Indolents, les paraules ja voleien aferrades de puntetes en aquella diagonal de filferro que travessa el terrat. Però s’enlairen d’esma, han perdut la lluïssor, el tacte tou i agradós, la crida joliua dels seus colors. La bugaderia, de portes enfora, promet un rentat a mà i a mida, assegura rescabalar els mots del seu ús diari i descurat, i protegir-ne les diferents accepcions. De portes endins (pagant sant Pere llava), fa un ús profús de rentadores de traducció literal i de detergents d’un per a tot. A més, negligent de mena, evita separar els noms propis de color i les perífrasis blanques, les formes verbals de llana i els adjectius de cotó, i, fins i tot, les frases fetes més delicades. L’endemà, tipogràficament empolainades, lluiran ufanoses en l’aparador de la cara B de la premsa valenciana. Però, malgrat tot, molts lectors paren atenció i ja n’estan farts, i hi renunciaran a contracor, conscients que són les víctimes propiciatòries que consumen la traïció.
