Diari La Veu del País Valencià
El PPCV accepta que la seua corrupció amb Gürtel va ser un sistema organitzat per a delinquir

Ho havien dit diversos informes policials, tots els partits polítics llevat de l’afectat, la Fiscalia i els tribunals, com el que va jutjar el cas FITUR. La vinculació del PPCV amb Gürtel no és un problema d’ovelles negres que van aprofitar-se de la formació que representaven i contra la qual van cometre el pecat de l’abús de confiança i la traïció.

Ahir, però, el grup parlamentari del PPCV a les Corts va fer un pas insòlit. Tots els seus diputats presents al ple, incloses la presidenta, Isabel Bonig, i la secretària general, Eva Ortiz, van aprovar una Proposició No de Llei (PNL) de Podem perquè el Consell revise i done compte de tots els contractes vigents amb les empresaris que van confessar haver pagat les despeses electorals del PPCV.

El PPCV en ple va fer costat a Compromís, PSPV i Podem en una PNL amb una exposició de motius molt gràfica: “Al llarg de les declaracions fetes en l’Audiència Nacional en el marc del cas Gürtel s’ha posat en evidència que la corrupció del Partit Popular de la Comunitat Valenciana no ha sigut un cas aïllat sinó un sistema organitzat per a delinquir, tal com es recull en els informes policials i en les interlocutòries judicials”.

Podem justifica així la proposició i continua explicant que, “a més, 9 empresaris han reconegut que van finançar el PP valencià en les campanyes electorals de 2007 i 2008, amb la qual cosa han admés el delicte electoral i el (delicte) continuat de falsedat per a evitar la presó amb el pagament d’una multa de dos milions d’euros entre tots”.

Els dos paràgrafs constitueixen un resum del que s’ha pogut presenciar en la vista oral pel finançament del PPCV. Podem nomena els 9 empresaris, entre ells Enrique Gimeno, Gabriel Alberto Batalla, Enrique Ortiz i Vicente Cotino. Podem omet el nom de Ricardo Costa –protagonista de la confessió més sonada– tal vegada per a demostrar que no cal personalitzar, atés que no considera les accions de Costa com “un cas aïllat”.

La PNL no era del gust del PPCV. Per això hi va presentar una esmena signada pel diputat Fernando Pastor i la portaveu adjunta, Eva Ortiz, on es limitaven a afegir un cinqué punt als 4 de què constava la proposta de resolució de Podem. Els populars demanaven modificar la Llei de Transparència per a crear un “registre públic” d’empreses adjudicatàries on constara el parentesc dels socis “amb algun alt càrrec de la Generalitat”. A més, sol·licitaven que la PNL no es referira només a la “trama Gürtel” i s’ampliara a tots els “casos de corrupció”.

El síndic de Podem, Antonio Estañ, va rebutjar amablement l’esmena abans d’agrair als populars que, tot i això, donaren suport a una iniciativa que es justifica per “l’evidència” que “la corrupció del PPCV” va ser “un sistema organitzat per a delinquir”. De fet, els únics canvis introduïts en el text de Podem es van deure a una esmena presentada pel PSPV i Compromís que a penes modificava el sentit de l’original, llevat de concedir al Consell 6 mesos en lloc de 2 per a informar de la revisió de contractistes corruptes amb adjudicacions públiques en vigor.

Subiela, amb Nomdedéu

Mentre que el PPCV va votar a favor d’una iniciativa tan poc afalagadora per a la seua història recent, Ciutadans va sorprendre amb l’anunci que hi votaria en contra. Els 8 diputats de la formació taronja presents a la sessió van ser els únics a prémer el botó del ‘no’.

Carregant el vídeo…

L’argument emprat pel diputat Antonio Subiela es va centrar en una petita modificació introduïda per l’esmena del PSPV i Compromís, acceptada per Podem, per a la creació d’una Oficina de Supervisió de la Contractació, un nou chiringuito a ulls del parlamentari de Burjassot.

Subiela va tindre temps per a emular el secretari autonòmic d’Ocupació, Enric Nomdedéu, amb una comparació zoològica, aquesta vegada referida als diputats “del Botànic i del PPCV”, al seu parer “diferents gossos amb els mateixos collars”. El recurs retòric del diputat no va alçar tantes passions com el de Nomdedéu, a qui va citar junt amb altres frases fetes protagonitzades per destacats mamífers, encara més irracionals i potencialment més perillosos que un ximpanzé armat.

Comparteix

Icona de pantalla completa