Els valencians passen a l’any 1.767 hores a la feina, 65 menys que en 2010. Així ho mostren les dades recollides per un informe elaborat pel Comité Econòmic i Social (CES). Els assalariats de la construcció són els que més temps passen al lloc de treball, amb una mitjana de 1.964,40 hores anuals.
L’informe, presentat aquest dimecres, fa especial esment en la necessitat de potenciar la flexibilitat laboral sense que això merme “la conciliació de la vida familiar dels treballadors”. Per a aconseguir-ho, el CES proposa que l’empresari puga distribuir irregularment un màxim del 10% de la jornada anual ordinària. A més, emmarcat en un conveni col·lectiu, el CES recomana que l’empresari puga disposar d’una borsa d’hores a l’any que podrà repartir i modificar segons les necessitats del negoci. Al mateix temps, l’entitat considera que caldria promoure “una racionalització de l’horari de treball amb l’objectiu de millorar la productivitat i la conciliació”. En aquest sentit, el conseller de l’entitat, Pascual Romero, ha assenyalat que la jornada laboral hauria de finalitzar a les 18 hores, fet que ell mateix va considerar poc probable.
El text, que té com a objectiu fer una radiografia de la gestió i l’ordenació del temps de treball entre 2010 i 2015, posa de manifest un augment de la preocupació respecte del temps de treball, tant per part dels sindicats com de les empreses. És per això que, cada vegada més, els convenis col·lectius inclouen clàusules sobre la distribució irregular de les hores de feina, torns o compensació per hores treballades. Per exemple, el percentatge de convenis que inclouen clàusules sobre la distribució irregular de les hores de treball ha crescut del 30,94% en 2010 al 66,67% en 2015 i ha passat d’afectar el 45,40% dels treballadors al 82,14%.
Treball a distància i absentisme laboral
La radiografia de l’aprofitament de les hores de feina al País Valencià mostra un augment important del treball a distància. Entre 2008 i 2013 han passat del 14,4% al 27% les empreses que permeten el teletreball. També ha augmentat la negociació col·lectiva respecte d’aquesta nova modalitat, encara que la seua regulació és encara poc significativa. En 2013, l’1,16% dels convenis, que afectaven el 0,22% de treballadors, incloïen clàusules sobre el treball a distància. En 2015, aquesta circumstància ja es donava en el 4,07% dels convenis i afectava el 2,73% dels treballadors.
El CES valora els beneficis que comporta el treball des de casa en matèria de conciliació laboral, eficiència, productivitat i sostenibilitat. No obstant això, alerta que, especialment pel que fa a la conciliació, pot tindre un efecte “contrari al desitjat”. Per això, celebren la ja existent regulació en l’àmbit de de l’Administració, però insten a aprofundir en el seu desenvolupament i aplicació.
En el període comprés entre 2008 i 2013, que coincideix amb els anys de crisi més profunda, es va notar una caiguda de l’absentisme laboral. El CES alerta que es deu a una reducció dels llocs de treball i que, des de 2014, amb una millora de la situació econòmica, l’absentisme ha repuntat. Segons l’informe, s’ha passat d’una incidència mitjana mensual per cada mil treballadors del 12,93% en 2013 al 13,84% en 2015.
Pel que fa a la contractació laboral, la temporalitat és la característica principal. El percentatge d’assalariats amb una relació temporal amb l’empresa se situa en 27,47% per a l’any 2015. D’aquests destaquen els d’obra i servei i els eventuals per circumstancies de la producció, que suposen el 94,19% dels temporals.
Baixes de maternitat i paternitat
L’encarregada de parlar sobre conciliació i gènere va ser l’assessora del CES Elvira Ródenas. La també representant d’UGT ha posat de manifest que les dones continuen fent-se càrrec de les tasques familiars. Les xifres, recollides a l’informe, mostren que més del 98% dels permisos de maternitat no són compartits amb el pare i que, en aquest quinquenni, el percentatge de permisos de paternitat al territori se situa entre el 9,6% i el 10% del total estatal.
De la mateixa manera, Ródenas va comentar que les excedències per a cuidar familiars, encara que siguen per a cuidar del sogres, són sol·licitades majoritàriament per les dones. No obstant això, i encara que al País Valencià va ser inferior a la mitjana de l’Estat, el percentatge de pares que va sol·licitar aquest dret ha anat en augment any rere any des d’un 5,03% en 2010 a un 7,46% en 2015.
Així mateix, la sindicalista va destacar el “gran increment” tant de convenis com de treballadores afectades per les clàusules de mesures de preferència a favor del gènere menys representat en matèria d’adaptació de la jornada laboral a la vida familiar. Així, han passat d’un 5,23% dels convenis i un 0,38% de treballadores en 2013 a un 65,85% i un 31,23% respectivament en 2015.
