La vida d’una família amb un xiquet diabètic no sempre és fàcil. Les pujades i baixades de sucre arriben per sorpresa i el que es tarda a reaccionar pot marcar la diferència. Els moments més complicats arriben durant la nit. Molts pares s’han de despertar diverses vegades per a mesurar la glucosa dels més menuts i evitar-se ensurts. Juan Simó, un enginyer valencià, va conéixer el dia a dia de les famílies amb fills diabètics a través d’una amiga propera i va començar una recerca que va derivar en la creació d’una nova tecnologia dissenyada per a alleugerar-los la tasca.
Actualment existeixen uns sensors que es col·loquen en els braços dels infants i que mesuren els nivells de sucre. Per a llegir-los, cal un dispositiu amb tecnologia NFC que se’ls passa per damunt i informa sobre la quantitat de glucosa en sang. Ja fa un any i mig que Simó va crear una app per als mòbils amb la qual els pares dels xiquets que porten el sensor poden conéixer l’estat del seus fills sense necessitat de despertar-los durant la nit per a punxar-los.
L’app, malgrat el seu èxit, amb més de 3.000 descàrregues en tot el món, no evitava que els pares s’hagueren d’alçar del llit i, a més, obligava la persona diabètica a portar el mòbil enganxat al braç amb un braçalet. “Especialment per als xiquets és molt incòmode portar el mòbil penjant constantment”, assegura el creador. Per això, Simó i els seus socis van voler anar més enllà i crear un aparell que substituïra el telèfon i que incorporara una alarma que envie un missatge al mòbil de l’usuari o dels pares de l’usuari quan el nivell de glucosa siga més alt o més baix del que seria convenient.
Es tracta d’un dispositiu més xicotet i discret que un telèfon mòbil i que els diabètics portaran baix de la roba, al qual s’ha de vincular un correu electrònic o un telèfon mòbil. A més, “quasi ni es veu”, explica Simó. Els creadors han fet una gran inversió econòmica per a portar a terme el seu projecte, però necessiten més diners per a acabar de desenvolupar el dispositiu. Per això han obert un crowfunding amb l’objectiu d’aconseguir 46.000 euros. “Amb aquesta quantitat no cobrim ni la quarta part del que necessitem per a començar la fabricació”, però és suficient per a donar-li al projecte “la primera espenta”, afirmen els creadors.
La campanya de microfinançament que va començar el passat dijous estarà oberta 30 dies. Fins al moment ja han recaptat més de 31.000 euros i els creadors han posat en venda 300 unitats que es poden adquirir per 130, 150 o 180 euros, segons el que els mecenes vulguen aportar. També es poden fer donacions més menudes sense recompensa. “Si complim aquest objectiu voldrà dir que el producte té demanda”, explica Simó, que assegura que si 300 persones opten per comprar un dispositiu abans que estiga fabricat, i sabent que hauran d’esperar fins a després de l’estiu per a rebre’l, “vol dir que quan estiga comercialitzat molta més gent el voldrà”.
Per ara, s’han proposat fabricar 1.000 unitats, que és el mínim que els demana l’empresa canadenca Celéstica, instal·lada a la Pobla de Vallbona. Quan estiga en el mercat, el dispositiu costarà uns 220 euros. “Pensàvem que podríem vendre’l més barat”, lamenta Simó, “però produir-lo és més car del que pensàvem”.
Conéixer les dades en temps real
A més del dispositiu, l’equip de Simó vol implementar la tecnologia que ja tenen en marxa per a aconseguir que el sensor envie les dades sobre el nivell de glucosa en temps real al núvol. D’aquesta manera, els pares podran conéixer en cada moment l’estat del seus fills. “Conec pares que inclús han fet de monitors dels seus fills en campaments per a poder controlar-los el sucre”, assenyala Simó, que creu que amb aquesta teconologia això ja no serà necessari.
Encara que sembla que aquest dispositiu està només pensat per a xiquets, és també molt útil per als adults. “La hipoglucèmia no avisa”, apunta Simó. “Molts diabètics han tingut accidents de trànsit perquè els ha baixat el sucre i, sense adonar-se’n, finalment, s’han desmaiat”. Per això, que el seu telèfon comence a sonar quan el sensor detecta una baixada de glucosa podria ajudar a evitar aquest problema i també d’altres.
Aquesta campanya de micromecenatge és la segona que Simó i el seu equip han portat a terme per a desenvolupar el dispositiu. La primera va concloure en desembre sense èxit, però en aquesta tenen moltes més esperances posades. De fet, han presentat el projecte en una de les convocatòries de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE) per a obtindre finançament i estan a l’espera que es publiquen els resultats. A més, arran de la publicació d’aquest nou crowfunding, una acceleradora d’empreses s’ha interessat pel que fan.
