La vicepresidenta de la Generalitat i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha assegurat aquest dijous que l’arribada de menors estrangers no acompanyats al País Valencià s’ha incrementat en 2017. De fet, ha arribat a multiplicar-se per quatre en alguns mesos determinats, raó per la qual ha reclamat al govern estatal que assumisca que aquesta és “una qüestió d’Estat” i que “pose els recursos suficients i done suport a les comunitats” en els seus projectes per a atendre i protegir aquests menors.
Així s’ha pronunciat Oltra després de la reunió mantinguda amb el director general de Save the Children España, Andrés Conde, qui ha coincidit a ressaltar aquest increment de l’arribada de menors estrangers sense acompanyant i ha reclamat la modificació del sistema d’acolliment i protecció, així com un canvi en la “mirada” sobre aquests menors, de manera que les administracions no els vegen com “un problema de seguretat, d’ordre públic”, sinó com a “xiquets que són, que vénen normalment d’experiències vitals terribles i que tenen drets importantíssims pel fet de ser xiquets”.
La vicepresidenta ha assenyalat que aquesta és una qüestió “d’Estat” perquè els fenòmens migratoris estan fent que “cada vegada entren més per la frontera sud” aquestos menors no acompanyats i “han de ser tractats com a xiquets, se’ls ha d’aplicar la Convenció de Drets del Xiquet de 1989”.
“No se’ls pot simplement atendre esperant que complisquen 18 anys i desentendre’s”, ha dit, sinó que cal proporcionar recursos a les comunitats perquè puguen desenvolupar la seua tasca de protecció. Aquesta tasca, ha indicat, ja s’està realitzant al País Valencià, però ha d’haver-hi “un esforç compartit a tot el territori nacional, és una mesura que s’ha d’impulsar des del govern”.
“Absorbir aquest flux migratori que anirà creixent sense el suport de l’administració central serà molt difícil”, ha ressaltat Oltra, que ha recordat que açò és una cosa que ja ha ocorregut a Itàlia i cal veure “les experiències de l’entorn” perquè “el millor per a afrontar el fenomen és anticipar-se i prendre les mesures oportunes”.
Ha posat com a exemple el model valencià, que compta amb habitatges per a projectes migratoris (tres a València i un a Castelló), de manera que aquests menors, una vegada passen per un centre de recepció, hi puguen viure perquè “tenen una trajectòria vital diferent i també unes necessitats diferents” i han de servir de “pont” perquè després tinguen “una vida adulta, independent, feliç i conforme amb les seues expectatives i mateixes oportunitats” que la resta de xiquets.
La Generalitat ha intensificat la seua aposta per l’acolliment i les prestacions econòmiques individualitzades per acolliment familiar en família extensa tenen una consignació de quasi 10 milions d’euros en 2018, un 51% més que en 2017, la qual cosa augmenta les quanties per a les famílies educadores.
Des de Save the Children, Conde ha volgut reconéixer les polítiques valencianes en matèria d’infància i el seu compromís inequívoc amb la millora de la situació” i ha demanat a Oltra la seua col·laboració “en l’impuls a iniciatives de caràcter nacional”, com una llei d’eradicació de la violència contra la infància i l’adolescència i la modificació del sistema d’acolliment i protecció de menors estrangers no acompanyats.
“La mirada que tenen moltes administracions públiques sobre ells és una mirada de seguretat; hem de canviar aquesta perspectiva, que les solucions no siguen de trànsit, sinó duradores per a les seues vides”, ha indicat el directiu, que ha afirmat que caldria revisar les proves de determinació de l’edat i tractar aquests xiquets “com tenen dret”.
Ha incidit que “una persona de 16 anys té permís de treball i de residència normalment, però aquests xiquets en el moment que passen a ser tutelats tenen dret a açò i no ho tenen, se’ls mira com a migrants i no com a xiquets”.
