Confondre la realitat amb la ficció pot resultar perillós en la vida en general. En un àmbit com ara la comptabilitat nacional, aquesta pertorbació sol esdevindre suïcida. Que els pressupostos del Consell del Botànic del 2016 i 2017 inclogueren 1.600 i 1.325 milions d’ingressos no previstos suposa un incompliment flagrant de les normes comptables, com ara el principi de prudència, però no implica cap dissociació cognitiva i, per tant, no atempta contra el principi de realitat.
La repetició de la partida “reivindicativa” de 1.325 milions als pressupostos del 2018 es justifica en el retard de l’aprovació d’un nou sistema de finançament autonòmic. Ciutadans i PPCV retrauen al Consell que es tracta d’uns ingressos “ficticis”, un adjectiu que el govern de Ximo Puig no assumeix, però que descriu perfectament aquesta partida.
De la liquidació del darrer pressupost aprovat per Alberto Fabra –el del 2015– van brollar 1.966 milions que no s’havien recaptat. La diferència amb la partida fictícia o reivindicativa dels darrers comptes públics rau en el fet que eixos diners s’havien previst amb aparença de realitat. L’oposició d’aleshores va denunciar que partides com la venda de béns immobles propietat de la Generalitat –les seus de diverses conselleries–, algunes taxes i impostos cedits també eren fictícies. Però, Fabra i el seu conseller d’Hisenda, Juan Carlos Moragues –actual delegat del govern espanyol–, van defensar-ne la versemblança.
Tres anys després, el PPCV ha presentat una esmena al projecte de llei de Pressupostos del 2018 on es reclama la retirada dels 1.325 milions. El tràmit parlamentari prescriu, però, que qualsevol quantitat que es detraga dels ingressos ha de dur com a contrapartida la mateixa reducció de despesa.
Si han d’anar fora 1.325 milions, els comptes del 2018 han de reduir la mateixa quantitat en partides com ara personal, sanitat, educació, inversions i serveis socials. El PPCV, però, no ha especificat d’on haurien de retirar-se eixos diners. L’esmena signada per la presidenta popular, Isabel Bonig, i pel diputat Rubén Ibáñez demana que “es modifique el punt A de l’apartat 1 de l’article 3 del projecte de pressupostos” que deixaria la xifra de “drets econòmics que es preveuen liquidar durant l’exercici” (els ingressos) en 13.392 milions, enfront dels 14.717 del projecte de llei.
En el cas del 2018, els ingressos “ficticis” tenen, per primera vegada, una possibilitat de transformar-se en reals. Caldrà que s’aprove el nou sistema de finançament en uns termes que permeten que la Generalitat recapte o reba de l’Estat almenys 1.325 milions més dels que ingressaria si el sistema es manté inalterat.
El govern de l’Estat hi té la primera paraula i l’última. L’esmena de modificació signada per Bonig i Ibáñez pot ser interpretada com una crida a la prudència comptable de què no va fer gala la síndica popular quan va donar el vistiplau com a consellera de Territori del govern d’Alberto Fabra als comptes del 2015.
Una segona interpretació implicaria que Bonig no confia en l’aprovació del nou sistema o, en el cas que sí que isca endavant, no arribe per a fer efectius els principis de suficiència i equitat previstos en la Constitució espanyola com a base del repartiment dels recursos públics. Dir que Isabel Bonig no confia que Mariano Rajoy done resposta a aquesta reivindicació, que també és la seua, seria portar massa lluny la sempre delicada tasca de la interpretació del actes i dels gestos polítics.
