“Que açò no torne a tindre l’ús que tenia”, ha dit Paquita, de 93 anys, tot just després que aquest divendres es presentara a la premsa el refugi republicà del carrer dels Serrans, a la ciutat de València. La dona, una de les primeres que va estudiar la carrera d’Infermeria, una conquesta social que ha defensat amb orgull, va acudir al cau construït en 1937 per la Junta de Defensa Passiva per a donar esguard fins a 400 persones en el moment en què l’aviació franquista bombardejava la ciutat del Túria durant la Guerra Civil.
L’obertura als mitjans d’aquest divendres (Fotogaleria) ha estat precedida per la connexió de la sirena d’alerta que sonava a la ciutat abans que els avions deixaren caure les bombes sobre la població. “No m’he espantat, però la sirena m’ha afectat per dins”, ha reconegut Paquita, qui ha pregat que l’espai no servisca per al mateix que quan va ser construït en plena Guerra Civil. Ara, s’ha recuperat el seu aspecte original amb una obra duta a terme per l’equip liderat per l’arquitecta municipal Pepa Pasqual perquè puga ser visitat i utilitzat per associacions culturals.
Paquita ha insistit “que no tinga l’ús que tenia” i ha encoratjat la classe política perquè “cedisca” i negocie davant dels conflictes perquè enlloc puga tornar a aparéixer un conflicte bèl·lic.
En la seua memòria continua l’entrada al refugi dels Serrans, fosc i amb molta gent. “Eixes coses no es poden oblidar mai per molts anys que passen”, ha dit. Per això, ha pregat que “els qui vinguen darrere de mi pensen millor, que se’n recorden i que procuren que no passe el mateix”.
Una vegada estaven a esguard de les bombes, dins, només pensaven en el fet que “tocaren les sirenes” per a poder eixir del refugi, perquè “ací hi havia molt gent”. “Una vegada va passar tot, fins i tot les sirenes de les ambulàncies m’impressionaven”, ha explicat molt emotivament Paquita.
Refugi, magatzem de plàtans i casal
La recuperació del refugi del carrer dels Serrans va començar en 2016 amb un pressupost de 165.000 euros, dels quals 100.000 van ser assignats per la Diputació de València. L’espai consta de 400 metres quadrats i té capacitat per a 400 persones. Si el refugi de l’Ajuntament de València estava destinat a protegir els escolars, aquest, a tocar del Palau de la Generalitat i de la Diputació de València i a escassos metres de les torres de Serrans, era per a població civil.
Té dues eixides i una entrada amb forma de colze –un angle de 90 graus– per a evitar que les explosions i la metralla mataren la gent que hi accedia. Va ser inaugurat el 1937 i, en acabar la Guerra Civil, va passar a mans del consistori franquista, qui el va cedir per a usar-la com a magatzem de plàtans fins al 1954. Posteriorment va servir de casal per a una comissió fallera fins a l’inici de l’any 2000, quan les humitats del sostre el van fer inhabitable.
Aquest dissabte tindrà lloc una jornada de portes obertes i a partir de la setmana vinent començaran les visites guiades amb reserva prèvia. Dimarts a les 10, 12, 16 i 17 hores i dissabte a les 10 i 12 hores es podrà visitar el refugi que, d’ara endavant, a més de mostrar la manera com es van protegir els valencians de les bombes feixistes, també tindrà un ús cultural per a fer presentacions i conferències.
El refugi, del qual s’ha recuperat l’aspecte original, inclosos els bancs, la mènsula i el sistema de ventilació, incloïa una maquinària per a facilitar la renovació de l’aire, que s’ha reconstruït parcialment, i un bany. Nou columnes de ciment armat sostenen els 1,5 metres de grossor del sostre, també de ciment per a esmorteir els impactes dels artefactes destructors de l’aviació franquista. En les parets resten com a record gràfic els més de 200 grafits i pintades d’aquells usuaris que des de 1937 van posar-se sans i estalvis sota terra, com un escrit de la CNT, un cor on es pot llegir ‘Amor lliure’ i escenes de la València del 37 amb una pluja de bombes caient sobre les cases i els vaixells.
