La Fiscalia ha demanat formalment que el Tribunal Suprem envie una euroordre de detenció perquè les autoritats de Dinamarca detinguen Carles Puigdemont pel delicte de rebel·lió i sedició. Ara, el jutge Pablo Llarena haurà de decidir si accepta la petició. De fet, Llarena va decidir desactivar el passat 5 de desembre l’euroordre contra Puigdemont i els quatre consellers cessats a Brussel·les. Puigdemont ha aterrat aquest matí a Copenhaguen, on té previst participar en una conferència organitzada per la universitat de la capital danesa.
La possible reactivació de l’euroordre de detenció ha estat sobre la taula aquests darrers dies després que a finals de la setmana passada es fera públic que Puigdemont assistiria a un debat sobre el procés a la Universitat de Copenhaguen i que, per tant, suposaria la primera eixida de territori belga des que hi va arribar a finals d’octubre. El president destituït ha arribat a la capital danesa aquest dilluns, passades les huit del matí, en un vol de Ryanair procedent de l’Aeroport del Charleroi. A l’arribada, l’esperaven nombrosos mitjans de comunicació catalans, que han seguit Puigdemont, que no ha fet declaracions, fins a un cotxe que l’esperava.
Aquest cap de setmana, el ministeri públic va avisar que sol·licitaria al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que activara una euroordre de detenció i entrega contra el president destituït i que només estava “pendent de confirmació oficial via policial” dels moviments de Puigdemont. Finalment, aquest matí, una vegada obtinguda la confirmació que Puigdemont ja era a Dinamarca, s’ha activat la petició a l’alt tribunal perquè reactivara l’euroordre.
El jutge del Suprem va retirar les ordres europees de detenció dictades per l’Audiència Nacional contra Puigdemont, Antoni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig el passat 5 de desembre. El magistrat va argumentar que desistia de la col·laboració de la justícia belga perquè, després d’emetre les ordres, s’havia definit que els fets que s’investiguen s’han dut a terme de manera “concertada per part de tots els investigats” i, per tant, tots han de formar part d’una “unitat jurídica inseparable” que s’ha d’instruir al Suprem.
Amb la retirada de l’euroordre, Llarena va evitar que la justícia belga decidira per quins delictes lliurava Puigdemont al Suprem, ja que es podia haver donat el cas que els delictes de imputats per uns i altres no coincidissin. El Suprem instrueix una causa pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics.
