Una Junta de Síndics és el lloc on els grups parlamentaris ordenen, entre altres coses, els plenaris de les Corts. Els portaveus decideixen de què es parlarà i qui ha de comparéixer a la cambra. Quan el PPCV tenia majoria absoluta i Francisco Camps, problemes amb la justícia, l’aleshores president de la Generalitat acostumava a excusar la seua absència tot adduint viatges intercontinentals o cites inexcusables que l’impedien sotmetre’s al control parlamentari.
Ximo Puig volia fer això mateix ahir. Almenys és el que va semblar quan la síndica de Ciutadans (Cs), Mari Carmen Sánchez, va comparéixer després de la junta. El control al president no estava previst per al ple d’aquesta setmana perquè s’han de debatre diverses lleis i hi havia programades moltes mocions subsegüents, uns tràmits que prevalen davant de la compareixença del cap del Consell.
La renúncia de Cs i PPCV a debatre algunes de les seues iniciatives va deixar lloc a les preguntes a Ximo Puig i es va acordar que hi hauria sessió de control. Les versions del que havia succeït, però, van variar ostensiblement. Sánchez es va apuntar el mèrit d’aconseguir que la cambra “no descuide la seua funció fiscalitzadora” i no es prive “de traure-li els colors (a Puig) ni de retarure-li les faltes”.
Podem va donar suport al canvi en el que semblava una maniobra per a incomodar els socis de govern i fer palés que, amb el lideratge d’Antonio Estañ, la formació morada vol assolir una posició cada vegada més diferenciada dels seus aliats del Botànic. La compareixença d’Estañ, però, només va fer que transmetre normalitat. Podem havia acceptat la petició de Cs i PPCV tot i assumir que no era imprescindible per estar tan recent el Debat de Política General.
Isabel Bonig havia vist una altra realitat. La seua versió era la de Compromís i PSPV quedant-se en minoria per culpa de Podem i amb el seu intent d’evitar que Ximo Puig acudira dijous a les Corts frustrat. La portaveu del PPCV va recordar que, si no responia dijous, el cap del Consell no hauria de sotmetre’s al control parlamentari fins a finals d’octubre. “Les cares de PSPV (Manolo Mata) i Compromís (Fran Ferri) eren un poema”, va assegurar Bonig en una descripció gràfica del que havia succeït.
Ferri estava avisat de la versió de Bonig i va acusar-la de mentir. “No tenim cap problema perquè Puig hi comparega”, va assegurar. El mateix va afirmar Manolo Mata: “Després de la hipersessió de control de la setmana passada hem dit que molt bé. Com més sessions de control, millor. De fet, el Consell no sap res de tot això”, va concloure el síndic socialista.
Bonig frustra un escarni a la seu del PPCV
Que els sindicats UGT i CCOO decidiren concloure la manifestació pel finançament a la plaça d’Amèrica, just al costat de la seu del PPCV, és una demostració d’un intent d’escrache. Isabel Bonig ho va veure clar només conéixer l’intinerari i li ho va dir per missatge telefònic al seu homòleg socialista, Manolo Mata.
Segons Bonig, no només els sindicats majoritaris volien pressionar el PPCV per no adherir-se a la manifestació, sinó que el lloc triat per als discursos era la demostració que “el PSPV es deixa arrossegar per Compromís”. “Quantes manifestacions acaben a la plaça d’Amèrica? Està tot programat. És indignant. Una deslleialtat total i absoluta”, va clamar una indignada Bonig.
Els seus clams van tindre un efecte immediat. Manolo Mata va deixar clar que el seu partit faria tot per canviar l’itinerari i els sindicats van rectificar de seguida tot explicant que eixe és el lloc que fan servir tradicionalment com a punt d’arribada de les manifestacions de l’1 de Maig des de molt abans que els populars es van traslladar des de l’antiga seu al carrer Quart.
