El Partit Popular i Ciutadans s’han llançat a la captura del vot anticatalanista. Així ho van fer palés ahir les portaveus d’Educació de tots dos partits, Beatriz Gascó i Mercedes Ventura. La representant del PPCV va comparéixer a la trona de les Corts per a defensar una proposició no de llei (PNL) perquè l’alta inspecció educativa de l’Estat assumisca el control ideològic dels col·legis i instituts valencians.
Tant Gascó com Ventura donen per fet que, si no generalitzat, “l’adoctrinament ideològic” dels alumnes és un fenomen suficientment estés com perquè l’Estat intervinga directament, tot prescindint dels inspectors dependents de la Conselleria d’Educació.
Ciutadans, però, havia presentat dos esmenes que el PPCV va acceptar perquè finalment la PNL obtinguera el major nombre de vots possibles –42–, insuficients, però, davant dels 44 vots contraris de PSPV, Podem i Compromís.
Els dos partits conservadors comparteixen diagnòstic i, després del ple d’ahir, també els mecanismes per a atacar i cauteritzar el problema. Les profundes discrepàncies que ahir van escenificar s’adrecen, per tant, a capitalitzar una polèmica que, de nou, han importat de Catalunya.
Mentre que al Debat de Política General, Ciutadans i PPCV van parlar més de Catalunya que dels problemes del País Valencià, ahir van parlar del País Valencià com si s’estigueren referint a Catalunya. Tots dos partits han detectat que, amb el procés independentista, s’obri una possible veta per on furgar fins a foradar l’actual majoria d’esquerres.
Les primeres prospeccions semblen prometedores, amb les eleccions al Parlament de Catalunya a la vista. El que fins ara era una mina de vots en procés d’esgotament, però exclusiva, del PPCV, que el partit activava segons les necessitats conjunturals, és ara un potencial filó en disputa.
Ciutadans i PPCV han de competir per la mateixa sima i ja no ho oculten. L’agra baralla entre Gascó i Ventura es va centrar ahir en quin dels dos partits va començar a excavar primer i qui colpeja amb més força. Ventura va donar la benvinguda al PPCV a la lluita “contra l’adoctrinament”, tot recordant que Ciutadans ja havia presentat una proposta semblant al Congrés dels Diputats el 17 d’octubre.
Gascó va respondre amb un retret a Toni Cantó per referir-se sempre a Catalunya i no tindre en compte en les seues denúncies contra l’adoctrinament la situació al País Valencià. Ventura va retrucar tot acusant el PPCV de copiar les iniciatives de Ciutadans i va rematar l’estira-i-arronsa remuntant el problema al moment en què el PPCV encara ocupava la Generalitat i, més lluny encara, als períodes en què el PP d’Aznar i Rajoy han necessitat el suport dels nacionalistes.
En eixe punt, la confusió al voltant de si s’estava parlant de Catalunya o el País Valencià era total. Ventura va reprendre el rumb amb referències constants als Països Catalans –8 en 5 minuts– a propòsit del domini lingüístic del valencià.
La diputada –professora de Magisteri en excedència– va tornar a entropessar amb aquest concepte sociolingüístic i va tornar a identificar-lo amb el mapa dels Països Catalans. Confosa per la geografia, Ventura continua meravellada perquè aquests mapes incloguen els municipis de Iecla i Xumella. Ahir, però, tenia la resposta de per què “el govern de Ximo Puig ha dedicat recursos al foment del valencià” en aquests dos municipis murcians. En la interpretació de la diputada, la Generalitat destina fons a Xumella i Iecla perquè Ximo Puig considera que “pertanyen als Països Catalans”.
