La presentació del projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) de 2017 ha obert un altre gran front d’indignació política al País Valencià. Al clam unànime –tot i que amb diferents intensitats– per un millor finançament autonòmic se suma ara la reivindicació d’equiparar les inversions estatals a l’11% del pes poblacional del país.
Com articular aquest crit contra la discriminació de Madrid ocupa i preocupa partits polítics, però també col·lectius i entitats que veuen com les seues reivindicacions mai tenen cabuda –és testimonial– en els pressupostos de l’Estat. Al marge d’actes institucionals com el que hui se celebra a les Corts Valencianes per rebutjar els comptes de 2017 per “marginar” els interessos valencians, partits i entitats de tot tipus comencen a organitzar-se arreu del país per denunciar la política d’inversions de l’Estat.
El primer engranatge, de la que s’espera que siga una cadena de protestes per la postergació que sofreixen les infraestructures valencianes, està previst per al 5 de maig a Dénia (la Marina Alta). Una trobada pensada per exigir la posada en funcionament de l’anomenat Tren de la Costa que hauria de cobrir el trajecte Gandia-Dénia-Alacant. La tria d’aquest emplaçament no és casualitat: es tracta d’una reivindicació que aplega tots els partits, entitats i col·lectius de les comarques afectades i és una infraestructura “maltractada” en els PGE de 2017, ja que el Ministeri de Foment sols ha consignat diners per a fer “estudis informatius” del recorregut.
Aquest acte reivindicatiu, que ja aplega una vintena de col·lectius –entre partits, sindicats i entitats– serà la prova pilot d’una estratègia ideada per representants de diversos partits d’esquerres per tal d’involucrar la societat valenciana en la demanda d’una major inversió en infraestructures per part de l’Estat espanyol. La idea és que siga el teixit associatiu del país qui porte el pes d’una reivindicació que, entenen, va més enllà d’interessos partidistes. Ja existeixen altres plataformes similars, com és el cas de la Costera, on demanden el tren Xàtiva-Alcoi, mentre que al Vinalopó i el Baix Segura existeix l’embrió de moviments que reclamen una millora en la xarxa de rodalies que vertebre el sud del país.
Per aquesta raó, els promotors de l’acte del dia 5 han volgut elaborar un text anomenat l’Acord de Dénia que siga irrenunciable per a tothom. La idea és, segons expliquen els seus promotors al Diari La Veu, que es puguen “sumar tots els partits, associacions empresarials i entitats”. De fet, aquest manifest el subscriuen des del PP a Compromís, passant per PSPV, Podem, Ciutadans o Esquerra Unida, i també organitzacions empresarials com l’Associació de Promotors Turístics de Dénia, l’Associació Multisectorial d’Empresaris de la Marina Alta o la Federació d’Associacions d’Empresaris de la Safor.
En l’acord, les entitats signants es comprometen a exigir al Govern d’Espanya l’aprovació definitiva de l’estudi informatiu sobre el Tren de la Costa contemplant les al·legacions efectuades per la Generalitat i els ajuntaments afectats; a convocar la comissió de seguiment entre la Generalitat i el Ministeri de Foment a fi de revisar i actualitzar el protocol subscrit sobre el Tren de la Costa; a treballar conjuntament perquè la construcció del tren siga una realitat i es plasme de forma suficient i adequada en els pressupostos de les administracions i organismes públics competents; a presentar i a donar ple suport a les iniciatives, esmenes i proposicions amb posicionaments ferms i concrets a favor del Tren de la Costa, i a constituir meses sectorials al llarg del territori afectat per articular esforços entre partits, administracions, sindicats, associacions empresarials, entitats veïnals i la resta de ciutadans i mirar d’aprofundir en problemàtiques comunes i establir vies d’acció compartides.
De l’acció local a la global
L’objectiu d’aquest acte, així com també dels altres dos o tres que el grup promotor d’aquestes accions ja té en ment, és posar en el mapa i en l’imaginari col·lectiu la necessitat de tindre millors infraestructures i responsabilitzar el govern espanyol de les mancances. Segons ha pogut saber aquest diari, si el resultat de l’acció del dia 5 és satisfactori, en les pròximes setmanes es podrien idear nous actes en altres comarques. Dos que tenen moltes possibilitats d’organitzar-se’n són: un, a la Plana, per a reivindicar l’arribada de l’alta velocitat i la millora de la xarxa de rodalies; i l’altre, a l’Horta, on es reclamaria la necessitat de tindre una xarxa de transport metropolità.
Davant la dificultat d’articular un lobby valencià en què se senten representats tots els partits i puga fer d’interlocutor a Madrid, l’estratègia passa per capgirar les antigues estructures dels lobbies i construir un grup de pressió de dalt a baix. Es tracta, doncs, de prendre com a punt de partida les lluites locals per poder estendre les reivindicacions a Madrid de part a part del país sense interferències partidistes. Fugir de “l’Espanya que ens margina” i que tan fàcil li ho posaria a PP i Ciutadans per a abandonar la lluita, per a abraçar reivindicacions locals que obliguen aquests partits a sumar-se al clam o, en tot cas, evidenciar la seua submissió a Madrid.
Els promotors d’aquestes iniciatives confien que l’estratègia servisca per a portar endavant eixa mobilització social a què fa referència el Consell pel maltractament que el País Valencià rep del govern espanyol, però que mai el Consell ha arribat a concretar. En aquest sentit, el fet que enguany hagen d’aprovar-se dos PGE –els de 2017 i en uns mesos els de 2018– fa que els ideòlegs pensen que aquesta mena de nou lobby valencià tinga moltes possibilitats d’activar-se.
