“No hi ha un pla B, perquè no hi ha un planeta B”. Així ho va afirmar Sara Güemes en una de les taules redones del XXII Congrés Nacional de Periodisme Ambiental, organitzat per APIA i celebrat els dies 14 i 15 de novembre a València. Güemes és coordinadora de Libera, un projecte creat per SEO/BirdLife i Ecoembes, i estava convidada a parlar en la taula ‘Adaptació al canvi climàtic a través de l’economia circular’. Si no hi ha un pla B, doncs, caldrà buscar un bon pla A contra el canvi climàtic, un pla en què, per a Güemes, hi ha tres agents implicats: el polític, l’empresarial i el social. Ara bé, el canvi climàtic serviria com a paraigua o lema general, “però d’ell hi pengen moltes problemàtiques”. Per tant, “cal un compromís global” per a fer-li front.
Un problema molt greu, a escala mundial, és el de la generació i acumulació de residus. Més enllà de la contaminació visual, que també, la matèria que hi ha en les muntanyes d’escombraries pot acabar reaccionant i generant substàncies que, o bé passen al sòl i als aqüífers, o bé s’escampen per l’aire, en forma de gasos. De fet, la simple degradació de la matèria orgànica ja en produeix. Aquesta seria la relació entre el canvi climàtic i les deixalles, quan ja ens hem desfet d’elles. Però la fabricació i el consum del producte que les va generar també contribueix a aquest canvi climàtic. Per tant, es podria afirmar que els productes d’un sol ús van en el camí contrari al de la minimització de residus, però també al de la reducció de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.
Per a Güemes, una aportació que tothom podem fer és l’economia circular o, com més endavant va explicar un altre dels ponents, Fermín Martínez de Hurtado, “tancar el cicle, minimitzar els residus”. És a dir, “produir, consumir i tornar a l’inici, convertir el residu en font de matèries primeres”. En el costat oposat s’hi troba l’economia lineal, la de comprar, usar i llançar. Isabel López-Ribadulla encara va anar un pas més endavant. Per a ella, si l’economia circular consisteix a donar valor als materials de rebuig, “ja no els hauríem d’anomenar ‘escombraria’, sinó, per exemple, ‘recurs’. Un recurs que cal aprofitar al màxim”. Martínez de Hurtado és director de Relacions Institucionals i Comunicació de Sigaus. Respecte a López-Rivadulla, és la responsable de Comunicació i Marketing de Signus. Tant l’un com l’altre, com més endavant s’explica, treballen en sistemes integrats de gestió. Uns sistemes que, per a López-Ribadulla, “seria ideal que d’ací a 20 anys ja no feren falta, perquè els residus, per ells mateixos, tingueren valor”.
Educar per a sensibilitzar
Aprofitar residus com a matèria primera de nous productes no hauria de resultar innovador tenint al cap les tres erres: reduir, reciclar, reutilitzar. Però, com va explicar Güemes, la nostra relació amb les deixalles és totalment l’oposada: “Sembla que el fem mai és nostre, que és dels altres”. Per a reforçar eixa idea, es va projectar un vídeo on es veu una xiqueta agafant un llauna que troba en un entorn natural i un adult li llança la típica alerta: “Deixa-ho, és fem!”. “Com hem de recollir fem del terra, si mai ens han ensenyat a fer-ho?”, conclou el vídeo. Per a Güemes, “és important destacar el fem com un problema del medi ambient”.
En aquesta línia, a Libera treballen en tres eixos fonamentals: el coneixement, la prevenció i la participació. Pel que fa al coneixement, s’estudia la quantitat de deixalles abandonades, la composició, l’origen, els punts on més se n’acumulen… Respecte a la prevenció, tracten de sensibilitzar la ciutadania perquè no abandonen les escombraries, una sensibilització que, sobretot, es treballa a través de materials educatius i formatius en els col·legis. Per a Güemes, “l’educació és el gran paraigua per a sensibilitzar en la consciència ambiental”.
Finalment, Libera impulsa la participació i la mobilització de la societat per tal de canviar la situació entre totes i tots. Una possibilitat són els projectes d’apadrinament i els de conservació d’espais naturals. Però també hi ha l’acció ‘1 m2 per la natura’, una trobada anual col·laborativa per a recollir escombraries dels entorns naturals: muntanyes, platges, boscos, rius, camps… El passat 17 de juny es va celebrar la primera edició. La propera cita serà el 16 de juny del 2018. A banda d’aquesta gran trobada, al llarg de l’any se n’organitzen d’altres específiques. De l’11 al 17 de desembre, en medis terrestres, com ara camps, boscos i muntanyes. Al març, del 12 al 18, en rius, embassaments i pantans.
Una nova vida
“Tornar a posar en el mercat oli amb què fabricar lubricants, això és la reutilització”, explicava Martínez de Hurtado. Sigaus són els responsables de gestionar l’oli industrial usat, “un residu molt contaminant i perillós –1 litre d’aquest oli pot contaminar 1 milió de litres d’aigua–, però que es pot valoritzar amb un bon tractament”. Concretament, s’utilitza per a tornar a fabricar lubricants, com a combustible o per a produir altres materials com ara el betum que s’usa en teles impermeabilitzants o en l’asfalt, pintures, tintes o fertilitzants. Tot això, amb la intenció de reduir la quantitat de residus. Martínez de Hurtado ho té clar: “El millor residu és aquell que no és produeix”.
Pel que fa a Signus, la seua missió és garantir la correcta gestió mediambiental dels neumàtics al final de la seua vida útil. López-Rivadulla explica que “els neumàtics, ara per ara, no poden usar-se per a fabricar nous neumàtics”. Però sí que se’ls pot donar un ús diferent. Per exemple, són un bon material per a fabricar sòls de seguretat de parcs infantils, sòls de pistes esportives, farciment de camps de futbol de gespa artificial o carreteres. Els neumàtics triturats també poden servir com a combustible en grans instal·lacions industrials. “El fem, per ell mateix, té un valor que no es pot desestimar; cal convertir-lo en matèries primeres secundàries”, afirma la representant de Signus. “Qualsevol residu, o recurs, que trobem en la natura pot reintroduir-se en la cadena”, corrobora Güemes.
