“Quan em trobe amb els riuraus sé que estic a casa, a la Marina Alta”. Qui fa aquesta afirmació és Javier Scotto, alcalde de Jesús Pobre –entitat local menor de Dénia– i, des del 14 de febrer, president de l’associació Ruta dels Riuraus.
Benissa va acollir la primera assemblea ordinària i constitutiva d’aquesta associació, integrada per 17 pobles: Benissa, Gata de Gorgos, Poble Nou de Benitaxell, Llíber, Xaló, Orba, el Verger, Dénia, Parcent, Jesús Pobre, la Xara, Ondara, Teulada-Moraira, Xàbia, Pedreguer i les dues noves incorporacions, això és la mancomunitat de la Rectoria i Ròtova. Després de la incorporació del municipi saforenc, Scotto va assegurar que “volem que la Ruta dels Riuraus abaste totes les comarques centrals i ara cal involucrar més pobles”.
Tot i que l’associació es va constituir fa unes setmanes, parlen de “noves incorporacions” perquè ara només “s’ha materialitzat” una iniciativa que ja va nàixer en 2012 amb Riuraus Vius, una associació cívica de Jesús Pobre que té la finalitat de recuperar i conservar els riuraus i l’arquitectura tradicional i de pedra seca.
Vestigis del cultiu del moscatell
El Gran Riurau del Senyoret, els riuraus de Pinella i d’Eduardo Martí, el riurau de Benarrisc, el riurau de les Ferranes, el riurau de Bonaire… L’enumeració podria seguir amb unes desenes més d’aquestes construccions característiques de diverses comarques valencianes. La Marina Alta però també la Safor i la Vall d’Albaida acullen des del segle XIX aquestes instal·lacions que tenien la funció de protegir les panses quan plou o fa humitat.
Així doncs, el patrimoni dels riuraus va lligat inevitablement al cultiu del raïm moscatell per a fer pansa; és el vestigi que queda d’aquella activitat agrícola. L’herència de la pansa està escrita en el paisatge de les comarques centrals.
Un patrimoni compartit
A Jesús Pobre es va engegar la maquinària per a posar en valor el patrimoni dels riuraus i fer una mena de rutes. A més, es va pensar a “llançar una proposta en l’àmbit comarcal, perquè és un patrimoni que compartim a la Marina Alta”, recorda Scotto. I així va ser. Treballant “amb el compromís dels pobles” durant quasi dos anys, en maig de 2014 el Gran Riurau del Senyor de Benissadeví va acollir la presentació del projecte de la ruta dels riuraus de la Marina Alta, integrada aleshores per dotze localitats: Benissa, El Poble Nou de Benitatxell, Gata, Jesús Pobre, la Xara, Llíber, Ondara, Parcent, Pedreguer, Teulada-Moraira, Xàbia i Xaló.
Aquesta iniciativa naixia per a donar a conéixer una oferta singular de la comarca que combina arquitectura rural, paisatgisme agrícola i gastronomia, però prompte es van adonar que compartien aquest patrimoni i la cultura de la pansa amb les comarques centrals.
Vertebrar les comarques
“Aquest patrimoni és la nostra manera de ser i de viure, és la nostra identitat”, confessa Scotto. Una identitat que, com s’ha anat veient, no és només d’un poble, ni tan sols d’una comarca. És un fil conductor pel territori valencià i, per això, l’associació té la vista posada en la vertebració de tots aquests pobles, “de l’interior a la costa i creant sinergies”.
Scotto conta a Diari La Veu que l’associació ha de treballar en la difusió de tres eixos: la producció, el procés de transformació i la comercialització. Això inclouria “el camp, l’agricultura, els llauradors, l’arquitectura, el procés d’escaldat –coure el grans de raïm en aigua molt calenta i lleixiu–, les estufes, el vocabulari costumista, el paisatge, l’etnologia, la gastronomia, els refranys, les cançons populars…”.
El president de l’associació Ruta dels Riuraus remarca que en la comercialització també entrarien “els negocis que en les comarques centrals s’han fet durant pràcticament 200 anys amb el cultiu del raïm moscatell i la pansa” o “les cases burgeses que han fet diners amb la pansa”. Els ports de Dénia i Xàbia i l’arquitectura modernista de Pedreguer són també part del patrimoni que l’associació vol donar a conéixer. Com expliquen des de la Ruta dels Riuraus, “el Pedreguer de 1915 era una població que havia estat dedicada al monocultiu de la vinya de moscatell per a la producció de pansa i aquest producte s’exportava a tot arreu d’Europa i nord Amèrica”. “Part dels guanys de les famílies benestants locals es van invertir en la construcció de noves cases que seguien les modes arquitectòniques del moment: l’historicisme, l’eclecticisme, el modernisme o l’art-déco“, afegeixen.
Objectius concrets
Scotto destaca el valor cultural i turístic dels riuraus i indica que els objectius de la Ruta són protegir aquestes construccions i divulgar tot allò que les envolta. Per exemple, aquesta ruta s’ha adherit a una plataforma que fomenta el cicloturisme. També es preveuen altres accions dins del pla d’actuació de l’associació, “tant en promoció cultural com turística en l’àmbit nacional i europeu”.
Però, a banda dels grans objectius, sovint abstractes, la Ruta se n’ha marcat dos de ben concrets: “Estem treballant perquè l’escaldà reba la declaració com a Bé d’Interés Cultural Immaterial del Patrimoni Valencià i també els riuraus en l’àmbit arquitectònic, que no estan reconeguts”.
