Junt amb aquests noms que referencien antics municipis, masos o aldees desaparegudes o despoblades, l’autor presenta espais naturals i culturals, paratges destacables, cims o arbres monumentals pròxims a ells, poc coneguts i de gran valor i bellesa. El Barranc de Bercolón, el Chorrador, el Pozo Negro, els estanys d’Almenara, la Savina La Juana, els Chorros de Barchel, les cascades del Carbó, l’estret del Cascajar, els ventisquers de La Bellida, el mirador del Xap, la Muela del Buitre, la colònia agrícola de Santa Eulàlia, o el Chorrero de la Garita, entre d’altres.
En aquesta aventura pel paisatge i la despoblació valencianes que l’autor duu a terme des de fa més d’una dècada, en dies de pluja, vent, sol, boira o neu, Hernández ha recopilat més de 150.000 imatges del món rural valencià.
Un compendi que mostra el canvi i evolució del territori, amb els incendis, la despoblació i rehabilitació de masos, o la destrucció de nuclis de població. Un aparador de paisatges silenciosos i alhora bells que formen part de la memòria col·lectiva valenciana, retractats en anys d’excursionisme i mostrats ara, amb les facilitats de les xarxes socials, Internet i l’autoedició.
“El llibre no deixa de ser una reivindicació del paisatge i del patrimoni valencià, com a part de la nostra identitat com a poble”, destaca l’autor, qui ha fet el viatge per la memòria en bicicleta de muntanya o de carretera, corrent (per exemple en la Marató i Mitja o altres carreres de muntanya), i especialment a peu.
Hernández és hereu, a la seua mesura, i en altres temps, dels Cavanilles, Rojas Clemente, Sarthou Carreres, Emili Beüt, Lluch Garín, i més recentment, Cebrián Gimeno, Gispert Macián, Almerich, Ricardo Hernández o Muñoz Badía.
Excursionistes, observadors dels boscos o les muntanyes, enamorats del món rural valencià, que han plasmat literàriament la seua visió del territori. Les seues obres, i d’altres cronistes del paisatge, són les que a centenars, omplin les prestatgeries del despatx d’Hernàndez, i les que l’han acompanyat per a endinsar-se en el blau immens de dies de mestral, o l’han guiat en marxes inacabables per a tastar els ocres de la terra o el bes del silenci.
El llibre recull amb exemples les cinc grans causes que expliquen la despoblació valenciana, com ara l’abandonament rural patit a l’Estat espanyol, en dos grans fases durant el segle XX: ja abans de la Guerra Civil, i després, especialment els anys 60.
Són les imatges que reflexa el llibre de sabatilles, cistelles, calendaris d’època on el temps es va aturar en les dècades dels 60 o 70 i que pengen en les parets com un trist recordatori de l’esperança de tornar, que no es va produir mai; o també habitacions amb la ‘basenilla’ baix del llit i estances amb cortines, els llits, rebostos, armaris i maletes que no es van emprar a un viatge que només va ser d’anada.
En aquest sentit, una carta manuscrita d’un habitant de Los Mores (Ludiente), conta com era el lloc l’any 1933. També veiem la persona que en agost de 1965 va tancar eixa masada on van arribar a viure més de 100 persones i on hui la vegetació ha conquerit els bancals i cultius dels voltants. Al llibre també hi ha les persones que van construir una de les moltes masades que floriren a territori valencià durant el segle XIX i fins a principis del XX, a Llucena i que dos generacions després tancaren els descendents de la mateixa família; o el testimoni de persones que han tornat al seu lloc de naixement després de dècades sense xafar-lo.
Facebook i Twitter
Agustí Hernàndez no està sol en aquest camí a través de camins empedrats, assagadors, sendes a la vora de penya-segats o camins ja coberts per la vegetació on moltes vegades el destí és una aldea perduda en els confins del Barranc de Santa Anna, el riu Montlleó o les zones més aïllades de la geografia valenciana. La pàgina de Facebook Pobles Valencians Abandonats i el twitter Pobles abandonats que gestiona l’autor, l’han ajudat a trobar-se pel camí una legió d’entusiastes del món rural valencià i del seu paisatge que comenten, aporten i pregunten, de forma que la ferramenta compta ja amb 11.000 seguidors. Una part d’eixos seguidors són alguns dels 300 mecenes que han fet possible el llibre amb la seua contribució econòmica -el llibre val 10 euros IVA inclòs-, i una gran part de les persones que han facilitat a l’autor idees, fotos o suggeriments. La majoria són valencians, però no falten valencians emigrats a Austràlia, França, Argentina o Alemanya.
Pobles valencians abandonats ha emprat la ferramenta de micromecenatge Verkami, per a aconseguir la participació d’uns 250 mecenes.
En total, el llibre té unes 400 fotos i val 10 euros, IVA inclòs, en presentacions o quedant amb l’autor. També es pot adquirir a través d’enviament postal. Per a explicar el procediment d’enviament per correu cal contactar amb l’autor. També per a organitzar alguna presentació: [email protected].
Presentacions
– UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA. Dijous 13 març. 12 hores. Saló d’actes de Rectorat (planta baixa). Organitza: Servei de Promoció i Normalització Lingüística.
– GODELLETA. Dijous 13 març. 19.30 hores. Biblioteca Pública Municipal (C/Cervantes, 1). Organitza: Biblioteca Pública Municipal de Godelleta
– TOUS. Dissabte 22 març. 19.30 hores. Cine Avenida de Tous. Organitza: Ajuntament de Tous.
– BENICARLÓ. Dissabte 29 març. 19.30 hores. Saló d’actes de Caixa Rural Benicarló. Av. Joan Carles I, 18. Organitza: Coordinadora Festa per la Llengua Benicarló 2014.
– VINALESA. Divendres 4 abril. 20 hores. Saló de Plens de l’Ajuntament de Vinalesa. Organitza: Club Excursionista Xafant Talons.
– UNIVERSITAT D’ALACANT. Dimarts 8 abril.
– SIETE AGUAS. Dissabte 12 abril
