Represaliades per dones i per roges. Aquesta era la doble condemna a què el règim franquista va sotmetre les republicanes. Malgrat que van ser víctimes d’una repressió específica i també protagonistes d’unes formes pròpies de resistència, la història i la memòria sovint les ha invisibilitzades. Ara, el llibre Mujeres y represión franquista. Una guía para su estudio en Valencia ajuda a lluitar contra el silenci i contra l’oblit d’aquestes dones.
L’obra es va presentar aquest dilluns al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València. El llibre, publicat per la Universitat de València, ha sigut possible gràcies a una subvenció de la Conselleria de Justícia. En la presentació van intervindre el vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño; el director general de Reformes Democràtiques de la Conselleria de Justícia, José García Añón; l’autora del pròleg, Ana Aguado, i les persones que han coordinat aquest volum, Carlos Fuertes i Vicenta Verdugo.
Com va explicar Aguado, el llibre permet “recuperar noms, biografies, espais i cartografies silenciades, documents, testimonis… “. Tot amb l’objectiu de “transmetre l’experiència d’aquestes dones que van estar compromeses amb la República i que van patir fins i tot pena de mort”. Aquesta guia situa les dones en el centre d’una problemàtica de caràcter doble: polític i de gènere. Si bé en els darrers anys s’ha produït un salt qualitatiu en les investigacions sobre la repressió franquista, “l’estudi específic sobre les dones és encara un camí obert”, va denunciar Aguado.
De la mateixa manera es va expressar una de les coordinadores del llibre, Vicenta Verdugo, que va denunciar que “encara hi ha mancances tant sobre el franquisme, en general, com sobre la qüestió del gènere”. Segons va descriure, existeix un buit sobre la presència de les dones en els processos històrics i quan se les incorpora en els manuals escolars generalment es fa en pàgines complementàries, com una cosa accessòria, que no s’avalua. “I el que no s’avalua no se significa, és prescindible”, va sentenciar.
Aquesta guia sorgeix davant la constatació que molts dels grans avanços en la investigació sobre la història de les dones, la dictadura franquista i les particularitats de la repressió femenina continuen sense plasmar-se als llibres de text. És el que Verdugo va descriure com “la preocupant lentitud amb què la història de les dones arriba a les aules”.
Carlos Fuertes, l’altre coordinador del volum, va insistir en “la poca i mala presència de les dones als llibres d’història”. A parer seu, els llibres de text mostren “una perspectiva acrítica, sense reflexió i que sobrevalora el suport al règim i infravalora les actituds de rebuig”. Més encara quan es tracta de les dones, “que apareixen sovint en els apartats sobre la moralitat de l’època, com a subjecte passiu i mai com a protagonistes de la resistència”.
El principal objectiu d’aquesta guia és proporcionar al professorat i a l’alumnat de quart d’ESO, batxillerat i universitat “una síntesi amena, rigorosa i actualitzada de la repressió franquista sobre les dones i de les seues pràctiques de resistència”. El llibre, que és resultat d’un treball col·lectiu de diversos investigadors de l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València, vol combatre la forma com sovint s’aborden la dictadura i la repressió: “De forma superficial i amb una insuficient perspectiva crítica i de gènere”. A més, els responsables de la guia denuncien que “les dones apareixen com un subjecte passiu” i que s’obvia “el seu protagonisme i la seua capacitat de resistència”.
Per a elaborar aquest material didàctic ha realitzat un treball de localització de textos d’historiadors especialistes, fotografies, documentació d’arxius públics, documentals, còmics, pel·lícules o testimonis orals. Pel que fa als exercicis de la guia, es proposen diferents activitats “amb una finalitat reflexiva i d’aprofundiment”. A més, fomenta “el treball cooperatiu i basteix ponts amb les inquietuds de l’alumnat actual, amb el seu entorn i amb els problemes del present”, segons expliquen els seus responsables.
L’obra també és el resultat d’una reflexió sobre “la necessitat d’un ensenyament de la història crític, actualitzat i amb perspectiva de gènere”. Un ensenyament que, a més, ha de contribuir a la construcció d’una ciutadania activa compromesa amb la democràcia, amb els drets socials i amb la igualtat entre homes i dones.
Però el llibre no només va adreçat a la comunitat educativa, sinó a tot el públic. Per a Verdugo, com a col·lectiu hem de preguntar-nos pel valor de la nostra memòria històrica i democràtica i pel pes que té eixe passat en el nostre present. A més, l’obra vol construir i difondre la genealogia “d’unes dones que volien bastir un sistema igualitari del qual som hereus”.
Si bé les dones van patir formes específiques de repressió –empresonades, amb la desaparició dels seus fills, amb violència quotidiana, violades–, també van usar la seua capacitat per a dissenyar estratègies pròpies de resistència. Després de dècades oblidades i invisibilitzades, Mujeres y represión franquista converteix en referents les protagonistes de la lluita per l’estat de dret i la democràcia.
