La suspensió cautelar del Decret de Plurilingüisme aprovat pel Consell el passat mes de maig –que va obligar la Generalitat a aprovar un decret llei l’1 de setembre per a garantir la normalitat en l’inici de curs i no haver de repetir la matriculació–va trastocar els plans de la Conselleria d’Educació. L’acció de la justícia –a instàncies del PP i el sindicat CSI·F– va entrebancar la implantació d’un decret que volia posar punt final a 20 anys “d’un model fracassat”, el del PP, que traduït a números significava que al voltant del 30% de l’alumnat dominava el valencià i sols un 6% l’anglés, però el 100% sabia parlar i escriure en castellà, segons les dades del departament que dirigeix Vicent Marzà.
El revés judicial va obligar a Educació, en coordinació amb Presidència, a estudiar alternatives per a articular un mecanisme que permetera que l’alumnat valencià acabara l’etapa educativa dominant les tres llengües. El treball ha durat mesos i el resultat es va presentar aquest divendres en forma d’una proposició de llei per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià. D’aquesta manera, el Consell ha optat per traure de la via governativa el plurilingüisme –que ha esdevingut un dels principals cavalls de batalla de la legislatura– perquè siguen les Corts les que aproven una llei que blinde l’aprenentatge de llengües escapant de l’acció de la justícia.
La proposició de llei compta de moment amb els vots dels partits que donen suport al govern del Botànic. Els seus síndics, Manolo Mata, pel PSPV; Fran Ferri, de Compromís; i César Jiménez, portaveu adjunt de Podem, van ser els encarregats de presentar la iniciativa legislativa, que el conseller d’Educació, Vicent Marzà, es va encarregar d’explicar. La roda de premsa, però, va perdre l’efecte sorpresa pretés pels grups parlamentaris en la convocatòria de dijous per la primícia de Levante sobre el contingut de la futura norma. Una informació que no va sentar gens bé als grups polítics, que a primera hora del matí es preguntaven d’on havia eixit la filtració, ni tampoc entre l’equip de Marzà.
El text normatiu, que tot i estar obert a esmenes no es preveu que patisca grans modificacions en comptar amb la majoria parlamentària que conformen PSPV, Compromís i Podem, elimina, respecte al primigeni Decret de Plurilingüisme, el vincle entre més hores de valencià i més hores d’anglés i les certificacions d’idiomes, que va ser la part del decret suspesa pel Tribunal Superior de Justícia.
Aquell model es basava en sis nivells que, amb la nova norma, desapareixen per a fixar un model únic que conjugarà les tres llengües en uns percentatges mínims de valencià i castellà del 25% i un 15% d’anglés. Aquesta llengua estrangera podrà arribar al 25%, mentre que les hores restants, fins al 100%, es faran en alguna de les dues llengües oficials segons les preferències de cada centre. Així, el màxim d’hores lectives en valencià podrà arribar al 60% en aquells centres que mantinguen el castellà en el 25% i l’anglés en el 15%. Amb el mínim legal de valencià i anglés, les hores de castellà també assoliran el 60% del total.
La decisió de com s’articularà el repartiment d’hores en cada llengua serà competència de cada consell escolar, que haurà d’aprovar el projecte lingüístic del centre. El fet de quantificar en percentatges la càrrega lectiva en castellà, valencià i anglés retrotrau al primer Decret de Plurilingüisme del conseller del PP, Alejandro Font de Mora, que estipulava un 33% per a cada llengua. És aquest fet, l’homogeneïtat, l’argument que la conselleria de Vicent Marzà empra per a desmentir que compartisca l’essència de la norma de Font de Mora. El mateix conseller va rebutjar cap semblança atés que “el decret de Font de Mora no es basava en cap fonament pedagògic i aquest sí”.
“Les llengües es distribuïen de manera equitativa sense atendre a les especificitats de cada centre escolar i el seu context sociolingüístic”, va dir Marzà, que va destacar que la llei que es tramitarà a les Corts permetrà que cada escola i institut “avance al seu ritme i d’acord a les seues necessitats”.
Tots guanyen
Curiosament la futura llei de plurilingüisme ja ha esdevingut el primer punt de coincidència entre els partits que donen suport al govern del Botànic i el Partit Popular, que ha fet d’aquest tema una de les seues principals batalles contra el Consell i contra Marzà, particularment. I és que aquest divendres tant uns com els altres es mostraven contents amb el text. Els primers, perquè consideren que, d’aquesta manera, tot i canviar “d’instrument” –el decret per la llei– es manté “l’objectiu” de garantir l’aprenentatge efectiu de les dues llengües oficials i almenys una d’estrangera; i els segons perquè afirmen que la proposició de llei suposa una renúncia en els plans inicials de Marzà.
El fet que després de la presentació el PP i la seua síndica Isabel Bonig no carregaren virulentament contra la norma obri la porta perquè els més optimistes puguen creure que el requeriment de Marzà a la resta de grups parlamentaris a donar suport a la norma puga tindre algun efecte. A la crida de Marzà es va sumar el síndic del PSPV, Manolo Mata, qui va dir que si la resta de grups (PP i Ciutadans) “no poden donar suport a una norma com aquesta, tenim un problema com a societat”.
La presentació de la nova llei va pillar Bonig reunida amb el president de la Diputació d’Alacant, César Sánchez, que ha esdevingut un dels principals detractors del plurilingüisme. Allà, la síndica popular es va mostrar molt satisfeta en considerar que la norma és una “victòria de la societat i dels tribunals” enfront de “la imposició i el sectarisme” educatiu del Consell.
L’alegria no era només cosa del PP. També els partits del Botànic que han donat a llum una norma que consideren més ambiciosa que el decret. Fonts de Conselleria també van destacar que, malgrat ser un pla B, alguns aspectes milloren el primer text sobre plurilingüisme. Concretament assenyalen que el calendari d’aplicació en la llei és més curt que en el decret, ja que s’estableix que el nou model estarà implantat en totes les etapes educatives en el curs 2020/2021 –el proper curs començarà en Educació Infantil i el primer cicle de Primària–.
Un altre dels aspectes en els quals es considera que s’ha avançat és en l’ensenyament del valencià. Així, des del departament que dirigeix Vicent Marzà s’assenyala que el mínim del 25% de les classes que recull la iniciativa legislativa ja supera les hores lectives regulades en els nivells bàsics del Decret de Plurilingüisme.
