Cada 2 de febrer, des de l’any 1971, se celebra el Dia Mundial de les Zones Humides. Aquesta data coincideix amb l’adopció del Conveni Internacional sobre Zones Humides, també conegut com a Conveni de Ramsar, que va entrar en vigor el 21 de desembre de 1975.
Al País Valencià hi ha catalogades 48 zones humides. Si bé fins ara no totes estaven cobertes legalment, la nova llei de protecció dels espais naturals sí que ho farà. Així, aquesta llei “formalitza el concepte de Xarxa valenciana d’àrees protegides”, segons va explicar la consellera de Medi Ambient, Elena Cebrián, en la presentació de l’avantprojecte de la normativa. Alguns d’aquests espais són les àrees marines protegides o els reconeixements o declaracions derivats de l’aplicació de convenis internacionals, com ara el Conveni de Ramsar.
El valor dels aiguamolls
Per a la consellera Cebrián, “hi ha molts motius que justifiquen o expliquen la necessitat de protegir i donar a conéixer els aiguamolls”. Així, en declaracions a Diari La Veu explica que aquests ecosistemes “tenen un paper fonamental en la nostra vida i en el nostre territori; són molt més que un aiguamoll o la biodiversitat que alberguen”.
“Els aiguamolls són part imprescindible del nostre entorn, només cal que observem un mapa per a poder veure un dibuix en xarxa per a poder veure un corredor natural”, afirma. I afegeix: “Un corredor natural que esquitxa el nostre territori de marjals, els nostres oasis”.
La consellera també destaca el seu paper protector davant les inundacions, com a refugi d’espècies autòctones i endèmiques tant de flora com de fauna, com a reguladors del clima i com a defensa davant el canvi climàtic. “Són ecosistemes que regulen el clima, són esbarjo, són connexió amb la terra, són patrimoni cultural, són història”, conclou la responsable de Medi Ambient.
Les nostres zones humides
Catalogades com a albuferes i marjals litorals hi ha la Marjal de Peníscola, el Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, la Marjal de Nules-Borriana, la Marjal i els Estanys d’Almenara, la Marjal dels Moros, la Marjal de Rafalell i Vistabella, el Parc Natural de l’Albufera de València, la Marjal i Estany de la Ribera Sud del Xúquer, la Marjal de la Safor, el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, el Clot de Galvany, el Parc Natural del Fondo d’Elx i l’Hondo de Amorós.
Com a ambients fluvials i litorals associats es troben la desembocadura del riu de la Sénia, la desembocadura del riu de les Coves, la desembocadura del Millars, el Clot de la Mare de Déu, la desembocadura i front litoral del Xúquer, la desembocadura del riu Bullent, la desembocadura del riu Racons, la desembocadura del riu de l’Algar, la desembocadura i front litoral del Segura i meandres abandonats del riu Segura.
El Barxell, el naixement del riu Verd, l’Ullal de l’Estany del Duc, la Font dels Sants i les Fonts de l’Algar són les cinc fonts catalogades, mentre que com a llacunes i zones humides d’interior es troben la devesa de Soneixa, les llacunes de Sogorb, els lavajos de Sinarques, la llacuna de San Benito, la llacuna i salines de Villena i la llacuna de Salines. També són zones humides les Salines de Calp, el saladar d’Aigua Amarga, el Parc Natural de les Salines de Santa Pola i el Parc Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella.
El catàleg de zones humides acaba amb els embassaments de fluctuació escassa: la bassa de Xóvar, l’embassament d’Embarcaderos, l’embassament de la Vallessa, l’embassament del Bosquet de Moixent, l’embassament de Relleu, l’embassament d’Elda, l’embassament de Tibi i l’embassament d’Elx.
Què es va acordar a Ramsar?
La missió del Conveni de Ramsar és “la conservació i l’ús racional de les zones humides mitjançant accions locals i nacionals i gràcies a la cooperació internacional com a contribució a l’assoliment d’un desenvolupament sostenible a tot el món”. Les parts contractants d’aquesta convenció es comprometen a treballar en pro de l’ús racional de totes les zones humides del seu territori, designar zones humides idònies per a la llista de zones humides d’importància internacional, garantir una gestió eficaç i cooperar en l’àmbit internacional en matèria de zones humides transfrontereres, sistemes de zones humides compartides i espècies compartides.
En la pàgina oficial del conveni expliquen que “les zones humides estan entre els ecosistemes més diversos i productius” i que “proporcionen serveis essencials i subministren tota la nostra aigua potable”. No obstant això, alerten, “continua la seua degradació i conversió per a altres usos”.
Per tal de divulgar el valor d’aquests ecosistemes i de conscienciar sobre la necessitat de conservar-los, cada 2 de febrer se celebra el Dia Mundial de les Zones Humides. Enguany, el Comité Permanent de la Convenció ha decidit que el lema siga ‘Zones Humides per a un futur urbà sostenible’.
Activitats per a divulgar… i reivindicar
Els parcs naturals valencians s’han sumat a la celebració i commemoració del Dia Mundial dels Aiguamolls. En el cas del Parc Natural de la Mata i Torrevella, juntament amb Proyecto Mastral, s’ha preparat una exposició fotogràfica sobre “un dels fets històrics més rellevants dels últims anys”, la nevada que va tindre lloc el 18 de gener de 2017. A més, hi haurà la xerrada ‘Com és i com canvia el clima del nostre parc natural?’.
Les activitats seguiran dissabte 3 de febrer. Al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva es reforçarà la població de plantes aquàtiques autòctones del riu Racons per tal de fer front a la invasió de plantes exòtiques “que amenacen la biodiversitat d’aquest paratge natural”. Al Parc Natural de Cabanes-Torreblanca es farà un recorregut pels 30 anys de protecció del parc i s’alliberaran aus procedents del Centre de Recuperació de Fauna.
En el cas del Parc Natural del Fondo, la Festa de l’Aigua –així l’han batejada– se celebrarà diumenge, 4 de febrer, i consistirà en una ruta guiada ornitològica des de la Porta Nord i en tallers per als xiquets al Centre d’Interpretació. A l’Albufera també hi haurà un taller de manualitats i una observació guiada d’aus. Finalment, el 16 de febrer es realitzaran diverses actuacions en tolles salineres del Parc Natural de les Salines de Santa Pola per a la millora de l’hàbitat d’avifauna amenaçada.
Per la seua banda, Acció Ecologista-Agró, amb el suport de SEO/BirdLife i la Societat Valenciana d’Ornitologia, ha convocat per a aquest dissabte, 3 de febrer, una visita reivindicativa a la Marjal dels Moros. L’organització explica que “aquest aiguamoll, que el foc va cremar durant la primera setmana de gener, necessita aigua de qualitat i en quantitat per a evitar nous incendis i assegurar la seua recuperació” però denuncien que, “com la majoria de zones humides valencianes, no té assignat un cabal ecològic mínim d’aigua i la seua gestió per part de les administracions deixa molt a desitjar”.
Amb aquesta acció, que començarà a les 11 del matí al Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana, els organitzadors volen “exigir a la Generalitat Valenciana, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la Direcció General de Costes i els ajuntaments de Sagunt i Puçol aigua per a la Marjal dels Moros”. Durant la visita reivindicativa es farà una passejada per la marjal “per a comprovar com les zones que estaven inundades no es van cremar durant l’incendi” i es plantaran lliris grogs i asprelles.
