Un clima de muntanya amb glaçades freqüents a l’hivern i temperatures elevades a l’estiu. Així eren les condicions en què es van desenvolupar els últims assentaments neandertals del que ara és el País Valencià, a diferència de les actuals, amb hiverns suaus i temperatures més elevades a l’estiu. El grup d’investigació en Paleontologia de Vertebrats del Cenozoic (GI-PVC) de la Universitat de València, en col·laboració amb altres grups de recerca de l’Estat, ha reconstruït aquestos climes a partir de l’anàlisi de xicotets mamífers identificats al jaciment alcoià del Salt.
Segons les seues interpretacions, els últims neandertals van viure en un mosaic format per boscos i prats amb masses d’aigua, “probablement relacionades amb l’actual riu Barxell”. A més, l’entorn del Salt tindria una temperatura mitjana anual de 10,3 graus –3,3 menys que la mitjana actual– i una precipitació mitjana anual de 656,8 mil·límetres –113,3 més que l’actual–. És a dir, més fred i humitat que ara.
Fa uns 50.000 anys, els neandertals que vivien en aquest important assentament compartien hàbitat amb espècies de rosegadors, insectívors, ratpenats i lagomorfs que actualment ja no es troben ací, sinó que es distribueixen en altres àrees d’Europa amb condicions ambientals molt diferents de les d’Alcoi, segons informa la Universitat de València en un comunicat.
Segons el grup GI-PVC, en què treballen Ana Fagoaga, Francisco J. Ruiz-Sánchez i Rafael Marquina, “el clima condiciona indubtablement la distribució de les espècies, especialment dels petits mamífers, que estan molt lligats a les condicions ambientals del medi en què viuen”. “Això possibilita l’ús d’aquests grups com a eines fiables de reconstrucció ambiental”, expliquen els experts.
Estudiant des d’una perspectiva interdisciplinària
Estudiants i investigadors de les universitats de La Laguna, Alacant, València i altres institucions europees realitzen des de 1986 campanyes d’excavació als jaciments del Salt i l’Abric del Pastor, tots dos a Alcoi. El conjunt arqueològic està sent estudiat des d’una perspectiva interdisciplinària, però sempre posant el focus en els primers assentaments humans de la regió.
En aquest jaciment es van trobar sis dents pertanyents a un individu jove que hauria format part dels últims grups de neandertals que vivien en aquesta zona entre 45.000 i 60.000 anys enrere. També s’hi han trobat restes de grans mamífers, indústria lítica i evidències de foc, entre d’altres.
La recerca que ha permés reconstruir el clima en què vivien aquestos individus s’ha publicat en la revista científica Quaternary International i ha sigut finançada pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat, la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana, el Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo Moltó i l’Ajuntament d’Alcoi. A més dels investigadors Fagoaga, Ruiz i Marquina, també han participat en el treball César Laplana, del Museu Arqueològic Regional d’Alcalá de Henares; Hugues Alexandre Blain, de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social; M. Dolores Marín Monfort, del CSIC, i Bertila Galván, de la Universitat de La Laguna i directora del jaciment d’estudi.
