L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) considera que individualment el País Valencià no podrà complir l’objectiu oficial del 0,4% per a 2018. El president d’AIReF, José Luis Escrivá, considera “inadequades” les metes individuals de dèficit per a 2018 aprovades per a cadascuna de les administracions públiques, ja que les establides per a la Seguretat Social i l’administració central són “pràcticament impossibles de complir”. Durant la seua compareixença en la Comissió de Pressupostos, Escrivá ha explicat que l’entitat calcula que el dèficit públic del conjunt de les administracions podria desviar-se enguany tres desenes a l’alça, fins al 2,5 % del PIB, respecte a l’objectiu compromés pel govern (en el 2,2%).
Malgrat açò, ha dit que aconseguir el 2,2% és “factible”, per la qual cosa AIReF no veu necessari fer cap recomanació global per a reconduir el dèficit. No obstant açò, ha precisat que els objectius individuals no casen amb aquest agregat, ja que el dèficit de l’administració central pot arribar a l’1,3 % del PIB, enfront del 0,7% previst. En aquest sentit, AIReF calcula un dèficit inicial de l’1,1% inicial, al qual caldrà sumar dues desenes més pel rescat a les autopistes de peatge.
Segons el parer d’AIReF, les previsions d’ingressos per tributs semblen factibles gràcies a les expectatives macroeconòmiques, malgrat l’impacte de les rebaixes incloses en els pressupostos en IRPF i IVA, mentre que les despeses es mantindran estables.
Per a la Seguretat Social estima un dèficit de l’1,5 % del PIB, enfront de l’1,1% previst pel govern, atés que els ingressos i despeses del sistema presenten una “forta inèrcia” difícil de modificar a curt termini.
A diferència d’altres anys, AIReF considera realista la previsió d’ingressos per cotitzacions perquè l’ampliació de la tarifa plana tindrà un efecte limitat en 2018 (major en 2019), que es veurà compensat per la pujada de la base màxima de cotització dels autònoms. Així mateix, assenyala que la despesa en termes de PIB es redueix, però menys que en anys anteriors, perquè el descens de la despesa en desocupació tendeix a estabilitzar-se, mentre que la despesa en pensions roman estable malgrat la pujada en les pensions més baixes.
