Les mesures cautelars imposades per la Secció Quarta de la Sala Contensiosa del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) contra el Decret de Plurilingüisme i a favor de la recuperació del concert educatiu en dos col·legis catòlics s’ha convertit en un maldecap per al conseller d’Educació, Vicent Marzà, i per a tot el govern del Botànic. Aquestes decisions judicials, sumades a la de la Secció Cinquena contra les mesures destinades a pal·liar el copagament farmacèutic s’han convertit en el combustible per a la tasca d’oposició del PPCV, encapçalat per Isabel Bonig.
Més enllà de criticar les errades que, al seu parer, puga estar cometent el Consell o de combatre unes mesures contràries a l’ideari dels conservadors valencians pel que fa a l’educació privada i la normalització lingüística, Isabel Bonig apel·la a una suposada “desobediència” del conseller Marzà a l’hora “d’acatar les decisions dels jutges” per tal d’equiparar aquesta actitud amb la dels membres del govern de Catalunya que han convocat el referèndum per la independència del proper 1 d’octubre.
“És com a Catalunya. Ningú no signa i que signen uns altres. No, senyor conseller, és la seua responsabilitat!”, va advertir la presidenta del PPCV tot recordant als funcionaris que si no reben ordres expresses i escrites, “alguna plataforma o algú personalment” pot anar contra ells i demanar-los “responsabilitats penals i patrimonials” si executen actes administratius d’aplicació del Decret de Plurilingüisme suspés cautelarment. Bonig va traçar així un paral·lelisme amb les advertències llançades pel govern espanyol als funcionaris catalans que puguen facilitar la celebració del referèndum.
L’avís s’adreça principalment als directors dels centres i als inspectors d’Educació, però és extensible a qualsevol funcionari relacionat amb l’ensenyament com els “encarregats de la compra de llibres”. Bonig va aclarir que el PP només denunciarà Marzà i els alts càrrecs polítics per “desobediència” i que no pensa anar contra els funcionaris, però l’advertiment de les possibles accions d’alguna plataforma o particular va servir per a posar la por al cos dels treballadors públics.
Rafael Hernando, contra “l’enginyeria social”
Les paraules de la líder popular durant una roda de premsa a les Corts es van pronunciar en presència del portaveu del PP al Congrés de Diputats. Rafael Hernando va reblar el clau de Bonig amb una desqualificació global del model educatiu valencià caracteritzat com “una aventura d’enginyeria social que utilitza els xiquets a les escoles espanyoles”. El dirigent espanyol el va comparar “amb el d’altres indrets on alguns han imposat o volen imposar un model sectari”, en una referència, tot i que sense fer-hi esment explícit, al sempre rebutjable per a la dreta espanyola model d’immersió lingüística en català.
Hernando també va fer una defensa directa dels concerts educatius i l’educació privada, que junt amb l’escola pública “han funcionat durant els darrers 40 anys i estan acceptats, fins i tot, pels sindicats més radicals” amb què el diputat del PP va afirmar que s’ha reunit darrerament.
Amb un to una mica més mesurat es va pronunciar la portaveu d’Educació de Ciutadans (Cs), Mercedes Ventura, qui va denunciar que s’està realitzant una “doble il·legalitat” atés que, segons va indicar, “en primer lloc, la llei diu que aquest decret té caràcter discriminatori per a l’alumnat i, en segon lloc, s’està ignorant el que està dient la llei”.
La diputada de Cs va qualificar de “molt alarmant” el missatge que ha oferit la Conselleria als centres educatius per ‘”ambigu, covard i il·legal” i va anunciar que demanarà la compareixença de Marzà a les Corts perquè explique els passos que pensa fer d’ara endavant.
De l’estupefacció a la denúncia de l’intrusisme judicial
Al govern del Botànic tothom coincideix en el rebuig dels arguments judicials que estan entrebancant les reformes educatives. La vicepresidenta, Mónica Oltra, va declarar-se “estupefacta amb algunes actuacions que s’estan dictant” en matèria educativa, que s’acaten però sobre les quals, va dir, es pot opinar. I la seua opinió és que amb la reversió dels concerts “s’està fent una tutela no de drets, sinó de privilegis”.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, va aprofitar una conversa amb el ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, per a suggerir-li que comprenga que “el valencià és una llengua de l’Estat” i que “és normal que el Consell vulga que els xiquets parlen valencià, castellà i anglès.
“Qui vulga fer política que es presente a les eleccions”. Amb aquesta sentència va mostrar el seu “absolut desacord” amb la decisió del TSJ de revertir cautelarment els concerts dels dos centres privats la coportaveu de Compromís, Àgueda Micó.
Per a la també coordinadora general del Bloc, “és molt greu que una resolució judicial establisca que l’interés general no queda protegit pel Consell i sí, pel que sembla, per dos col·legis privats que no deixen de ser empreses amb clars interessos econòmics particulars”. A parer de Micó, “sembla que hi ha una part del poder judicial interessada a anar contra el Govern del Botànic en general i contra la Conselleria d’Educació en particular”.
