Malgrat que en l’imaginari col·lectiu el tenim com un animal exòtic, el camaleó comú (Chamaeleo chamaeleon) és un animal ja habitual a les regions meridionals i orientals de la conca mediterrània, des que es va introduir a la Península Ibèrica. De fet, hi ha un total de vint espècies de rèptils i amfibis compartides a banda i banda de l’estret de Gibraltar, fruit d’un constant intercanvi faunístic entre els dos territoris al llarg dels últims milions d’anys. Ho explica el paleoherpetòleg Josep Francesc Bisbal Chinesta, que està realitzant, a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, una tesi doctoral sobre els amfibis i rèptils prehistòrics de la cova del Mirador d’Atapuerca.
Des de fa uns 11.700 anys ens trobem en l’Holocé, un període geològic marcat pel final de l’última glaciació i idoni perquè espècies del nord d’Àfrica creuen l’estret i s’expandisquen per l’àrea mediterrània, on troben condicions ambientals i climàtiques semblants a les de la seua zona d’origen. De fet, segons el registre prehistòric, el camaleó comú formaria part del darrer grup de rèptils i amfibis que van creuar la Península Ibèrica després del final de l’última glaciació i al llarg de l’Holocé, juntament amb altres espècies com la tortuga mora i el dragó rosat.
Hi ha un total de vint espècies de rèptils i amfibis compartides a banda i banda de l’estret de Gibraltar
Andalusia i l’Algarve, així com alguns punts de Múrcia i les comarques del Baix Segura, el Baix Vinalopó i l’Alacantí, acullen poblacions de camaleons. S’ha escrit poc sobre la presència d’aquests prodigis del camuflatge a casa nostra, però trobem treballs com el del biòleg Emilio Rosillo Parra, que ha estudiat les poblacions de Chamaeleo chamaeleon a la demarcació d’Alacant. En l’article Presencia de Camaleón común en la provincia de Alicante, publicat a la revista La Matruca, explica que nombrosos testimonis de persones vinculades al món rural parlen de la presència d’aquest rèptil en la rodalia de la ciutat d’Alacant, sovint en entorns humanitzats, com ara xalets o casetes de camp. “Aquest fet dificulta la possibilitat de realitzar un estudi de distribució, ja que gran part del territori potencial a ocupar per l’espècie es troba en propietat privada”, adverteix Rosillo.
Buscant el nord
Amics de la calor, el viatge dels camaleons no s’atura al sud del País Valencià. Recentment s’ha descrit i documentat, per primera vegada, l’existència d’aquests rèptils a la Serra de Falaguera, dins dels termes municipals d’Alfarb, Benifaió, Llombai i Picassent. Situada entre les comarques de la Ribera Alta i l’Horta Sud, es tracta de la població de camaleons localitzada més al nord de tota la península i això revesteix la troballa d’un interés especial. Josep Bisbal és l’autor de l’estudi Nueva población reproductora de camaleón común, ‘Chamaeleo chamaeleon’, en la Serra de Falaguera (Sistema Ibérico meridional, València): introducción reciente y colonización de nuevos espacios, publicat al Boletín de la Asociación Herpentológica Española. En oliveres i tarongers, en pins i ciprers i també amagats entre llentiscles, garrigues, canyes, romer i fonoll, des de juny del 2015 fins a octubre del 2016 es van albirar 41 camaleons de diferents edats. Com en el cas d’Alacant, alguns dels exemplars es van trobar en jardins privats d’urbanitzacions.
Recentment s’ha descrit i documentat, per primera vegada, l’existència de camaleons a la Serra de Falaguera
Tot i que no està clar quan va aparéixer el camaleó comú a la Serra de Falaguera, la gent de la zona comenta que n’hi ha, com a mínim, des de mitjans de la dècada del 2000. També es desconeix l’origen d’aquesta població, “si bé la introducció humana, intencionada o no, és l’única hipòtesi factible”, indica Bisbal, que afegeix que, “com que es tracta d’una zona d’estiueig, hi ha la possibilitat que s’escapen animals domèstics, tot i que tampoc es pot descartar que siguen producte d’un alliberament intencionat d’individus per part d’algun particular”. Un altre possible origen és que s’hagen transportat camaleons de manera accidental juntament amb bestiar o amb plantes ornamentals provinents d’Andalusia.
Una comunitat amenaçada
Malgrat que la presència de cries i joves camaleons confirma la capacitat reproductora de la població de la Serra de Falaguera, no són pocs els perills que amenacen la seua existència. Al seu article, Bisbal alerta del risc d’atropellaments, ja que es tracta d’una zona on es practica motocròs i ciclisme de muntanya. Els incendis forestals, l’extracció i moviments de terres, la substitució dels cultius, l’ús excessiu de plaguicides i herbicides en les explotacions citrícoles i la venda lucrativa són altres possibles amenaces per als camaleons valencians. Rosillo encara destacava un altre enemic per a l’espècie: la captivitat. “Sovint, a causa de la fascinació que desperta aquest animal i la creença que se li està fent un favor, pretenem mantenir-lo al més a prop possible de nosaltres, darrere d’un vidre”, descriu al seu article. I conclou: “Recomane, per tant, no capturar exemplars del medi. És molt més gratificant la sensació de descobrir-ne un camuflat en plena natura i veure com es comporta, fer-li algunes fotografies sense arribar a molestar-lo i seguir el nostre camí, deixant que els camaleons seguisquen el seu”.
Arribats a aquest punt, sorgeix una pregunta: per què cal protegir una espècie de tan recent introducció al País Valencià? Bisbal explica que, a tot Europa, les espècies termòfiles –aquelles que prefereixen les altes temperatures– porten milers d’anys expandint-se gràcies al canvi climàtic post-glacial, un fet que anirà a més a causa de l’acceleració d’aquest calfament per culpa de l’acció humana. Per tant, a parer seu, no s’ha d’incloure el camaleó comú en la llista d’espècies invasores, ja que és molt probable que, de manera natural, s’escampe arreu del territori valencià. I afegeix que Chamaeleo chamaeleon ocupa, a la Península Ibèrica, un nínxol ecològic que és únic i no li fa competència a cap altra espècie, que cap dels estudis existents mostra impactes negatius sobre el medi i que es troba inserit de manera natural a l’escala tròfica a causa de l’existència de múltiples depredadors que permeten regular les seues poblacions.
Els atropellaments, els incendis forestals o la captivitat són alguns dels perills que amenacen els camaleons valencians
De la mateixa manera que l’ésser humà ha estat fonamental en l’expansió del camaleó pel territori valencià, també les persones han de ser les responsables de la conservació d’aquesta espècie. Segons indica Bisbal, les projeccions de la distribució potencial actual del camaleó marquen tota la zona litoral valenciana i les valls interiors com a zones de possible expansió per a l’espècie i assenyalen un augment de la distribució potencial d’entre un 180% i un 264% per al període del 2041 al 2070. Davant d’aquestes dades, fa una crida: “S’ha d’intentar aconseguir la col·laboració de la població local en la conservació del camaleó a la Serra de Falaguera. Hem de fer veure a la gent que els camaleons no són animals domèstics i que aquestes captures d’animals salvatges pràcticament sempre acaben en la mort dels individus per inanició i estrés. També s’ha d’intentar comptar amb l’ajuda dels propietaris de les parcel·les agrícoles, explicant-los els beneficis de la presència d’un rèptil que s’alimenta, bàsicament, d’insectes als seus camps”.
