Les primeres hores d’emissió de la nova ràdio pública han donat la raó a la directora d’À Punt en la seua voluntat inequívoca d’obrir la televisió només quan tots els recursos estiguen disponibles. Empar Marco era conscient del risc que una engegada a mig gas poguera produir frustració en una audiència que espera molt dels nous mitjans. Però la lentitud de la represa demanava un avançament, una mena de tast del que À Punt podrà ser quan la plantilla estiga conformada i els instruments, esmolats.
Un magazín de tres hores –’Al ras’– va servir per a arrancar la ràdio. Com en un primer dia d’escola, calia fer totes les presentacions, una obligació ineludible que va entrebancar el ritme i l’interés d’alguns dels espais.
Tot plegat són els problemes de desajust de qualsevol dia d’estrena. Però una mancança molt difícil de compensar es troba en la inexistència d’actualitat. À Punt Ràdio naix sense serveis informatius, una tasca que correspondrà a la plantilla futura del mitjà.
La desena de programes que han d’ocupar les 28 hores de graella setmanal previstes estan encarregats a productores externes. En el cas de ‘Samaruc Digital’, l’espai de medi ambient que es va emetre a continuació del magazín, la manca d’informació d’actualitat no va suposar cap minva atés que, més enllà de la solvència de Reis Juan, és un programa tancat, temàtic i de 50 minuts de durada. Però fer enlairar un magazín radiofònic matinal de tres hores sense cap suport en la immediatesa del que està succeint al món és una proesa que resultarà molt difícil de compensar amb tota la il·lusió i la professionalitat de Jèssica Crespo i el seu equip.
L’absència d’informació del dia en aquesta franja horària també dificulta el ‘creixement’ del magazín, que corre el perill de convertir-se en un seguit de seccions fixes atemporals sense marge de maniobra per a la improvisació en el moment que l’actualitat demane pas sobtadament. O de manera prevista, com durant les properes eleccions de Catalunya. De què parlarà ‘Al ras’ els dies 21 i 22 de desembre?
Teràpies alternatives
‘Al ras’ va estrenar ahir la secció ‘Racó de pensar’, un espai destinat a les explicacions d’un coach que ens diu què hem de fer per a tindre una vida més agradable. El responsable, Arnau Benlloch, es defineix com a “periodista especialitzat en la inspiració per al canvi”. Concretament, el tema del dia va ser l’autogestió emocional. No eres feliç? Vius amb angoixa? Pateixes estrés? La solució està en el teu interior; has d’aprendre a valorar més els xicotets plaers de la vida. Aquestes teories, pròpies dels best-sellers d’autoajuda, estan en el punt de mira de professors i científics, que les han englobades sota el nom de “psicologia pop”. Una psicologia que té poc de ciència i prou de superxeria.
Benlloch també s’ofereix per a impartir formacions relacionades amb la meditació. Si bé hi ha defensors d’aquesta pràctica i els seus suposats beneficis en la salut física i mental, ja estan apareixent estudis rellevants que plantegen l’existència d’efectes no desitjats. Grinyola que un mitjà que en el seu llibre d’estil remarca que “cal ser especialment curosos quan s’aborden temes vinculats a pseudociències o mètodes dits alternatius” done cabuda a aquest tipus de continguts sense cap qüestionament, més encara tractant-se d’una ràdio pública.
Feminisme o feminismes
Des del seu naixement, À Punt ha fet palés el seu compromís per la igualtat. El manual d’estil dedica un punt a l’ús del llenguatge inclusiu, on s’exposen un seguit d’estratègies per a eradicar paraules i expressions sexistes. De fet, fins i tot hi ha un apartat titulat ‘Vocabulari apoderat’, on s’anima a la promoció de termes com feminisme, moviment feminista o sororitat. També queda escrit que no s’accepta publicitat sexista.
Pel que fa a les pautes sobre la paritat en el tractament informatiu i en la producció i difusió de continguts, el llibre d’estil recull que “quan els debats giren al voltant de temes que afecten directament al col·lectiu de ciutadanes o sobre temes d’especial sensibilització com la violència masclista, s’ha de donar veu a les postures dels diferents feminismes per tal de reflectir la seua veritable heterogeneïtat i riquesa”; unes pautes que, en la posada de llarg d’À Punt Ràdio, tampoc no s’han complit. Cal reconéixer la valentia d’estrenar-se amb un reportatge sobre la gestació subrogada.
De fet, la decisió va ser aplaudida dins d’alguns grups feministes. Uns grups que, en escoltar com en aquesta peça sols es donava veu a persones defensores d’aquesta pràctica, han passat a la denúncia. El reportatge, preparat amb antelació, no només no recollia les postures dels diferents feminismes, sinó que possiblement no en recollia de cap. A més, en cap moment s’ha escoltat l’expressió “ventres de lloguer”, sinó només la fórmula més blanca, eufemística, de “gestació subrogada”.
Després del reportatge es va obrir un pseudodebat amb una sola veu en contra dels ventres de lloguer. Una veu que, a més, tractava d’entrar amb arguments i raons en un espai abonat prèviament pel sentimentalisme del reportatge. Una tasca ben difícil.
I, tot i que s’acostuma a recordar que els mitjans no es fan responsables de les opinions dels seus col·laboradors, per a emmarcar quedarà una de les respostes dels entrevistats quan es va comentar que, més que regular la gestació subrogada, caldria facilitar les adopcions. A parer seu, adoptar no satisfà el desig de ser pare, perquè són xiquets que ja existeixen i que ja tenen una família. En els animals de companyia s’aplica això de “no compres, adopta”. En les criatures, en canvi, hui en una ràdio pública s’ha vingut a dir que és millor fabricar-les que donar una millor vida a les que no tenen família.
Un territori que ha sonat eclèctic
Una hora de músiques que van fer viatjar els oients des de Moçambic fins a València, tornant al passat i mirant al futur. ‘Territori Sonor’, el programa musical d’À Punt Ràdio, recupera una de les veus més destacades de la divulgació musical valenciana amb Amàlia Garrigós al capdavant d’un equip de reporters i especialistes que van proposar, a través de la freqüència modulada, un primer programa que va servir per a polsar l’actualitat amb La cruïlla, el còmic-disc creat pel dibuixant Paco Roca i el músic José Manuel Casañ.
El programa que pretén ser “un territori de la música” va donar cabuda a un ventall de propostes diverses que van emprar diferents llengües, apuntalant així l’eclecticisme musical del País Valencià. Va començar amb música electrònica i prompte es va deixar sentir la world music que va recuperar Carlos Ripolles durant el seu darrer viatge a Moçambic i va concloure amb algunes de les obres simfòniques del recentment traspassat Carles Santos, un recorregut sonor que en cas de mantindre’s en el temps faria justícia a la realitat musical del país que molt poques vegades ha donat veu ni cabuda a la creació clàssica local. Això no obstant, ‘Territori sonor’ va avançar que tindrà un especial Festivern i que aspira a dur a les ones radiofòniques els vora 1.000 esdeveniments musicals, una xifra que fa pensar que, passat aquest programa, de nou, la música clàssica valenciana quedarà emmudida o reduïda a l’apunt folklorista.
Entre els missatges d’agraïment i suport al nouvingut programa es van escoltar veus que reclamaven visibilitzar la presència de la dona en l’escena musical valenciana. Sènior va fer el primer tast de la secció La síndrome Lomax, uns minuts que durà cada dilluns Miquel Landete i que van servir per a recordar el pas de l’etnomusicòleg nord-americà que en els anys 50 del segle XX va passar per València. Garrigós va donar pas a joies de la tradició musical recollides per Alan Lomax com un fandango gravat a Castelló de la Ribera en 1952 i un 1 i 12 recollit a Tavernes de la Valldigna el 1953.
El mestissatge d’estils va estar representat aquest dilluns per Remigi Palmero, qui publicava el seu darrer disc en el 2007 amb La Casa Calba (Sense comentaris). El fet, però, va servir a Garrigós per a entrevistar l’alma mater de la discogràfica, Francesc Burgos, per a acabar els 60 minuts de ràdio pública en valencià amb un record per al vinarossenc Carles Santos i un missatge de suport del músic experimental Llorenç Barber.
Els últims minuts de ‘Territori Sonor’ van posar un peu en el passat immediat, amb el record d’una de les sintonies de la Bola de Drac, probablement els dibuixos animats emesos en llengua pròpia que més van fer per a normalitzar l’ús del valencià.
