“Al meu parer, la fotografia de natura és aquella que té com a objectiu plasmar en imatges la gran diversitat biològica que ens envolta, siga des d’un punt de vista descriptiu, funcional o purament estètic”. Aquesta és la definició que dóna Roberto García-Roa, investigador a l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València i, també, un dels guardonats en el concurs de fotografia de la revista científica BMC Ecology, editada al Regne Unit.
L’obra guanyadora, Connections, mostra tres organismes interaccionant entre si. Però, com explica el seu autor, la fotografia és especialment cridanera “perquè quan la veus per primera vegada observes només una abella en una flor”. Però, amb una segona ullada, “comences a veure què està ocorrent”. Així ho conta: “Una flor serveix de fons en què una aranya es camufla per a depredar, i és així com pot atrapar l’abella. I en aquest mateix escenari es veu una mosca que, de manera oportunista, aprofita per a alimentar-se de l’abella”. García-Roa explica que l’escena va durar uns quants minuts, durant els quals va tindre l’oportunitat d’immortalitzar-la, i comenta que “aquesta fotografia mostra com estan de connectades unes espècies amb altres i com és d’important tindre en compte aquestes connexions a l’hora de gestionar mesures de conservació”.
Actualment, García-Roa és investigador postodoctoral al Departament d’Etologia de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva. Allà se centra a estudiar, utilitzant com a model la mosca de la fruita, el conflicte sexual, l’envelliment i els mecanismes inherents a aquests esdeveniments. A més, també tracta de respondre a escala global a diferents preguntes de tipus macroecològic i macroevolutiu utilitzant altres grups d’animals com, per exemple, els rèptils i els amfibis.
Però, en paral·lel a la investigació, les jornades de camp ofereixen a García-Roa l’oportunitat de fer fotografies de l’entorn natural. L’investigador explica que sempre ha tingut “una especial sensibilitat per allò que m’envolta” i “una enorme passió per la natura, que ha arribat a ser la meua zona de confort en molts moments”. Confessa que la fotografia li permet “capturar” la natura i dur-la sempre amb ell. Preguntat per un possible vincle entre la fotografia de natura i la fotografia científica, García-Roa respon que “la segona podria estar emmarcada dins de la primera, si bé en la fotografia científica no sol primar un enfocament qualitatiu, sinó més aviat informatiu”.
Així doncs, la fotografia científica seria aquella que té la finalitat de transmetre informació científica a les persones que la veuen; una pràctica comuna als treballs de diferents camps com, per exemple, l’ecologia. Però García-Roa comenta que també se sol emprar l’expressió “fotografia científica” per a emmarcar aquells certamens de fotografia de natura destinats a fotògrafs i públic que es mouen en l’àmbit científic.
No és la primera vegada que aquest investigador i fotògraf guanya un premi per les seues obres. Explica que fa un parell d’anys ja es va animar a participar en el concurs de la British Ecological Society, on va guanyar el primer premi amb una sargantana eixint de l’ou. L’any passat, una de les seues fotografies va quedar guanyadora en la categoria d’Ecosistemes i Comunitats de la mateixa institució. També el 2016 un dels seus treballs va ser preseleccionat en la categoria Ecologia i Ciència Mediambiental de la Royal Society. Enguany era la primera volta que participava en la convocatòria de la BMC Ecology.
García-Roa confessa que té massa referents per a fer-ne una llista, “ja que seria injust deixar-me algú fora”, però diu que mira “amb especial afecte aquells fotògrafs científics que, quan la ciència els ho permet, aconsegueixen retratar la bellesa que hi ha al darrere”. Pel que fa a la temàtica i la modalitat preferida, explica que l’equip determina fins on pot arribar cadascú, però que potser la seua prioritat és la fauna i, també, el món macro. “No ens adonem de com petits mons habiten al nostre voltant”, conclou.
