Amb la investidura de Pedro Sánchez com a nou president del govern espanyol aquest divendres, s’obri una nova etapa política plena d’incògnites. La nova situació suposa una nova oportunitat per al govern valencià de poder recuperar algunes de les lleis més importants que aspirava a engegar quan va arribar a la Generalitat –ara fa tres anys– i que el Tribunal Constitucional va tombar després dels recursos interposats per l’executiu del ja expresident Mariano Rajoy.
Així, la bona sintonia que han mostrat aquestos darrers dies el socialista Pedro Sánchez i el diputat de Compromís Joan Baldoví ha creat bones sensacions al Consell de cara a la recta final de la legislatura i, d’altra banda, ha enfortit el prestigi de l’Acord del Botànic, posat com un referent de govern per Sánchez.
Dues lleis tombades d’un tir
Tot just arribada a la Conselleria Carmen Montón va posar en marxa el decret de la Sanitat Universal que permetia l’accés universal als immigrants sense papers. Aquesta mesura va ser la primera que va aprovar Ximo Puig com a cap del Consell i també el primer enfrontament amb el govern espanyol de Rajoy.
Eixe mateix any, el Tribunal Constitucional (TC) va decidir anul·lar el decret després del recurs interposat pel govern espanyol. Tanmateix, el Tribunal va decidir en 2016 alçar el recurs perquè va considerar que la salut de les persones havia d’anteposar-se a qualsevol estalvi econòmic. Quan el Botànic pensava que havia guanyat la partida, el passat mes de desembre l’Alt Tribunal va tornar a posar el punt de mira en aquesta llei i la va tombar per segona vegada al·legant que la Conselleria de Sanitat envaïa competències estatals.
Aquell mes de desembre va portar un altre revés judicial del TC, en deixar sense efecte una part de la Llei de Funció Social de la Vivenda. L’estratègia del govern estatal tornava a ser la mateixa: acreditar davant de la justícia que aquesta normativa assumeix competències que no pertoquen al govern valencià.
La llengua, una altre assumpte de conflicte
Les intencions d’Educació de potenciar el valencià entre l’alumnat tampoc no s’han pogut dur endavant de la manera prevista. Davant la fallida del Decret de Plurilingüisme, el conseller d’Educació, Vicent Marzà, va decidir desenvolupar una llei on la presència del valencià i castellà siga d’un mínim del 25%. La norma va ser aprovada el passat mes de febrer però, des d’aleshores, els populars també han intentat derogar-la. El govern de Rajoy tenia previst convocar una comissió bilateral per a esvair els seus “dubtes” al voltant de la legalitat de la llei.
No obstant això, amb l’arribada inesperada de Pedro Sánchez a La Moncloa, aquesta qüestió pot prendre un rumb totalment diferent, un fet que augmenta les expectatives del departament de Campanar d’aplicar-la sense cap entrebanc.
La Llei de l’Horta –aprovada el passat mes de febrer– ha corregut la mateixa sort que la del Plurilingüisme, atés que la intenció del PP era aconseguir també la derogació, ja que la considerava “confiscatòria” i “anticonstitucional”. Tanmateix, el recurs podria quedar sense efectes si el govern que ara formarà Sánchez fa un pas enrere.
El finançament haurà d’esperar
Tot i la bona predisposició que Pedro Sánchez ha manifestat cap al País Valencià, el nou president espanyol no ha amagat que el canvi del model de finançament autonòmic no serà possible, almenys en aquesta legislatura. La decisió d’aplicar els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) impulsats pel seu predecessor limita el marge d’actuació de Sánchez.
Tot i això, el Botànic manté una certa esperança pel que fa al tractament de l’Estat cap a les necessitats econòmiques del País Valencià. La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, va recordar aquest divendres durant la roda de premsa posterior al ple del Consell que els governs sempre disposen de “certs mecanismes” per a incrementar les inversions. “Nosaltres, quan vam arribar en juliol de 2015, també teníem un pressupostos aprovats pel PPCV. Això,no va significar que el Botànic no poguera incrementar les inversions”, va concloure Oltra.
