Fa anys que per l’antic llit del Túria ja no passa l’aigua; si més no, l’aigua del riu. Després de la gran riuada d’octubre de 1957, quan el riu es va desbordar a causa de les fortes pluges del moment, es va posar en marxa un projecte per a desviar-lo cap al sud de la ciutat i, sota el lema ‘El riu és nostre i el volem verd’, la mobilització social va aconseguir que l’antic llit esdevinguera un gran jardí urbà.
Castells de foc, pistes esportives, zones de joc, bancs, fires i mercats, el Palau de la Música i el Parc Gulliver són alguns dels usos i instal·lacions del Jardí del Túria, fins a arribar a la Ciutat de les Arts i les Ciències, amb el Palau de les Arts, l’Hemisfèric, el Museu de les Ciències, l’Agora i l’Oceanogràfic. A partir d’ací, però, tot canvia. “L’últim tram del riu està igual que quan el riu va deixar de ser riu, amb fangs acumulats”, va explicar aquest divendres el regidor del Cicle Integral de l’Aigua de València, Vicent Sarrià. I encara va concretar: “El que hi ha és de quan el riu funcionava com a riu i claveguera de la ciutat”. Així, va recordar que anteriorment al riu hi anava tot: aigües residuals urbanes, industrials, les séquies… Ara, l’objectiu de l’Ajuntament de València és eliminar tots els sediments acumulats d’altres èpoques.
No més mala olor ni peixos morts
Sarrià va reiterar que el problema actual no l’originen les pluges d’ara, sinó els fangs i sediments orgànics acumulats durant molt de temps. El problema és que, “any rere any, ens enfrontem a episodis en què la fermentació dels fangs causa la mort de peixos, molèsties, males olors…”. Tot açò és el que han de patir els veïns de l’entorn de Natzaret, “però no només ells, ja que estem a l’esquena d’un dels llocs més emblemàtics de la ciutat”. El regidor va recordar, així, la proximitat d’aquesta zona amb l’Oceanogràfic.
Amb la finalitat de solucionar “parcialment” un problema “que arrosseguem des de fa dècades”, el consistori i Global Omnium, a través de la Fundació Aigües de València, van presentar i signar aquest divendres un conveni per a assolir la recuperació ambiental del tram que transcorre entre la Ciutat de les Arts i les Ciències i el pont de les Drassanes. Aquesta iniciativa preveu diferents fases: un reconeixement hidromorfològic del llit del riu, la caracterització fisicoquímica de la massa d’aigua i dels sediments i, finalment, la realització d’un tractament de bioremediació en l’últim tram de l’antic llit del Túria.
La bioremediació és una tècnica que consisteix en l’ús d’agents biològics –microorganismes, fongs, plantes o enzims– per a degradar contaminants d’origen orgànic o extraure’n els d’origen inorgànic; d’aquesta manera, es torna a les condicions originals un medi natural alterat pels contaminants. Aquest mètode “ha estat usat amb èxit ja en altres llocs del món, com ara Sud-àfrica, Malàisia, Nebraska, la Xina i, a l’estat espanyol, Osca”, va enumerar Sarrià. Es tracta “d’injectar” bacteris als fangs perquè els transformen en matèria inerta i, així, evitar la descomposició. D’aquesta manera, “es permetrà donar una nova vida a eixe tram del riu, per a ús i gaudi dels ciutadans”, va celebrar el regidor. L’objectiu final, doncs, és el de “dignificar la zona”. Una vegada eliminats els fangs, l’Ajuntament podrà fer altres actuacions per a posar en valor aquesta part del riu i igualar-lo a la resta del recorregut.
Aplicable a l’Albufera?
El director general de Global Omnium, Vicente Fajardo, va explicar més detalladament com es durà a terme el projecte de bioremediació. Durant sis mesos, cada setmana s’inocularan bacteris “específics” i “no modificats genèticament” –tal com va remarcar Fajardo– en tres punts al llarg de la zona d’estudi del riu: la capçalera del tram, un punt a 100 metres d’aquesta i l’estació de bombeig de Cantarranas. A més, cada 100 metres hi haurà punts de mostreig, de manera que seran un total de 15 punts. També es mesurarà l’olor al voltant dels focus emissors, ja que aquest és “un dels aspectes que provoca la mala percepció del barri de Natzaret”.
“És un tram complex, perquè es combina aigua salada i dolça”, va puntualitzar Fajardo. A més, no tot el recorregut del riu és igual, cal adaptar la intervenció al cabal, la profunditat, la quantitat d’oxigen dissolt i les condicions ambientals. Per això, no està concretada encara quina quantitat de bacteris s’injectaran, sinó que s’anirà fent en funció de com evolucione tot. No obstant això, la quantitat inicial són 5.000 litres setmanals. D’aquesta manera, s’espera restablir “una població bacteriana altament efectiva i endèmica de les aigües del riu”.
El pressupost de projecte de bioremediació ascendeix als 140.000 euros. Una part d’aquest estarà dedicada a un projecte de recerca, perquè, en paraules de Sarrià, “és igualment important fer una bona investigació i traure conclusions”. A més, va avançar que, si funciona, és una experiència que també podria servir per a l’Albufera.
El col·lector, estancat
Sarrià va reconéixer que el projecte que es va presentar divendres és només una solució parcial, més concretament, “una solució per a part del problema”. Però queden pendents encara les obres del col·lector d’aigües pluvials de l’antic llit del Túria, en el tram entre el pont de l’Assut de l’Or i el de les Drassanes, que reduiria l’abocament d’aigües en situacions de pluges.
El regidor del Cicle Integral de l’Aigua va remarcar que el consistori no renuncia a aquest projecte, però “té un cost molt elevat que l’Ajuntament, en solitari, no pot assumir”.
