Caixabank ha tancat el 2017 amb un benefici de 1.684 euros, un 60,9% més que en 2016. En un any macroeconòmicament favorable, els resultats de l’entitat a l’estat espanyol arriben als 1.508 milions d’euros, un 44,1% més que l’any anterior. Així ho han explicat el president de l’entitat bancària, Jordi Gual, i el conseller delegat, Gonzalo Gortázar, aquest divendres a València.
Gual ha valorat l’any i s’ha mostrat satisfet pels resultats malgrat “la forta competència i les circumstàncies complexes”. L’entitat ha anat guanyant quotes de mercat aquest darrer any, la qual cosa els ha portat a aconseguir resultats rècord. Tot això, tal com ha explicat Gual, els fa ser “optimistes” de cara a l’últim any del seu pla estratègic 2015-2018. El 96% dels ingressos de l’entitat provenen de l’activitat bancària bàsica i l’adquisició de BPI ha ajudat també a millorar els resultats respecte a 2016
En 2017, quasi el 28% de la ciutadania va triar CaixaBank com a entitat bancària, segons ha explicat Gual, qui ha assegurat que l’entitat s’ha consolidat com la principal banca minorista de l’Estat. La quota de nòmines “fonamental per a atraure clients” arriba al 26,3%. Els seus resultats se sustenten en els ingressos core, amb 7.887 milions. El president de l’entitat ha destacat també la reducció en la meitat els crèdits morosos, que s’ha quedat en el 6%, “molt per sota que la resta del sector”. La liquiditat és un altre dels aspectes que s’ha reforçat. Els actius líquids de l’entitat han augmentat en 22.367 milions en un any.
En definitiva, tal com ha explicat Gortázar, els ingressos recurrents són els que han permés l’important augment dels beneficis, malgrat la caiguda del 66,7% de l’activitat per operacions financeres i una davallada de la contribució de les participacions del 21%.
Els directius de l’entitat han destacat el bon funcionament de les seues línies estratègiques, que els han consolidat com “la primera entitat en qualitat i reputació”. La rendibilitat de l’entitat creix segons el previst i tant Gual com Gortázar han destacat la gestió sòlida de capital de l’entitat. Un dels punts forts del seu pla estratègic és la digitalització, que arriba al 99% de les seues oficines. Amb tot això, Gual espera culminar enguany el seu pla estratègic com a líders i amb una rendibilitat que oscil·le entre el 9% i l’11%, que en l’actualitat se situa en el 8,4%.
Un dels aspectes en què Gortázar va incidir va ser en la creació de crèdits tant a particulars com a empreses. En 2017, els crèdits al consum han crescut un 15%. A més a més, el servei de crèdits a empreses, que compleix 10 anys, ha augmentat un 16% respecte a 2016. Pel que fa a la seua obra social, Gual ha destacat la tasca d’Obra Social La Caixa, que comptarà amb 520 milions de pressupost per a 2018.
Canvi de seu social
A més d’una valoració dels resultats de l’entitat, Gual ha fet un repàs de la situació econòmica estatal i ha instat a la necessitat de creat ocupació, especialment per als joves, reduir el deute i revisar les pensions.
Els directius de CaixaBank no han entrat a valorar la situació política catalana, però sí que han defensat el seu trasllat de seu social de Barcelona a València. Una decisió “difícil” que es va prendre per a “garantir la seguretat jurídica als clients i per a donar-los confiança”. Gual ha reconegut que “podria haver-hi clients als quals aquesta decisió els va disgustar des de la perspectiva emocional, però quan u analitza l’obligació de l’entitat financera, que és garantir l’accés a la liquiditat, açò es garantia amb el canvi de seu”, ha remarcat per a insistir que, “més enllà de les qüestions emocionals, hi ha la seguretat dels dipòsits i estalvis dels clients”.
Sense entrar a valorar la situació de les institucions catalanes, Gual ha confiat que els interlocutors polítics trobaran “camins d’acord” per a avançar en l’estabilitat política. Quan van tindre lloc els “successos d’octubre”, l’entitat va fer una anàlisi del possible impacte sobre l’economia espanyola i es va estimar que podia suposar una baixada en dues o tres desenes en el creixement del PIB per a enguany, encara que ha afirmat que s’ha anat revisant la xifra perquè s’ha comprovat que l’impacte va quedar circumscrit a les setmanes posteriors al referèndum.
