Diari La Veu del País Valencià
Ciutadans s’alia amb un grupuscle secessionista contra el requisit lingüístic

Els lluitadors contra la normalització del valencià en l’Administració no pensen escatimar a l’hora de cercar aliances. Ciutadans s’ha presentat de la mà del Moviment Social Torres Blaves (MSTB) en la defensa de la recuperació del professors interins exclosos de les borses de treball per no acreditar la capacitació en valencià.

El requisit per als docents va ser aprovat en 2012 durant el govern d’Alberto Fabra, amb María José Català de consellera d’Educació. La norma donava una moratòria de 5 anys per tal que els docents interins que no tingueren acreditats els coneixements de valencià suficients pogueren adaptar-se.

Ara, els qui no ho han fet estan veient com queden rellegats a les borses i comencen a clamar pel que consideren una discriminació que els deixa fora del sistema, alguns amb més de 30 anys de trajectòria.

Uns 70 afectats per la manca de competència lingüística es van reunir aquest dilluns amb les diputades de Ciutadans especialitzades en Educació. Ho van fer, però, apadrinats per Francisco Brotons, president de l’MSTB, un grupuscle d’ideologia secessionista que es presenta en la seua plana web com a una plataforma “de valencianisme modern” que vol servir de pont “entre els ciutadans i l’Administració”.

L’MSTB elabora els seus escrits en un valencià no acadèmic, identificat amb l’ortografia tradicional del secessionisme lingüístic. L’entitat té vincles ideològics amb el també secessionista Grup d’Acció Balear i amb Societat Civil Catalana.

Fernando Brotons, president de l’MSTB (segon per l’esquerra), amb José Rosiñol (primer per la dreta). / MSTB

Durant la compareixença davant de la premsa de Francisco Brotons després de la reunió dels docents amb Ciutadans, el president de l’MSTB va deixar clar que hi havia acudit com a mitjancer entre els professors i el partit. Fins i tot, la nota de premsa oficial de Ciutadans va incloure les manifestacions de Brotons com a completament coincidents amb els postulats del partit en aquesta matèria. “Amb aquesta mesura, s’ha deixat en el carrer prop de dos mil famílies valencianes que necessiten una solució urgent per a tornar al mercat laboral”, va destacar Ciutadans de les paraules de Brotons, que es va erigir ahir en “la veu” dels interins i es va mostrar “molt content de trobar un aliat” en Ciutadans.

Valèrnia, com Tabàrnia

Nascut al costat del Micalet i professor a Torrevella, Fernando Pastor, un dels portaveus del professors interins reunits amb Ciutadans va deixar clara la seua posició. Tot i conéixer l’ordre aprovada en 2012 va admetre que no pensava que “s’aplicara mai”.

“No pensàvem que el govern ens despatxaria. Ens demanen una altra carrera. És com una altra carrera. Ara ens demanen informàtica i també anglés per a fer classe. Ja està bé. Només volem fer classe. A Torrevella, els meus alumnes estan exempts (de valencià). La Comunitat Valenciana és com Navarra, on no és Euskera, sinó vascuence. Ací, no s’adonen que hi ha una zona molt important que és castellana. Haurem de fer ací Valèrnia, com Tabàrnia. No ens volen. Ens rebutgen. Ens unirem al Regne d’Espanya”, va assegurar Pastor.

Nou software

Ciutadans materialitzarà el rebuig al requisit amb una proposició no de llei (PNL) que desenvolupa la proposta presentada al Congrés dels Diputats perquè es prohibisca a tot l’Estat que les llengües diferents del castellà siguen una exigència per a l’accés a la funció pública.

Així ho va recordar la diputada a la cambra baixa espanyola Marta Martín, per a qui la norma suposa “expulsar talent simplement per una qüestió de riquesa lingüística”. Martín admet que, amb la proposta de Ciutadans a les Corts, “hi haurà llocs on el mèrit compute quasi el 100%, com en zones de gran predomini valencianoparlant, però computarà menys en una zona castellanoparlant per a impartir classes en castellà.

L’argument de la portaveu a les Corts, Mari Carmen Sánchez, es va centrar en les dificultats dels docents per a “aprovar” el títol de valencià: “El valencià és una llengua cooficial que no pot limitar o posar fi a carreres profesionals de vàlua inqüestionable. Quan van accedir a la vida docent eixe requisit no estava. Han intentat formar-se. Porten molts anys intentant traure’s eixa capacitació i no han pogut obtindre eixe aprovat. S’estan tirant per la borda molts anys d’experiència laboral i per ací ve la discriminació”.

La portaveu d’Educació al parlament valencià, Merche Ventura, va comparar la situació dels interins amb la dels treballadors d’empreses privades a qui es demana una actualització de coneixements. “Si estiguéreu en una empresa des de fa 20 anys i s’introduïra un nou software, vos haurien de formar. O vos haurien d’enviar a l’atur?” Ventura no va aclarir quants anys hauria de donar l’empresa perquè els seus treballadors es reciclaren. I es va preguntar: “Per què haurien de ser 5 anys?”

Comparteix

Icona de pantalla completa