La reforma de l’Estatut valencià segueix bloquejada al Congrés dels Diputats. Mentre el marc legislatiu dels valencians espera que la cambra baixa valide la reforma que les Corts van aprovar en març de 2011 fins a tres estatuts autonòmics han sigut tramitats per les Corts espanyoles, tot i que la seua entrada al registre del Congrés va ser molt posterior a la del text legislatiu valencià.
L’ordre d’entrada no regeix la tramitació dels estatuts sinó la voluntat política. Així ho demostra el fet que Castella-la Manxa sol·licitara al Congrés en 2013 l’aprovació de la seua darrera reforma estatutària i que tan sols després de dos ajornaments –conseqüència de la petició dels grups parlamentaris d’ampliar els terminis per a presentar esmenes la llei– quedara aprovada el 13 de març de 2014. En aquell moment, l’Estatut valencià ja duia esperant el seu torn al Congrés quasi dos anys i mig després de ser remés per les Corts.
També han tingut més sort que el País Valencià territoris com Canàries o Múrcia. Tot i que aquestes dues autonomies sí que han patit 27 i 12 ajornaments respectivament, actualment, la Mesa del Congrés ja ha donat la seua conformitat per a la tramitació dels seus textos estatutaris. Canàries ha hagut d’esperar des d’abril de 2015 i Múrcia, tan sols des de maig de 2017.
L’Estatut canari i el murcià s’han colat al valencià, que després de 45 ajornaments i tres preses en consideració diferents –en tres legislatures consecutives– segueix bloquejat i sense cap gest per part dels partits amb majoria en la Mesa del Congrés (PP i Ciutadans) que faça pensar en la seua tramitació immediata. Així, el pròxim mes de març la reforma de l’Estatut valencià que blindava en una disposició addicional les inversions de l’Estat d’acord amb el pes de la població complirà set anys de la seua aprovació en les Corts. Des de desembre de 2011 espera que el text aprovat al parlament autonòmic siga refrendat pel Congrés i el Senat.
Tramitació d’Estatuts a canvi de suports
La decisió adoptada aquest dimarts per la Mesa del Congrés per la qual s’inicia la tramitació de l’Estatut murcià va evidenciar que el cas valencià és falta de voluntat política. El portaveu de Compromís, Joan Baldoví, va denunciar que PP i Ciutadans permeten la tramitació d’uns estatuts o altres segons el color polític del govern autonòmic. El diputat valencià considera que els partits de Mariano Rajoy i d’Albert Rivera usen les reformes dels estatuts d’autonomia com a “monedes de canvi” per a afavorir uns territoris i governs autonòmics enfront d’uns altres: “Al PP i a Ciutadans no els importen gens els drets dels valencians i les valencianes ni que el nostre govern haja realitzat els tràmits sis anys abans que altres territoris. El seu modus operandi és claríssim: bloquejar les millores dels territoris no governats per ells”, va assegurar Baldoví.
El portaveu de Compromís ja va criticar que l’Estatut de Canàries avançara el valencià fa uns mesos. Una jugada amb la qual el PP, segons va assegurar, s’hauria “assegurat l’aprovació dels Pressupostos comprant el vot als parlamentaris canaris”.
Sobre el bloqueig de la tramitació de l’Estatut valencià, Baldoví assegura que és intencionat per part del PP i Ciutadans, que són els responsables d’haver demanat fins a 45 ajornaments del debat. “No és raonable que la reforma d’una única disposició addicional d’un estatut d’autonomia es demore quasi set anys”, assenyala el diputat de Compromís, qui acusa els partits conservadors de fer “filibusterisme parlamentari” per a no reconéixer “els drets socials dels valencians”.
