“Puc estar equivocat”. Manolo Mata va obrir ahir la porta a un replantejament del problema que s’ha enquistat enmig dels fins ara fibrosos teixits de l’Acord del Botànic. El matís introduït pel síndic parlamentari del PSPV va sonar a ironia forçada després que el també vicesecretari general socialista desplegara un contundent argumentari contra la mesura.
La taxa turística és, a parer de Mata, una iniciativa d’impossible aplicació tècnica que hauria de posposar-se més enllà de les eleccions del 2019 perquè resulta políticament “inconvenient”. Per a demostrar aquest argument, el síndic socialista va recordar ahir que la taxa va resultar mortal per a un govern balear –el de Francesc Antich entre 1999 i 2003– “que ho estava fent molt bé” com a conseqüència “d’una ofensiva política, mediàtica i dels poders econòmics”.
Aquest, de fet, és el gran temor de Mata: “Com que continuen sent potents els que volen oposar-se a aquest govern des dels àmbits polític, mediàtic i econòmic abanderarien una lluita que no és estrictament necessària”. Per al portaveu del PSPV, obrir aquesta lluita contra uns indeterminats poders fàctics no es justifica perquè la contrapartida no compensa el risc. “La taxa turística no genera igualtat entre els ciutadans ni elimina la pobresa ni resol desequilibris estructurals d’una societat”, va advertir, tot recordant que la proposta de Podem preveu una recaptació de 30 a 40 milions en un pressupost de 20.000.
Mata va repetir que, malgrat haver reflexionat profundament al voltant de la qüestió, “podria estar equivocat”. Si, amb totes les certeses, finalment està equivocat, caldrà buscar l’explicació en un canvi de paradigma on els riscos per a la supervivència del Botànic per l’acció dels poders fàctics esdevindran assumibles.
Aquesta és una decisió que supera les atribucions de Mata i, fins i tot, excedeix la conjuntura d’uns pressupostos. El repte llançat per Podem ha fet trontollar l’equilibri amb què s’ha forjat el canvi polític al País Valencià i el Consell, amb els grups parlamentaris de PSPV i Compromís a les Corts, es troba impel·lit a recuperar-lo i que no es torne a repetir una escena com la viscuda divendres passat, quan va caldre l’ajuda d’emergència dels 4 diputats no adscrits d’Agermanats per a salvar la llei d’acompanyament.
Compromís assumeix el repte
Compromís vol la taxa turística, però encara no sap quina. Ahir va anunciar la creació d’un “grup de treball” per a estudiar la posició de la coalició davant de la previsible negociació amb Podem. El seu síndic, Fran Ferri, va recordar que tenen un pacte amb el PSPV per a no presentar esmenes per separat a qualsevol proposta normativa que provinga del Consell, com ara la llei pressupostària.
Això implica que Compromís podria afegir-se a l’esmena de Podem una vegada transaccionada. Sense el vot favorable del PSPV, l’esmena, però, quedaria rebutjada perquè la suma dels diputats de PPCV i Ciutadans –ferms detractors de la taxa– ja supera la de Podem i Compromís.
Per tal que la posició de Compromís resulte creïble, no bastarà que aclarisca quina taxa vol ni que la pacte amb Podem perquè la formació encapçalada per Antonio Estañ ahir va trobar a faltar “un major posicionament” de Compromís “en algunes qüestions”.
Compromís haurà de demostrar a la “tercera pota del Botànic” i socis en les candidatures a les eleccions espanyoles del 2015 i 2016 que està compromés amb la taxa tot fent força parlamentària i a dins del Consell per tal que s’aprove per als pressupostos del 2018 o, almenys, s’avance amb garanties en la posada en marxa de l’impost.
Aquesta pressió, al seu torn, podria traslladar el desequilibri a dins del Consell si, finalment, Ximo Puig i el PSPV arriben a la conclusió que Manolo Mata no està equivocat.
