Carmen Montón Giménez, designada per Pedro Sánchez com a nova ministra de Sanitat, arribarà al govern espanyol des de la Conselleria de Sanitat, on ha abanderat la reversió al sistema públic de la gestió privada dels hospitals de l’anomenat “model Alzira” afavorit des del PPCV.
Nascuda a Burjassot (l’Horta Nord) el 9 de març de 1976, aquesta activa feminista és llicenciada en Medicina per la Universitat de València i ha sigut diputada en el Congrés en les legislatures VIII, IX i X, així com secretària d’Igualtat del PSOE fins a aquest any, quan va ser substituïda per Carmen Calvo. A més, entre l’any 2000 i el 2004 va ser secretària de Moviments Socials i ONG del PSPV-PSOE.
Amb un màster en estudis interdisciplinaris de gènere, es va afiliar en 1992 a les Joventuts Socialistes, va ser triada regidora de Burjassot en 1999 i va dirigir l’àrea municipal de Cultura fins a 2004.
Montón se sent especialment orgullosa d’haver treballat en la iniciativa parlamentària que va il·luminar la llei que va permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe i la d’identitat de gènere, de les quals va ser ponent al Congrés durant l’etapa de govern de José Luis Rodríguez Zapatero.
També va ser ponent de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i de la d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs i, dins del PSOE, ha format part del Comité Federal i ha sigut coordinadora federal de la Sectorial de Participació Ciutadana.
No obstant això, el seu nom ha sigut un dels principals protagonistes de l’actual legislatura al País Valencià, fins i tot des del dia de la seua presa de possessió com a consellera de Sanitat Universal i Sanitat Pública del Govern presidit pel també socialista Ximo Puig, amb el suport executiu de Compromís i el parlamentari de Podem gràcies al batejat com a ‘Pacte del Botànic’.
Aquell 30 de juny de 2015, Montón va anunciar el seu compromís de rescindir tots els concerts sanitaris “possibles” per a “retornar la sanitat al públic” –incloent la gestió de les ressonàncies magnètiques– i eliminar els “copagaments i repagaments”.
La nova consellera avançava que es duria a terme un “control exhaustiu” d’aquestos concerts “perquè es complisquen els requisits de qualitat i de bona gestió que la ciutadania mereix”, una màxima que ha anat complint al llarg d’aquestos tres últims anys amb l’oposició frontal del Partit Popular.
Montón va ordenar emprendre una labor auditora i, fins i tot, “arqueològica” d’aquestes privatitzacions sanitàries per a demostrar oficialment que l’anterior Consell no va fer controls sobre les cinc concessions administratives i va renunciar a comptar amb una capacitat sancionadora clara davant possibles incompliments o actuacions punibles.
“Que ningú espere que es renoven els contractes” durant aquesta legislatura, va advertir rotundament per a fixar en l’Hospital de la Ribera, a Alzira, la primera concessió que vencia de les cinc vigents, l’1 d’abril de 2018. Aquest procés ha centrat l’actualitat política valenciana, no només la sanitària. De fet, el ja expresident del govern espanyol Mariano Rajoy es va involucrar també junt amb el PPCV per a criticar-ho públicament.
Aquestes cinc concessions sanitàries devien, en 2016, més de 260 milions d’euros per liquidacions a la Generalitat i la consellera va anunciar la “intenció de cobrar-los en nom dels valencians”. Montón s’ha enfrontat també amb el grup sanitari que gestionava l’Hospital d’Alzira, Ribera Salut, a compte del procés de reversió d’un model amb el qual el País Valencià es va convertir, a la fi dels anys 90, en el laboratori per a implantar aquest tipus de privatització en altres hospitals com ara Manises, Dénia, Elx-Crevillent, Vinalopó i Torrevella i altres punts de l’estat espanyol.
