La Generalitat i la Conferència de Rectors de les Universitats Públiques Valencianes van escenificar ahir l’acord segons el qual l’ensenyament universitari serà més barat a partir del pròxim curs. En una roda de premsa conjunta amb els rectors de les cinc universitats públiques i els consellers d’Educació i Hisenda, el president Ximo Puig va anunciar una rebaixa de les taxes universitàries del 15% durant els dos pròxims cursos. Una davallada que suposarà, segons va explicar, la “reversió de la pujada” de taxes dels estudis universitaris que el Consell del PP va iniciar a partir del curs 2011/2012.
El Pla de Millora del Sistema Universitari València elaborat per la Conselleria d’Educació està adreçat a l’alumnat, però també al personal laboral i als propis centres d’estudis. Els dos eixos centrats en la rebaixa de preus de l’ensenyament universitari preveuen una disminució de les taxes i un increment de les beques. Pel que fa al primer punt, el president Puig va explicar que les taxes es reduiran un 7% en el curs 2017/2018 i un 8% més el curs 2018/2019. Fruit d’aquesta davallada total del 15% per als dos pròxims cursos, la Generalitat compensarà les universitats amb una inversió de 26,5 milions d’euros (8,5 i 18 milions d’euros cadascun dels dos cursos, respectivament).
Quant a les beques, el cap del Consell, que va estar acompanyat pels consellers Vicent Marzà i Vicent Soler –responsables de les qüestions tècniques i econòmiques del pla, respectivament– va avançar la consignació pressupostària de 12 milions d’euros per al curs pròxim destinats a les beques salari. Aquesta modalitat d’ajuda única a l’Estat, que el pròxim curs comptarà amb el doble de pressupost, serveix per a pagar fins a 600 euros mensuals a cada estudiant beneficiari durant els 4 anys d’estudis sempre que se superen acadèmicament els cursos. Totes dues mesures van dirigides a evitar que “cap estudiant deixe la universitat per raons econòmiques”, va explicar el president, qui va afegir que l’increment de les beques i la baixada de les taxes suposen decisions que “fomenten la igualtat d’oportunitats”.
L’acord, però, no només suposa una millora per a l’estudiantat, sinó també per als treballadors de les universitats públiques. El tercer eix del pla preveu un increment del pressupost per a millorar les condicions econòmiques dels diferents col·lectius laborals. Per al pròxim curs hi ha prevista una inversió de 18 milions (10 més que enguany) per a l’equiparació retributiva, per al conjunt d’universitats, dels complements docents i d’investigació entre el professorat funcionari i el professorat laboral, així com l’aplicació de la carrera professional del personal d’administració i serveis, exclosa pel govern del PP per a les plantilles de les universitats.
Per al curs 2018/2019 la consignació pressupostària per a la millora de les condicions econòmiques serà de 29 milions. Tanmateix, l’acord recull el compromís de crear una mesa negociadora per a l’elaboració d’un conveni col·lectiu del personal laboral de les universitats públiques valencianes, “atenent així una reivindicació històrica”, segons va explicar Puig.
Finançament de les universitats
El quart eix de l’acord fa referència al finançament del sistema d’investigació de les universitats. A aquest respecte, el president va detallar que en total s’arribarà fins als 52 milions d’euros pel que fa a les partides pressupostàries que es destinen a la millora de les infraestructures de recerca universitària. En concret, l’any 2018 l’aportació serà de 8 milions, i durant els els pròxims anys s’incrementarà fins a arribar als 36 milions d’euros per a potenciar infraestructures de recerca necessàries perquè els investigadors valencians “duguen avant els seus projectes”.
L’últim punt de l’acord entre la Generalitat i els rectors fa al·lusió al finançament de les universitats. En aquest punt, les dues parts van consensuar la creació d’una comissió d’experts que definisca i establisca els criteris de repartiment pel que fa al finançament ordinari de les universitats. Aquesta comissió d’experts, que previsiblement començarà a treballar al setembre i que estarà formada per membres de les universitats i de les conselleries d’Educació i Hisenda, definirà els criteris durant 2018 i s’aplicaran a partir de 2019, per la qual cosa serà a partir d’aquest moment que la Generalitat fixarà els augments de finançament ordinari universitari.
Sobre el finançament de les universitats, el president de la Conferència de Rectors valencians, Manuel Palomar, va celebrar que en un futur “tots sabrem com es financen les universitats”, ja que el nou model que fixarà la comissió d’experts es basarà en “criteris objectius”. El rector de la Universitat d’Alacant va aprofitar la seua intervenció per a tirar una mà al Consell en la seua reivindicació a l’Estat d’un canvi en el model de finançament autonòmic. En aquest sentit, Palomar va reconéixer que el finançament de les universitats va lligat al finançament de l’Estat a la Generalitat, raó per la qual va assegurar com a portaveu dels rectors valencians que les “universitats estan al costat del Consell” en aquest clam. “És una situació injusta que cal que denunciem”, va dir.
El representant dels rectors va agrair al Consell el seu “esforç” per atendre les reivindicacions de les universitats, alhora que va destacar el fet que amb la inversió del Consell per a reduir les taxes universitàries “es camina cap a un model més igualitari”.
L’agraïment de les universitats al Consell va trobar retorn per boca del conseller d’Educació Vicent Marzà, qui va qualificar l’acord tancat amb els rectors com un “pas avant” en la política universitària, ja que permet revertir les accions dels governs del PP. “Aquest acord posa als estudiants en el centre del sistema universitari públic valencià, que és el motor final pel qual tots treballem”, va assenyalar Marzà, qui va reconéixer l’esforç dels rectors per a millorar la situació de la comunitat universitària.
Plurilingüisme
Preguntats per l’anunci de Ciutadans de presentar al Congrés un requeriment al govern espanyol perquè paralitze el Decret de Plurilingüisme, el conseller Marzà va lamentar que el partit d’Albert Rivera l’única cosa que pretén amb aquestes actuacions és “crear una alarma i intentar generar caos” on no ha d’haver-ne, sense presentar “cap alternativa” per a garantir l’aprenentatge del castellà, valencià i l’anglés. “Seguirem treballant per molt que alguns vulguen posar pals a les rodes i anar simplement contra els criteris de les persones que saben”. En aquest sentit, Marzà va recordar que el model plurilingüe plantejat pel seu departament “recull l’opinió de les universitats per a aconseguir l’aprenentatge efectiu de les tres llengües”.
