La pèrdua de terreny agrari en les últimes dècades no sols ha tingut conseqüències per al sector primari i l’economia valenciana. La desaparició de pràctiques tradicionals de conreu i de consum alimentari també està tenint efectes en àmbits a priori impensables com la llengua, ja que alguns dels noms dels productes vinculats a l’horta, però també a la ramaderia i la pesca, s’estan perdent. Així ho va advertir ahir el president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer. “S’estan perdent els noms dels nostres productes perquè d’alguna manera la gent cada dia és més ciutadana i no coneix el que té més pròxim i que abans formava part de la nostra quotidianitat”, va alertar Ferrer. Segons va explicar el president de l’AVL, fa no molts anys era nombrosíssima la gent que collia les fruites i les hortalisses del seu propi camp. “Ara això ja s’ha perdut i queda la cosa castellana, si queda. És un problema i hem de potenciar els nostres noms”, va dir Ferrer durant la presentació de la guia visual d’alimentació ‘Amb molt de gust’.
Ramon Ferrer: “La gent cada dia és més ciutadana i no coneix el que té més pròxim i que abans formava part de la nostra quotidianitat”
Ferrer va posar l’accent en la tradicional activitat exportadora de productes del camp del País Valencià i en la necessitat de “traure profit” d’aquestes circumstàncies per a difondre la llengua. “Ens hem d’adonar que València ha sigut la gran exportadora de fruites i verdures i això ha permés que els nostres productes estiguen en tot el món, almenys en tota Europa. Per tant, acompanyar la fruita o les hortalisses amb el seu nom en valencià està molt bé”, va dir. Ferrer va subratllar que el vocabulari, presentat al Saló Cristall de l’Ajuntament de València amb la presència de l’alcalde, Joan Ribó, és una oportunitat per a “universalitzar” els productes valencians en tot el món. “La nostra contribució, en aquest cas, ha sigut una guia que dignifica la nostra llengua dins de la celebració del Dia Internacional de l’Alimentació i com a preàmbul de la cimera d’alcaldes i alcaldesses que se reuniran en la ciutat del 19 al 21 d’octubre per a reflexionar sobre l’alimentació sostenible”, va expressar Ferrer.
En aquest sentit, Ribó, que es va envoltar de part del seu equip de govern –els regidors Glòria Tello, Consol Castillo, Sergi Campillo i Carlos Galiana–, va agrair la contribució de l’AVL a la cimera mundial. “De vegades, les coses senzilles i clares com és aquesta guia són terriblement útils per a la recuperació i dignificació de la nostra llengua i per a l’ensenyament dels nostres xiquets. Em sembla que és un bon prolegomen de la semana de la capitalitat de l’alimentació”, va dir.
En sis idiomes
Així, la finalitat d”Amb molt de gust’ és contribuir a la difusió de la forma valenciana d’una amplia selecció de termes de l’àmbit de l’alimentació, que va acompanyada de la traducció de cada nom a sis idiomes (castellà, anglés, francés, alemany, italià i portugués) amb l’objectiu “de promocionar el valencià en un dels àmbits d’ús més quotidià”, va insistir el president de l’AVL. L’edició d’aquesta guia permet a l’usuari conéixer els noms més utilitzats de fruita i verdura, llegums i cereals, carns i embotits, peix i marisc, espècies i herbes aromàtiques i altres productes.
Joan Ribó: “De vegades, les coses senzilles i clares com és aquesta guia són terriblement útils per a la recuperació i dignificació de la nostra llengua i per a l’ensenyament dels nostres xiquets”
“La guia no pretén sols aconseguir un resultat estètic, sinó també expressar la voluntat didàctica de fer més entenedors els noms dels productes alimentaris que formen part de la nostra dieta habitual i que podem trobar a la venda en els mercats o els establiments comercials de qualsevol dels nostres pobles”, va explicar Ferrer, qui va reiterar la bona disposició de l’entitat a continuar col·laborant amb el consitori presidit per Ribó.
Així mateix, el vocabulari editat per l’AVL i l’Ajuntament inclou textos elaborats pel Museu Valencià d’Etnologia sobre el conreu tradicional de dos dels productes valencians més típics i reconeguts: l’arròs i la xufa. “Dos àmbits que mostren la immensa riquesa etnogràfica i el valuós lèxic del camp valencià”.
Per la seua banda, Ribó va assegurar que la forma d’alimentar-se condiciona la vida de les persones, alhora que va recordar “el compromís de la ciutat de València, que vol contribuir perquè l’alimentació mundial siga cada vegada més adequada i sostenible”. “Volem ser un referent permanent, aportar una mil·lenària cultura alimentària lligada a una horta única i pròdiga, a tradicions centenàries, als seus mercats tan singulars, la riquesa i varietat d’una oferta que es denomina en sis idiomes en la publicació que presentem, lligada a la capitalitat mundial”, va reiterar.
Sobre la trobada d’aquesta setmana, Ribó va recordar que es tracta d’una cita “sobre l’alimentació i la seua relació directa amb la salut, sobre la manca d’alimentació, sobre l’oportunitat i la necessitat de millorar i canviar hàbits, d’alimentar-nos de forma més sana, de frenar el balafiament d’aliments”.
En aquest sentit, Ferrer va destacar que, amb aquest esdeveniment, València “assumeix la responsabilitat” de liderar les bones pràctiques de gestió alimentària saludable i de l’ús sostenible dels recursos naturals, de fer compatible el creixement urbà amb la supervivència de productors de l’entorn i de buscar l’equitat social i econòmica. “Amb la implementació de polítiques alimentàries més justes, ecològiques i racionals en les zones urbanes es transforma la realitat i es millora la qualitat de vida de la ciutadania”, va reblar.
