Viure de la terra, com han fet històricament tantes families valencianes, és cada vegada més difícil. També a la comarca dels Serrans, la zona d’Utiel-Requena i de la Marina Alta, on la vinya és un dels cultius principals. I és que el sector no travessa el seu millor moment i molts agricultors opten per abandonar el camp. Concretament, des de 2013 s’han deixat de conrear 7.985 hectàrees de vinya segons l’Enquesta sobre Superfícies i Rendiment dels Cultius de la Generalitat.
Els motius principals d’aquesta situació radiquen en les característiques del sector, segons explica el tècnic de la Unió de Llauradors Ferran Gregori. El baix rendiment econòmic de les explotacions vitivinícoles és una de les claus de l’abandonament. El vi valencià és el que té el preu més barat per quilo de raïm produït, fet agreujat per “la política de venda a granel” que predomina en la viticultura del territori. Aquest fet, que d’una banda propicia l’abandonament, és a l’hora la base de la competitivitat del sector.
El vi produït al País Valencià es ven aproximadament a uns 25 cèntims per quilo, mentre que a Aragó el preu és aproximadament de 45 cèntims. Molt per damunt està el preu del vi de La Rioja, que es ven a un euro per quilo. Al problema del preu cal sumar que les vinyes del País Valencià produeixen menys quantitat de raïm que les d’altres zones de l’Estat. Els ceps valencians són més vells que els de moltes altres zones de l’estat espanyol, com per exemple Castella-la Manxa. “L’antiguitat dels ceps implica un menor volum de producció, però de major qualitat”. No obstant això, Gregori lamenta que es continua “basant el negoci en els quilos” i, per tant, encara que el vi valencià es pagara al mateix preu que el de la resta “els ingressos continuarien sent menors”.
El regadiu enfront del secà
La modernització del sector és un altre dels reptes pendents. La incorporació de màquines a la collita “abarata notablement” els costos de producció i, tal com explica Gregori, “el 80% de les vinyes valencianes no estan mecanitzades”. En canvi, la verema a Extremadura o a Castella-la Manxa, competidors directes dels productors valencians, està “molt mecanitzada”.
Excepte a la demarcació d’Alacant, on predomina la vinya de regadiu, la majoria d’aquestos cultius al País Valencià són de secà. Aquests últims són més irregulars i menys productius, però “d’una qualitat superior”. També són els cultius que s’abandonen. De fet, mentre que en el període comprés entre 2013 i 2017 es van deixar perdre 8.228 hectàrees de secà, les de regadiu han crescut en 243.
A tots aquestos problemes cal afegir que els agricultors se veuen obligats a vendre el raïm “per sota del preu de cost”. Així i tot, els agricultors continuen produint perquè es trauen diners “per al jornal”. Gregori explica que en aquestes condicions, aquells que tenen el camp com una inversió i no s’hi dediquen no obtenen beneficis suficients. No obstant això, els que sí que treballen el seu propi cultiu guanyen suficient per a viure. Per això, el perfil d’agricultor que opta per abandonar el seu cultiu és aquell que contracta terceres persones per a treballar-lo.
Canvi de model exportador
El sector vitivinícola valencià té un marcat caràcter exportador. La zona d’Utiel-Requena exporta principalment a Suïssa i Alemanya. Generalment, els productors valencians venen els seus productes a mercats europeus, però estan obrint mercat als Estats Units i la Xina. Tanmateix, una vegada més “la competitivitat es basa en el preu”.
Gregori considera que la política exportadora “no és la correcta”, perquè repeteix “els errors històrics del sector”. El tècnic del sindicat insisteix que cal un canvi en el model i que la nova política valore la qualitat del producte i “un preu amb què guanye diners tot el món”.
El vi espanyol és el més barat del món i el valencià és el més barat de l’Estat, “així és molt fàcil vendre el producte”, però el sector no se manté. Gregori assegura que tot el sector coincideix en la necessitat de variar les polítiques comercials. En cas contrari, “enguany s’abandonaran moltes hectàrees i, l’any que ve i els següents, encara més”.
