José Luis Rueda, fill del pintor i escultor madrileny Gerardo Rueda, va tractar de fer passar per originals davant l’IVAM “còpies o reproduccions pòstumes” d’obres del seu pare i “va ocultar deliberadament” que les peces que va vendre i va donar al museu valencià eren pòstumes.
Així ho afirma la titular del Jutjat d’Instrucció número 21 de València, que investiga el conegut com a cas IVAM, en una interlocutòria feta pública aquest dilluns, on dedica diverses pàgines a realitzar algunes consideracions sobre la declaració de José Luis Rueda com a investigat en aquesta causa el passat 15 de juny.
Segons la interlocutòria, Rueda va fer continus paral·lelismes entre les adquisicions d’obres d’art del seu pare materialitzades pel museu Reina Sofia, sent director l’actual ministre de Cultura, José Guirao, i les adquisicions realitzades per l’IVAM, sent directora Consuelo Císcar.
No obstant això, la jutgessa considera que existeix “una clara diferenciació” entre els termes que s’utilitzen entre ambdues adquisicions, ja que el Reina Sofia va ser “especialment acurat” a l’hora d’exigir que les obres que ingressaven en els seus fons “hagueren sigut manufacturades o executades per Gerardo Rueda o sota la seua direcció”. Això, afegeix, “contrasta d’una manera escandalosa amb els termes dels contractes subscrits amb l’IVAM en 2004 i 2006”, en els quals, al seu judici, s’esclareix “la intenció de l’hereu de fer passar còpies o reproduccions pòstumes per originals”.
Destaca que en els contractes amb l’IVAM “s’oculta deliberadament” que són obres pòstumes que “ni tan sols existien en la signatura del contracte” i “es difumina el terme originalitat jugant a l’equívoc”. A més, assenyala que tant José Luis Rueda com Consuelo Císcar sabien després de la signatura del conveni de 2006 que l’IVAM havia de pagar més de mig milió d’euros per la manufactura de les obres per part de la Fundición Eduardo Capa, una empresa que va ser imposada per Rueda.
“En l’adquisició del Reina Sofia es compren obres ja materialitzades per l’artista Gerardo Rueda, mentre que l’IVAM compra obra pendent de fer que no existia quan se signen els contractes i que ha de ser manufacturada i fosa per un tercer alié a l’artista”, conclou.
L’única similitud que existeix en tots dos casos, destaca la jutgessa, és la valoració que es dóna a les obres, tot i que el museu madrileny compra obres originals de Gerardo Rueda i l’IVAM adquireix reproduccions pòstumes.
Obres monumentals que no podien participar inadvertides
La jutgessa ha assenyalat que l’IVAM ni tan sols va exigir al venedor, hereu de l’artista, que acreditara ser el propietari de les obres transmeses, cosa que sí que va exigir el Reina Sofia. La magistrada ho atribueix al fet que en 2004 i 2006 José Luis Rueda “no posseïa títol legítim i vàlid perquè se li atorgara la propietat de les obres que transmetia” a l’IVAM.
Sobre aquest tema, ha assenyalat que 96 de les 98 obres venudes i donades en 2004 i 2006 a l’IVAM formen part d’una adició d’herència efectuada per Rueda en 2007, onze anys després de morir l’artista, quan va incorporar al seu patrimoni unes 600 obres d’art al·legant que es va deure a “una omissió involuntària” que no estigueren incloses en l’inventari.
La titular del jutjat destaca en la interlocutòria que moltes de les obres incloses són “monumentals” a causa de les seues dimensions per la qual cosa “és difícil creure que pogueren passar inadvertides”.
A més, assenyala que el consell rector de l’IVAM no va tindre en cap moment accés als expedients de contractació de les peces adquirides, sinó que únicament se li va facilitar el llistat de les obres i les seues dimensions, per la qual cosa no va poder valorar el preu pagat per elles, que es corresponia amb “obres d’art originals”.
En la interlocutòria, la jutgessa també acorda designar diversos perits judicials perquè valoren algunes de les obres de Rueda que no van ser valorades en el seu moment.
