ferroviàries europees va ser la darrera herència enverinada que el govern espanyol del PP va deixar als valencians. Aquesta notícia, coneguda el passat divendres, va obligar a modificar l’agenda del president de la Generalitat, Ximo Puig, que tenia un viatge programat a Brussel·les per a participar en un col·loqui sobre disseny i per a tractar la qüestió de la immigració amb la Unió Europea, arran de l’arribada del vaixell Aquarius.
A corre-cuita, Puig va poder incloure en el seu programa una reunió amb Alessandro Carano, responsable de l’instrument de finançament Connecting Europe Facility 2 per a infraestructures i expert membre del gabinet de la comissària europea de Transport, Violeta Bulc, per a tractar l’exclusió del mapa prioritari d’inversions dels ramals ferroviaris que passaven per València. L’objectiu de la trobada, celebrada aquest dimarts a la Comissió Europea, era “clarificar” la situació de les connexions del Port de València amb el Corredor Cantàbric i reivindicar la unió ferroviària amb Portugal, via Madrid. I és que Europa no té diners per a tots els corredors i prioritzar-ne uns suposa retardar la creació dels altres.
Segons va clarificar Puig, les línies ferroviàries entre el Port Valencià i el Corredor Cantàbric estaven pintades al mapa que l’exministra de Foment, Ana Pastor, va enviar a Brussel·les. La Comissió Europea va considerar aquesta xarxa com una de les principals, però no una de les prioritàries perquè l’executiu de Mariano Rajoy ho va demanar amb la boca xicoteta “i sense fer força”, mentre que altres ramals es van demanar amb més insistència. La connexió de València amb Madrid, ni tan sols es va proposar.
La Generalitat, però, considera prioritària la unió entre el port de València i Portugal via Madrid i ha decidit lluitar per ella. La ruta actual uneix Portugal amb Barcelona i Puig considera que això “no té sentit”. Per tant, a canvi d’incloure la connexió València-Madrid, de les prioritats europees, desapareix la connexió de Sagunt amb Saragossa per a connectar València amb el Corredor Cantàbric. Aquest ramal passaria a un segon pla “perquè les inversions europees no arriben per a tot”, va explicar el president.
Puig ha explicat que a Brussel·les hi ha dos mapes: el mapa principal –el de les coses a fer, que inclou els ramals valencians– i el mapa de les inversions a curt termini –el de les prioritats, del qual València ha quedat fora. Així, la missió de Puig en la Comissió Europea ha consistit a demanar a Brussel·les que les connexions amb València passen d’estar presents en el mapa de les coses a fer, a formar part del mapa de les prioritats. Puig, va eixir content de la reunió amb Carano, que li va transmetre que la Unió Europea és conscient del pes del Port de València en l’economia europea i del volum d’exportacions i importacions que entren al vell continent a través de València.
D’aquesta manera, Puig va explicar que s’ha obert un procés de diàleg amb la Comissió per a incloure com a prioritat la unió amb Madrid i subrogar la connexió cap al Cantàbric a la disponibilitat d’altres fons, com el FEDER.
En aquest sentit, el president va informar que de les negociacions amb Europa s’encarregarà la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori. Fins que es reincorpore la consellera Maria José Salvador, serà el secretari autonòmic, Josep Vicent Boira, qui s’encarregarà del diàleg.
Segons va informar el president, mitjançant un procés d’esmenes es pretén influir en la decisió final de Brussel·les, que es prendrà a l’octubre, i aconseguir incloure la unió València-Madrid entre les prioritats europees. Puig va destacar que consideren més important l’eix que uneix València amb Portugal i han decidit lluitar per ell, encara que això supose marginar la connexió entre Sagunt i Saragossa. No obstant això, sí que va explicar que demanaran també una nova calendarització del projecte perquè aquest últim ramal acabe fent-se “al més prompte possible”.
Una qüestió d’Estat
Després de la reunió amb Carano, Puig va passar la pilota al terrat del govern de Pedro Sánchez. Segons va explicar, és el govern espanyol qui ha de treballar amb Europa i pressionar perquè València no quede relegada a un segon pla en les prioritats europees.
Puig es reunirà aquesta mateixa setmana amb el nou ministre de Foment, José Luis Ábalos, que estarà de visita a València, i li traslladarà la posició del Consell sobre aquest aspecte. Però no només això, les intencions del president passen per insistir en la importància de l’agenda valenciana d’infraestructures, entre les que destaca el Corredor Mediterrani.
En definitiva, el president de la Generalitat ha aprofitat el viatge a Brussel·les per a traslladar als inversors que València és una ciutat ben connectada amb la resta de l’Estat i amb Europa i, per tant, un enclavament atractiu per als seus negocis.
La visita també ha servit, segons el president, per a enfortir les relacions amb la Unió Europea. “Unes relacions que estaven trencades per l’anterior govern de la Generalitat”, va assenyalar. Així, com a exemple, va explicar, que “quan el [govern del] Botànic va entrar a la Generalitat les banderes europees no estaven posades als edificis oficials”. “Ara, sí que ho estan”, va concloure.
