La reforma del sistema de finançament haurà d’esperar. En el debat polític espanyol –amb Rajoy assetjat, Sánchez albirant la Moncloa mitjançant una moció de censura i Rivera tot esperant noves eleccions– l’estat de la caixa d’una o de moltes comunitats autònomes sembla una qüestió menor.
Mai no ‘és el moment’ del País Valencià, al contrari del que prometia el lema de la coalició de Compromís amb Podem per a les Eleccions Generals de desembre de 2015. El juny següent tampoc no va ser possible estendre per a tot l’Estat un govern ‘a la valenciana’ i es va imposar un executiu a la madrilenya, on Rajoy feia de Cifuentes, i Rivera, de suport necessari però, en aquest cas, no suficient.
Un màster fals i dos pots de crema regeneradora d’Eroski van destruir Cifuentes. La formació regeneracionista per excel·lència va acceptar un substitut per a la Comunitat de Madrid. Al capdavall es tractava de pecats individuals. Una caixa plena de diners negres ha posat Rajoy a la vora del precipici. En aquest cas, el pecat és col·lectiu i Rivera no té prou amb el sacrifici substitutori i exigeix avançar les eleccions.
Cavalcant a la gropa de les enquestes més recents, el líder de Ciutadans s’ha vist alliberat del compromís de garantir l’estabilitat espanyola assumida amb els qui van donar-li recursos i finestres per a esdevindre l’alternativa de dretes.
Al País Valencià, Ciutadans és encara un ens abstracte o quasi. Amb un mínim de massa, però un volum immens, tot i la poca densitat aspira a la consistència d’un forat negre per on s’escolen tota mena de vots. El Botànic aspira a rendibilitzar la consistència d’una gestió que els darrers tres anys ha marcat la diferència amb les dos dècades anteriors. Tot aquest pes específic, però, pot esvair-se per una simple qüestió de calendari.
El globus sonda de l’avançament electoral
Ximo Puig va tindre la temptació d’avançar les eleccions previstes per a maig de 2019 amb la intenció de separar-les de la resta de processos autonòmics. La idea no va superar la condició de globus sonda per molt diverses raons i el Consell del canvi ha estés les veles per a arribar als comicis a la màxima velocitat de creuer.
Sempre va existir el risc que Rajoy fera coincidir les Autòmiques amb les Generals (i les Europees) sempre que la conjuntura li ho aconsellara. La imminència de la caiguda de Rajoy augmenta les possibilitats de la coincidència.
La idea de Ciutadans és un avançament immediat. Unes eleccions estiuenques servirien de macroenquesta del que podria passar en maig de 2019. El debat polític valencià es barrejaria amb l’espanyol, però la projecció dels resultats en unes eleccions a Corts sempre estaria dins del terreny de la hipòtesi.
La moció de censura del PSOE portaria un escenari del tot diferent. Pedro Sánchez esdevindria president del govern espanyol amb el suport de Podem i dels independentistes. El líder socialista no s’ha compromés a dissoldre les Corts Generals en un termini concret. Ha avançat que primer s’hauria d’estabilitzar la situació política, un concepte tan obert i indeterminat com ple de possibilitats.
Sánchez tindria la possibilitat d’esgotar la legislatura i podria justificar-ho si, mentrestant, recondueix la situació catalana cap a una negociació amb resultats tangibles. Les Autonòmiques es produirien entremig i el pes del debat espanyol dependria sobretot de la intensitat del moment.
Municipals, Autonòmiques, Generals i Europees
Però, si no hi ha avanços en un termini raonable, el líder del PSOE pot veure’s abocat a les eleccions. En el cas que això es produïsca uns mesos abans de maig de 2019 podria ser ell qui les fera coincidir amb les Autonòmiques.
Així obligaria totes les federacions del PSOE a deixar-se la pell en una campanya on alhora s’ho estarien jugant tot en la major part dels territoris i en tots els municipis. Amics i enemics interns de Sánchez haurien de coordinar els seus esforços i ningú es quedaria a casa o regatejaria recursos i voluntat.
La fi del copagament, les millores en la dependència, les escoles construïdes, els barracons desmuntats, l’honradesa demostrada, les persones “rescatades” i tants altres actius que el Botànic es disposa a presentar al balanç de la legislatura patirien una significativa devaluació en la subhasta de temes que componen l’agenda pública i, concretament, electoral. És el pitjor escenari, a priori, per al Botànic, i Ximo Puig hauria de tornar a parlar seriosament amb la seu central del seu partit a Madrid, amb la qual manté una relació que no supera el qualificatiu d’entente cordiale.
