L’aplicació del requisit lingüístic als funcionaris previst en la futura Llei de la Funció Pública dependrà, com a premissa principal, de la victòria de l’esquerra en les eleccions a Corts previstes per a maig de 2019. La norma, que ha entrat en fase d’avantprojecte després d’aprovar-se al darrer ple del Consell celebrat a Vinaròs, preveu que la competència lingüística als treballadors públics comence a exigir-se entre 6 mesos i un any després de la seua entrada en vigor.
Això vol dir que la llei hauria d’aprovar-se, com a molt tard, en maig d’enguany perquè el requisit fóra aplicable de manera fefaent. El Consell no té previstos terminis tan curts, atés que abans d’arribar a les Corts el nou text s’ha de negociar encara amb els sindicats i tornar al govern per a convertir-se en projecte de llei.
En cas que el projecte arribara a les Corts abans de l’estiu, la data d’aprovació també dependria de l’interés dels partits per a agilitar-ne la tramitació i la configuració de majories suficients. Una vegada aprovada en ple, la llei dóna 6 mesos al Consell perquè elabore un reglament específic “que regule l’acreditació del nivell suficient del valencià en l’àmbit de l’ocupació pública”.
Si el Consell no acomplira aquest termini, encara 6 mesos després –un any després de l’entrada en vigor de la llei– es començaria a aplicar la “clàusula de garantia” establida en la Diposició Final Tercera de la llei que fixa les titulacions lingüístiques exigibles segons la categoria funcionarial.
Aquesta clàusula es deriva d’un acord de febrer d’enguany entre els sindicats i el Consell que va establir que, amb caràcter general i sempre que no es desenvolupe l’esmentat reglament, les categories superiors (A1, A2 i B) hauran d’acreditar el títol C1 de valencià (l’antic certificat mitjà), mentre que els funcionaris C1 i C2 hauran de disposar dels certificats B2 i B1 respectivament (l’antic elemental).
El reglament previst hauria de fer una descripció més detallada i concreta dels coneixements de valencià necessaris per a accedir a la funció pública no només en funció de l’escalafó, sinó per les característiques expresses del lloc de treball, com ara si inclou l’atenció al públic i la redacció d’escrits en la llengua pròpia.
En qualsevol cas, la futura llei ja preveu possibles exempcions en el cas de necessitat de reforços urgents de les plantilles públiques, sobretot en l’àmbit sanitari i, en general, quan calguen per a garantir el compliment dels serveis públics. Caldrà, però, justificar-ne la urgència i sempre es tractarà d’incorporacions temporals per un temps taxat.
El retard d’un avantprojecte que depén de la Conselleria de Justícia, encapçalada per Gabriela Bravo, nomenada a proposta del PSPV, ha causat malestar en Compromís, el partit que integra el govern del Botànic més interessat a promoure la normalització del valencià a l’Administració. De fet, la norma s’ha presentat en el darrer ple del Consell previ al seminari de govern que se celebra aquest cap de setmana a Vinaròs i Benicarló, quan era un encàrrec de convivències anteriors d’aquesta mena, on es reuniexen tots els membres de l’executiu per a avaluar la gestió governamental. com les celebrades a Ademús i Sagunt.
