“El sector agrari és un sector que requereix un grau de coneixement molt elevat, amb una formació multidisciplinària”. Qui fa aquesta afirmació és la consellera d’Agricultura, Elena Cebrián. Per a assolir aquesta formació multidisciplinària, cal transferir dels centres de recerca al camp el saber i la tecnologia agrària. La Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural participa en aquest transvasament de coneixements a través del Servei de Transferència de Tecnologia (STT), que assessora i presta assistència tècnica als agricultors i ramaders i que duu a terme la formació contínua dels treballadors agropecuaris mitjançant l’organització de cursos, jornades, conferències i demostracions.
“Moltes vegades, innovar és recordar els sabers tradicionals adaptant-los a les noves tècniques, esdevenint un factor de diferenciació i, per tant, de competitivitat de les persones professionals agràries”, explica la consellera Cebrián a Diari La Veu. Per la seua banda, la directora general de Desenvolupament Rural i Política Agrària Comuna, Maria Teresa Cháfer, assegura que “per a tindre millors garanties d’èxit en el sector agrari i agroalimentari és clau tindre una formació variada i aplicada, i això és el que intentem oferir des de la Conselleria”. Així, la seua voluntat és la de “preparar professionals que tinguen eixa formació des que el producte està al camp fins que arriba a la taula”.
Per a Cháfer, “el pla formatiu ha de ser integral, integrant-hi la part agronòmica, l’empresarial, la de diferenciació per la qualitat amb les marques, la de gestió del territori, la de biodiversitat…”. “El coneixement facilita la innovació i apoderament del sector i pot contribuir a la diferenciació de la qualitat i dels preus i a un futur sostenible per a l’agricultura en tots els seus vessants: económic, ambiental i social”, conclou la directora general.
En la mateixa línia s’expressa Cebrián, qui afegeix que “els cursos i jornades que desenvolupa l’STT s’emmarquen en el canvi de model productiu que des del Govern del Botànic impulsem cada dia” i assegura que “l’STT representa la combinació perfecta del saber tradicional tan característic valencià amb la innovació i la investigació agroalimentària per a la construcció de bones pràctiques agràries”. “En definitiva, la formació ofereix a les persones professionals adaptar-se a les noves realitats productives en un món com l’agrari que està en constant evolució per la innovació i que pot aportar solucions al canvi climàtic i a la cura del medi ambient”, acaba la consellera.
Un retrat del sector agrari valencià
Si bé en 2016 es va donar un nou impuls a aquest servei, des de la conselleria destaquen que “des de l’inici de les transferències de l’Estat a la Comunitat Valenciana en matèria d’agricultura, l’STT, amb les seues diferents denominacions al llarg de tot aquest temps, s’ha encarregat especialment de la formació contínua dels treballadors i professionals del sector agropecuari”. Especialment, remarquen la celebració de múltiples cursos i jornades d’especialització “en què s’han divulgat les diferents tècniques de cultiu, les innovacions en material vegetal, els sistemes de gestió i formació empresarial dins del sector agropecuari o les tècniques de producció ecològica”. També mencionen els cursos destinats a l’obtenció i renovació de carnets d’usuari professional de productes fitosanitaris.
En total, des de 1992 fins a 2017, l’STT va oferir 8.123 cursos, amb 118.005 alumnes inscrits. D’aquest alumnat, un 54,06% eren agricultors, ramaders i professionals del sector, un 15,47% es dedicaven al camp a temps parcial i un 21,83% eren persones ja jubilades. “El perfil laboral dels alumnes reflecteix les característiques del sector agrari valencià”, asseguren des de la conselleria.
Campus virtual, dinamització territorial i formació per a nous treballadors, els plats forts
L’SST ha programat un total de nou línies formatives per a 2018. Per exemple, s’ofereixen cursos de 100 hores sobre gestió de l’empresa agrària, gestió de l’explotació agrària, emprenedoria o sostenibilitat ambiental per a la incorporació de nous agricultors i ramaders. Aquestos cursos tenen una part teòrica i una altra de contingut pràctic amb visites a explotacions, demostracions pràctiques i realització de pràctiques tutoritzades en el cas de la ramaderia.
També s’ha programat una nova edició del curs pràctic Agricultor-tutor, activitats formatives per als tècnics que desenvolupen tasques de formació sobre ferramentes innovadores per a aprendre, així com tres cursos cada semestre –un a cada demarcació– sobre benestar animal. A més, de manera coordinada amb el servei de Qualitat Agroalimentària, es faran 16 jornades de formació en qualitat diferenciada.
Per a 2018 destaca la voluntat de tornar a posar en marxa el campus en línia de l’STT en la plataforma ‘eformacion’ de la Generalitat. Des de la conselleria expliquen que “l’any 2010, l’STT es va incorporar al projecte” però afegeixen que “en 2014 es va externalitzar aquesta formació i es van deixar de fer cursos en línia”. En 2017 es va “reiniciar” aquest tipus de formació, amb la primera edició del curs de ramaderia extensiva i l’escola de pastors i la retransmissió en streaming de les sessions teòriques. El primer curs oferit per a 2018 al campus virtual, amb una edició en abril i una altra en octubre, és el d’Introducció a l’agricultura ecològica. També hi ha previst, per al segon semestre, un curs de sostenibilitat ambiental.
En coordinació amb el Servei d’Estratègia Territorial i els grups d’acció local (GAL), també es desenvolupen jornades de dinamització sobre els aspectes de les polítiques de desenvolupament rural que més s’ajusten a les seues condicions específiques. L’SST també atén les necessitats de formació especialitzada d’aquelles poblacions que no han sigut beneficiàries de l’ordre d’ajudes de formació, amb activitats en col·laboració d’entitats públiques, ajuntaments o mancomunitats.
Un espai destacat en aquesta transferència de coneixements són les estacions experimentals agràries (EEA), que es poden trobar a Montcada, Carcaixent, Elx, Llutxent i Vila-real. A banda de realitzar jornades de portes obertes, també es programen jornades tècniques específiques i jornades tècniques de resultats de l’experimentació. Finalment, als instituts de formació es duen a terme actuacions de dinamització empresarial i emprenedoria adreçades a l’alumnat que cursa estudis de la branca agrària.
Experimentació i divulgació
Abans de transferir el coneixement, cal generar-lo. Per això, a les estacions experimentals tenen lloc “multitud d’assajos agronòmics” sobre tècniques agràries per a la resolució de problemes, adaptació de noves tècniques i nous cultius o estudis d’adaptació de nous materials vegetals a les condicions agroclimàtiques del territori valencià. També es clau la investigació de l’IVIA (Institut Valencià d’Investigacions Agràries), amb experiències sobre l’adaptació de nou material vegetal.
Pel que fa a la divulgació dels resultats propis i a la transmissió de coneixements, aquestes tenen lloc “de manera habitual i contínua” a través de les accions formatives, cursos, jornades i visites tècniques però també en congressos, simposis, publicació de vídeos o articles en revistes de divulgació tècnica. Les fonts consultades destaquen el paper d’una revista editada per la conselleria i gestionada per l’STT entre 1994 i 2004, denominada al principi El agricultor cualificado i després Comunitat Valenciana Agraria, així com la creació d’una web pròpia de l’STT en 2002 que “va suposar un impuls a la difusió d’activitats i de continguts, articles, fitxes tècniques i vídeos que es van posar a l’abast dels interessats”.
Fer front als reptes actuals
L’STT no és un ens alié al context actual; més aviat al contrari, la seua tasca és la d’acompanyar en tot moment el sector agrari per a fer front als problemes del moment. Per exemple, des de la conselleria citen la crisi ocasionada pel virus de la tristesa, la substitució de cítrics per cultius com el caqui o l’alvocat o el canvi en l’agricultura de regadiu valenciana quan es va implantar el reg localitzat i la fertirrigació.
Malgrat tot, l’STT també ha fet una autodiagnosi de les seues debilitats, amb la intenció de combatre-les. Així, reconeixen una escassa presència en zones d’interior, la falta de recursos humans per a ampliar l’oferta formativa o les dificultats en la difusió de les activitats. En eixe sentit, l’STT ha començat “una nova trajectòria en què realitza actuacions amb un enfocament innovador”. Aquesta etapa hauria començat en juliol de 2016 i entre les novetats hi ha l’ampliació de l’oferta formativa en temàtiques d’agricultura sostenible i producció agrícola i ramadera ecològica, l’ampliació del territori en què es realitzen activitats formatives –concretament, a les comarques d’interior– o canvis en els formats dels cursos, incloent-hi la participació de professionals experimentats del sector, per tal d’establir una transferència de coneixements d’agricultor a agricultor.
