‘Fragments’ torna al Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) huit anys després que el projecte impulsat per la Unió de Periodistes deixara el museu de la Diputació de València, concretament en 2014, quan una mostra de fotoperiodistes valencians de la corporació va ser censurada pel govern del PPCV perquè incloïa imatges de polítics imputats en el cas Gürtel. Ara, després d’haver passat en 2017 pel Centre del Carme sota l’auspici del MuVIM, arriba a l’espai dirigit per Rafael Company amb un assaig fotogràfic: El riu invisible, obra de Francisco Llop.
El riu invisible és un projecte centrat en el riu Túria al seu pas per València i en les històries que en aquest es desenvolupen, especialment a partir de les actuacions del Pla Sud. Una infraestructura creada per a desviar el llit natural del riu i evitar així possibles episodis d’inundacions com els ocorreguts en 1957.
D’aquesta manera, ‘Fragments’ torna al MuVIM, un fet que ha destacat aquest dijous el diputat de Cultura, Xavier Rius, qui ha qualificat la fita “d’emocionant”, ja que amb el retorn al museu de la Diputació “deixem enrere la censura per a recuperar la llibertat d’expressió i la llibertat dels professionals de la comunicació”, ha indicat. En relació a la mostra, Rius ha assegurat que “la ciutat de València no es pot entendre sense el riu Túria” i és precisament “el joc entre el seu significat real i el seu significat metafòric, sobre el qual ha treballat Francisco Llop”, ha indicat.
Per la seua part, el director del MuVIM ha reconegut que la tornada de ‘Fragments’ al museu “té una gran simbologia” i ha avalat que ho faça amb una proposta d’aquestes característiques. “La mostra atresora una transcendència cívica indiscutible, que serà capaç d’identificar la ciutadania perquè aquesta puga retrobar-se amb el precedent del ‘no riu’ que actualment travessa la ciutat de València”.
“Per fi podem dir que la Unió de Periodistes torna al MuVIM”, ha afirmat la presidenta del col·lectiu, Noa de la Torre. Aquesta ha incidit en la “precarietat laboral amb què es troben els professionals del fotoperiodisme”. Per això, ha defensat “l’aposta realitzada des de la Unió en la seua defensa i la seua dinamització”. De la mateixa manera, De la Torre ha assegurat que aquesta precarització “té conseqüències directes en les limitacions existents per a poder constituir un fons gràfic de la memòria visual valenciana”.
Un riu sense riu
El riu invisible és el treball resultant del fotògraf valencià Francisco Llop com a guanyador de la I Beca del Projecte Fragments. Aquest primer títol de la col·lecció aborda, des de la perspectiva de l’assaig fotogràfic, els esforços que l’home fa per dominar l’entorn natural, i les conseqüències que aquestes accions tenen en el desenvolupament de la vida quotidiana. Una mostra que reinscriu una història que comença una vegada finalitzen les obres a València del conegut Pla Sud (1965-1973).
Arran de les inundacions patides per la ciutat, el govern franquista decideix escometre un pla hidrològic que desvie el llit del riu Túria en el seu tram final, de manera que s’evite el pas pel nucli urbà. Aquell desplaçament urbanístic suposaria al mateix temps un desplaçament de l’experiència social de l’espai. Per a començar, produiria un lliscament lingüístic que segueix viu: la gent anomenaria “el riu” una acollidora zona enjardinada per on el riu ja no passa. És a dir: el significant “riu” acull així com a significat la seua pròpia absència, alhora que l’aigua en curs fluvial travessa espais socialment perifèrics, deshabitats. No obstant això, per a Llop, el caràcter deshabitat de l’espai es converteix en una oportunitat per a rehabitar-lo, per a reobrir la mirada, el focus, i travessar-lo com per primera vegada, com les aus creuen el cel.
L’exposició, que s’inaugura aquest dijous, s’exhibirà al MuVIM fins al proper 27 de maig.
