“El valencià” és “una llengua cooficial únicament a la Comunitat Valenciana”. Aquest és l’argument principal en què el govern espanyol basa el seu recurs contra el Decret d’Usos Lingüístics de l’Administració que regula com s’han d’emprar les diferents llengües als òrgans dependents de la Generalitat Valenciana. Sota aquesta premissa, l’Advocacia de l’Estat conclou que l’obligació establida pel decret recorregut a les institucions valencianes perquè s’adrecen en la llengua pròpia a les altres administracions o als particulars de les Illes Balears i de Catalunya (el mateix àmbit lingüístic), “pot resultar contrària a la llei i a la Constitució”.
Al govern espanyol li “sembla evident que, perquè aquestes comunicacions des de la Comunitat Valenciana pogueren anar redactades en valencià, haurien de ser dirigides a comunitats autònomes amb la mateixa llengua cooficial, situació que, evidentment, no és possible, en ser el valencià una llengua cooficial únicament a la Comunitat Valenciana.”
El recurs converteix la llengua de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià en dos llengües diferents, atenent només a les denominacions que figuren als diferents estatuts d’autonomia, i sense tindre en compte la doctrina oficial de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i les nombroses sentències del Tribunal Superior de Justícia, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional que reconeixen la identitat material dels parlars del tres territoris, independentment de quin nom reben en cada indret.
PPCV i govern de Rajoy, de bracet
Al govern espanyol no li ha calgut adduir cap origen iber de la llengua per fer diferents el valencià i el català. Només li ha calgut emprar una terminologia jurídica que té precedents ben propers en el recurs presentat la setmana passada pel Partit Popular (PPCV) en què, després de negar que la noció d'”àmbit lingüsitic” emprada al decret tinguera efectivitat jurídica, els diputats Jorge Bellver i María José Ferrer Sansegundo van concloure que qualsevol comunicació que un òrgan públic valencià establira amb Catalunya i Balears, hauria d’estar redactada almenys en castellà per tal que no fóra recurrible.
Jorge Bellver denuncia que Compromís actua “amb mala intenció” perquè el decret recorregut parla de l'”àmbit lingüístic comú”.
Ferrer Sansegundo va apuntar, fins i tot, la possibilitat que els documents pogueren escriure’s també en gallec, si estigueren adreçats a Galícia, o en català, quan el destinatari residira a Catalunya o a les Illes Balears, però no en valencia, una “llengua cooficial” aliena a aquests territoris.
María José Ferrer Sansegundo recorda que qualsevol escrit oficial dirigit a un altre territori “ha d’estar escrit en castellà”.
Requeriment al govern català “només” en valencià
Tant el recurs del govern de Mariano Rajoy com l’argumentació del PPCV contrasten amb l’executòria del darrer govern d’aquest partit al capdavant de la Generalitat Valenciana. El juny de 2014, el govern d’Alberto Fabra va enviar un requeriment al govern de Catalunya, en concret al conseller de Presidència, Francesc Homs, en què demanava que rectificara les dades referides al País Valencià en algunes pàgines web de la Generalitat de Catalunya on es parlava, segons el requeriment, “d’uns ficticis Països Catalans, d’un domini lingüístic que manca d’unitat i d’uniformitat” i que caracteritzava “algunes tradicions valencianes com a catalanes”.
La portaveu del Consell, María José Català, va assegurar que el document s’havia enviat únicament en valencià, tot i que es va mostrar disposada a enviar-lo “també en castellà”.
Desobediència catalana, segons el jutge Magán
La mateixa argumentació del PPCV i del govern espanyol, però respecte de les comunicacions de la Generalitat de Catalunya amb el País Valencià, és l’emprada pel titular del jutjat contenciós administratiu número 3 d’Alacant, José María Magán, per tal d’obligar el govern de Carles Puigdemont a traduir al castellà un escrit remés en català amb l’argument que no és una llengua cooficial al País Valencià. En una interlocutòria del passat mes de març, el magistrat va advertir “expressament” que, en cas de reiterar-se la conducta, l’administració catalana incorreria en desobediència i que posaria els fets en coneixement de la Fiscalia. El govern català va cedir davant l’amenaça del jutge i va enviar l’escrit en castellà.
