El govern espanyol demana a l'Advocacia de l'Estat que recórrega contra els senyals exclusius en valencià de Bellreguard

L'alcalde de la localitat de la Safor lamenta que la delegació del govern no haja respost a les al·legacions presentades per l'Ajuntament
/ València
22 març 2018 01:00h

La delegació del govern espanyol ha enviat una comunicació a l'Ajuntament de Bellreguard (la Safor) en la qual informa que ha remés a l'Advocada de l'Estat a València la documentació referent a la infracció legal per la retolació dels senyals de trànsit del municipi, únicament en valencià, per a la seua posterior impugnació davant la jurisdicció contenciosa administrativa. Al document, la delegació del govern espanyol recorda al consistori que amb data 31 de gener va requerir la introducció del castellà en els senyals de trànsit, advertint-li de possibles infraccions, i que el consistori va respondre amb data 2 de febrer "sense acceptar aquest requeriment".

Així mateix, el govern espanyol reconeix un error material al paràgraf final del requeriment que va enviar el 31 de gener a l'Ajuntament de Bellreguard, on diu que cal procedir a retolar el senyals de trànsit "de la ciutat de València" però considera que de la lectura de la totalitat de l'escrit es pot deduir que es refereix a Bellreguard.

En declaracions a l'ACN, l'alcalde del municipi, Àlex Ruíz, ha lamentat que la delegació del govern espanyol ni tan sols conteste a les consideracions que li va sol·licitar i que es limite a sobreentendre que l'Ajuntament es nega al requeriment. Ruíz ha afegit que el consistori prepara una resposta en la línia de la defensa dels drets que els veïns tenen com a valencianoparlants i en defensa cap a la llengua pròpia i oficial, reconeguda per la Constitució espanyola. 

L'alcalde ha explicat que el requeriment del 31 de gener de la delegació del govern espanyol per a introduir el castellà als senyals de trànsit està motivat després que el 2016 un ciutadà es queixara al Síndic de Greuges i reclamara l'import de la grua després de cometre una infracció d'aparcament. El ciutadà al·legava incomprensió perquè el senyal estava retolat únicament en valencià. 

L'Ajuntament de Bellreguard va respondre el passat 2 de febrer a aquest requeriment demanant al govern espanyol que reconsiderara la decisió en favor de la pluralitat i el respecte a la diversitat lingüística, incidint en el fet que el municipi es troba en l'àrea lingüística de predomini valencià. 

Així mateix, recordava l'elevat cost que tindria canviar tota la senyalística del municipi i sol·licitava que, en el cas que la decisió no siga reconsiderada, el requeriment puga fer-se de manera progressiva per a aprofitar al màxim la vida útil dels senyals ja instal·lats i d'aquesta manera no desestabilitzar el pressupost municipal 

A l'escrit manifestava que en cap cas l'Ajuntament de Bellreguard atempta contra el text constitucional i recordava l'acord plenari al qual es va arribar l'any 1992 i pel qual s'aprova l'ús preferencial del valencià en la retolació sense cap esmena per a la modificació del mateix. Entre altres qüestions, el consistori afegia que els senyals de trànsit, en tant que pictogrames, "tenen una lectura universal basada en el llenguatge visual més que en l'escrit" i que la retolació en valencià "no pot portar a confusió a una persona conductora que es troba en les seues plenes capacitats i té el coneixement requerit per a l'obtenció del permís de conducció".

Concentració contra la "imposició" de senyals en castellà

El passat 2 de març, el dia que finalitza el termini per a canviar els senyals, unes 500 persones es concentraven davant l'Ajuntament de Bellreguard en defensa dels drets lingüístics i contra "la imposició" de retolar en castellà. La concentració va comptar amb el suport d'entitats, sindicats i partits polítics i va finalitzar amb un petit concert del grup Al Tall, que es va tornar a reunir per a interpretar quatre cançons, entre les quals la més aclamada va ser l'emblemàtica 'Tio Canya'.

next