Una cosa són les paraules i una altra, els fets. Mariano Rajoy està d’acord amb Isabel Bonig sobre les maldats de la Llei de Plurilingüisme i la deriva a què el govern del Botànic està portant l’educació valenciana. Tots dos comparteixen el mateix univers conceptual. Bonig parla de “catalanització, enginyeria social i immersió lingüística”. Rajoy es refereix a “la invenció de problemes com els que afecten els catalans” (i ara els balears), que “divideixen la societat”.
Els fets, però, divergeixen. Almenys, de moment. Bonig porta dies demanant al líder espanyol del seu partit que, en les seues atribucions de “president del govern”, presente un recurs de constitucionalitat que deixe sense efecte la Llei de Plurilingüisme.
Bonig demana “ajuda” a Rajoy per derogar la Llei de Plurilingüisme i Rajoy li respon que vol “negociar abans de recórrer-hi”.
Rajoy, però, s’està resistint als desitjos de Bonig. Ahir, la presidenta del PPCV li ho va dir en persona i en públic durant el míting de celebració de la “reconquesta d’Alacant” celebrat a l’Auditori de la Diputació (ADDA): “Et torne a demanar ajuda –perquè sé que la tindrem de tu i del teu govern– per tal d’acabar amb tot aquest entramat legislatiu que vulnera els drets dels pares a triar l’educació i la llengua que volen per als seus fills”.
La demanda, però, no va ser atesa. Rajoy va fer una aproximació molt cautelosa al cas concret de la Llei de Plurilingüisme: “Creiem que hi ha dubtes molt fonamentats al voltant de la constitucionalitat d’aquesta llei. Per això, hem instat que es reunisca la comissió bilateral (ministeri-conselleria). Volem dialogar abans de recórrer-hi”.
Rajoy té “dubtes” tot i que, segons diu, “molt fonamentats”. Bonig transmet un convenciment absolut de la inconstitucionalitat del model plurilingüe proposat pel departament de Vicent Marzà. Ahir, Bonig se’n va anar d’Alacant sense cap compromís de Rajoy, més o menys com hi va arribar.
