Passat l’equador de la legislatura, els partits comencen a tindre en l’horitzó les eleccions de maig de 2019. I amb les eleccions, els mecanismes que s’han d’articular fins a arribar a la cita electoral per tal de confeccionar les seues candidatures. Sembla que aquest debat ja ha arribat al si de Compromís, que si bé va ser pioner en la celebració de primàries en les locals i autonòmiques de 2015, també coneix la complexitat d’elaborar un mecanisme que faça sentir-se còmodes als tres partits que integren la coalició i als adherits.
El procés de primàries i la manera d’articular l’elecció dels candidats és un debat que ja plana en Compromís, tal com aquest dissabte es va demostrar durant el transcurs de la jornada ‘Regeneració democràtica’, organitzada per la diputada Isaura Navarro, i, més particularment, després de la ponència en què es va parlar de processos participatius i organització interna.
Segons diverses fonts que hi van estar presents, el gruix de les bases de Compromís van valorar molt positivament l’experiència de les eleccions de 2015, en les quals més de 40.000 persones –entre militants i gent sense carnet– van triar els candidats per als ajuntaments i les Corts Valencianes, alhora que van reclamar que de cara a 2019 “almenys” es repetisca el mateix procediment.
Amb tot, algunes veus de la coalició demanen anar més enllà i aprofundir en la tria directa dels candidats. Això significaria eliminar les anomenades “reserves de pluralitat” que el que fan és reservar, independentment del resultat de les primàries, els llocs que ocuparà cada partit en la llista de la coalició. Un element que en el procés de 2015 va fer que alguns candidats més votats caigueren per darrere d’altres amb molts menys vots però que en ser d’un altre partit tenien preferència sobre ells.
Eliminar les quotes, però, no serà una tasca fàcil per als seus partidaris dins de la coalició. Iniciativa i Els Verds són els partits que tenen més reserves sobre aquest tema, ja que les quotes els garanteixen certa representativitat. Per exemple, en les primàries de 2015, en cas de no haver existit un mecanisme corrector, alguns dels seus candidats no serien actualment diputats o regidors.
Plantada
El moment més tens de la jornada es va viure quan el sector de Gent de Compromís representat per Víctor Arroyo va decidir abandonar la jornada que s’estava desenvolupant al Teatre Micalet de València. La decisió, segons va argumentar el mateix Arroyo, la van prendre per no sentir-se representats i no tindre veu en una jornada on s’anava a parlar de democràcia interna.
Arroyo i uns quants militants més, entre els quals hi havia la diputada Marian Campello, van abandonar la sala després d’un dur intercanvi d’opinions amb el dirigent d’Iniciativa Pasqual Mollà.
Els adherits, però, van poder fer palés abans el seu empipament, que ve de lluny, pel fet que fa més de dos anys que no es convoca el Consell General de Compromís, que segons les bases i normes de la coalició és el màxim òrgan de decisió. Aquesta demanda compta amb el suport del Bloc.
Algunes fonts de la coalició reconeixen que d’alguna manera s’estan contravenint les pròpies normes de Compromís, si bé assenyalen que cal reformular per complet el Consell General, ja que la seua composició actual no és pràctica. La coalició ha crescut molt en termes institucionals arran les últimes eleccions i d’acord amb la seua estructura actual “no seria funcional”, asseguren les mateixes fonts.
Amb aquest rerefons, Compromís té dos assumptes sobre la taula que marcaran la seua agenda interna en els pròxims mesos. D’una banda, pensar què fer i com donar cabuda a aquells que diuen no sentir-se representats i, de l’altra, començar a negociar i elaborar un reglament de primàries per a les locals i autonòmiques de 2019.
