Què pot fer l’Administració amb una empresa quan el seu cap confessa davant un tribunal que és un corrupte? A aquesta situació s’enfronta actualment la Generalitat Valenciana, que ha optat per no fer res de moment, mentre no hi haja una sentència. Almenys això és el que va donar a entendre la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, divendres passat. “És de poca utilitat” revisar els contractes fets amb els corruptes confessos perquè “sobre el paper l’adjudicació és perfecta”, va afirmar Oltra. D’altra banda, tampoc no considera factible fer un seguiment de les empreses sospitoses perquè poden canviar de CIF i de nom amb molta facilitat, la qual cosa complica la investigació. Davant aquesta tessitura, el Consell proposa canviar la legislació que permet a les societats mercantils modificar les seues credencials i esperar tranquil·lament la sentència.
Està l’administració tan lligada de mans i peus? No, almenys segons ha explicat el professor de Dret de la Universitat de València Antonio Sotillo, per a qui rastrejar les empreses corruptes “no és tan difícil” com planteja Oltra. Per a canviar de CIF, l’empresa ha de sol·licitar-ne un de nou i donar el vell de baixa. Totes aquestes operacions queden registrades en l’Agència Tributaria i, “amb la col·laboració directa del Consell”, es podria fer un seguiment. Pel que fa al canvi de nom és el Registre Mercantil el que ha d’inscriure’l i i això també es podria consultar. “Per tant, el que diu Oltra és mentida”, sentencia Sotillo.
Un mecanisme que poden fer servir les empreses per a despistar l’administració és constituir-se i dissoldre’s quan finalitzen els treballs. “Aquesta és una pràctica habitual dels constructors ‘xoriços'” apunta Sotillo, que reconeix que, en aquest cas, el seguiment sí que es complica. No obstant això, “la solució passa per fer un seguiment als socis de les mercantils i als seus administradors”.
“Un quadre de deshonor”
Segons explica Sotillo, fins que no hi ha una sentència ferma no es poden prendre accions concretes contra cap empresa, però sí que es poden dur a terme mesures cautelars. “Ja coneixem la llista d’empreses que han participat en la Gürtel; estan als jutjats. Els contractes es poden demanar i revisar, el que cal és tindre ganes de treballar”, sentencia Sotillo, que considera que amb aquesta informació “s’hauria d’elaborar un quadre de deshonor” que registrara i fera públiques quines són les empreses que han dut a terme pràctiques il·legals.
En aquesta línia van les propostes de Podem, que, en paraules del seu síndic, Antonio Estañ, considera que si no s’ha avançat en la lluita contra “els corruptors i els corruptes” no és només per falta de ferramentes legals, “sinó també per falta de voluntat política en alguns casos”. La proposta de la formació morada passa per trobar la manera de poder rescindir els contractes sense que això coste diners a la ciutadania. “El problema ve quan no hi ha una sentència condemnatòria”, apunta Estañ. En aquest cas, el partit proposa mesures preventives.
Davant la postura del Consell de no revisar contractes, Podem assenyala que cal crear observatoris que revisen la paperassa perquè, encara que sense sentència no es pot actuar contra les empreses, “sí que es poden prendre mesures de prevenció”. És per això que, si finalment el govern opta per no revisar cap contracte, serà Podem qui els demanarà per a analitzar-los i denunciar les irregularitats que puguen trobar. L’idea de la formació d’esquerres és fer inspeccions perquè l’Administació puga desenvolupar accions que “facen mal legal i econòmicament a les empreses” que han participat en la Gürtel”. L’objectiu de Podem és que amb aquestes actuacions es puguen donar facilitats a les empreses que no han caigut “en practiques mafioses” i que el Consell “faça una aposta política per les empreses que contracta”.
El que realment dificulta, segons Estañ, deixar de contractar empreses corruptes és que “moltes vegades no queda una altra opció”. En el cas de la gestió de residus o de l’aigua hi ha empreses molt grans que són les úniques que es poden fer càrrec de les necessitats de l’administració i es contracten encara que estiguen vinculades a pràctiques il·legals. Per a pal·liar aquesta situació, Podem proposa establir clàusules que obliguen a fer contractes més xicotets i així no dependre de les empreses que s’han fet amb el monopoli d’alguns sectors.
La CEV demana no confondre la part pel tot així com no tractar tots els empresaris per igual ni demonitzar-los. La patronal assegura que els empresaris corruptes són casos excepcionals que no representen el teixit empresarial valencià. Pel que fa als contractes vigents amb l’administració, la CEV troba “molt difícil” resoldre’ls, encara que empresaris vinculats a les mercantils hagen confessat haver dut a terme pràctiques il·legals.
