La Conselleria d’Educació ha fet pública la seua proposta de planificació per al pròxim curs 2017-2018 –el denominat arranjament escolar–, que preveu ampliar amb un miler de docents la plantilla de professorat, així com augmentar en 25 les aules als centres d’Infantil i Primària que se sostenen amb fons públics. A més, respecte als concerts educatius en els nivells no obligatoris, l’administració ha dissenyat una proposta segons la qual el Batxillerat perd 31 aules concertades –en passar de les 437 d’aquest curs a 406– mentre que la Formació Professional en guanya cinc (de 629 a 634).
Per al conseller d’Educació, Vicent Marzà, el seu departament “ho ha planificat per a assegurar que hi haja menys alumnes per aula i més professorat en tots els centres sostinguts amb fons públics”.
Qualitat educativa
“L’eficàcia en la gestió de recursos es tradueix en millor atenció a l’alumnat, en garantir la vertadera qualitat educativa que es mereixen els nostres xiquets i xiquetes”, ha incidit a través d’un comunicat.
L’arranjament escolar, que ara es posarà en comú amb els agents de la comunitat educativa, s’ha realitzat de nou simultàniament a tots els centres educatius sostinguts amb fons públics, és a dir, escoles i instituts públics i centres concertats.
El pròxim curs, les aules experimentals d’Infantil de 2 anys continuaran tenint un màxim de 18 alumnes; les de 3 i de 4 anys seran de 25 alumnes; les de 1r i 2n d’ESO, de 30, i les de 1r i 2n de Batxillerat, de 35 alumnes. La Conselleria subratlla que “continua treballant perquè en cursos successius la ràtio puga rebaixar-se encara més i es millore la qualitat de l’ensenyament”.
Marzà: “Ho hem planificat per a assegurar que hi haja menys alumnes per aula i més professorat a tots els centres sostinguts amb fons públics”
“Aules amb menys alumnes”
Per la seua banda, la plantilla docent augmentarà el curs 2017-2018. L’objectiu, segons ha asseverat Marzà, és aconseguir “aules amb menys alumnes i amb més tutors i tutores que tinguen companys docents de suport”. “Tindrem almenys un miler de docents més a les aules sostingudes amb fons públics, que se sumen als més de 3.000 que ja es van incorporar en el curs actual. Aquesta és una mostra més de la reversió de les retallades en educació”, ha avançat.
De cara al pròxim exercici acadèmic, la proposta de planificació d’Educació suposa un saldo positiu de 25 unitats educatives en els centres educatius d’Infantil i Primària sostinguts amb fons públics. Per demarcacions, Alacant contempla un saldo positiu de 7 aules; Castelló, 6, i València, 12.
Respecte a la concertació en l’ensenyament no obligatori, el Consell va aprovar al gener el decret pel qual s’estableix la fórmula per a sol·licitar, renovar o modificar concerts educatius i, al mateix temps, desenvolupa la llei estatal de concerts en etapes no obligatòries, que no havia tingut cap adequació en l’àmbit autonòmic. En la pràctica, açò suposa que la renovació en les etapes no obligatòries no es realitza de manera automàtica, sinó que, en el cas que les sol·licituds de concerts singulars siga superior al nombre de places necessàries, es donarà preferència als centres d’acord amb uns criteris.
Entre uns altres, es preveu que tindran prioritat les sol·licituds per part de les empreses que sempre han estat concertades històricament; s’atendrà amb preferència la població desfavorida; es prioritzaran els centres amb experiències educatives innovadores, aquells que atenguen la població des de la seua àrea d’escolarització i aquells que hagen contractat professorat acomiadat d’altres centres per la modificació o supressió del concert d’aquests últims; així com les cooperatives.
Pel que fa al Batxillerat concertat, Educació ha proposat el manteniment de 406 unitats que complementen l’oferta d’aquesta etapa d’ensenyament no obligatori per a revertir la massificació d’aules i garantir els espais de reforç i suport de diferents àrees de coneixement dels instituts públics. Aquesta xifra es tradueix en la supressió de 31 aules, ja que aquest curs hi havia 437, un 7% menys.
La desestimació de la sol·licitud, expliquen des de Conselleria, es deu a “alguns dels criteris establerts en el decret del Govern valencià i s’aplica quan hi ha més peticions que necessitats educatives reals en un municipi o un districte de grans ciutats”.
Assegurada la continuïtat
Des del departament de Campanar recorden que l’alumnat que passe a 2n de Batxillerat en un centre que el pròxim curs no comptarà amb concert educatiu per a primer de Batxillerat té assegurada la seua continuïtat en la unitat concertada, que els permet finalitzar aquesta etapa no obligatòria en les mateixes condicions en què van començar a cursar-la.
En Formació Professional Bàsica i Cicles Formatius, de les 629 unitats concertades de l’actual curs, per al pròxim hi haurà 634 unitats concertades, cinc més que ara, a causa de “l’aposta” de l’administració educativa per la promoció de l’FP Bàsica, destaquen.
Entitats del sector de l’ensenyament concertat –que van mantenir una reunió el dimarts amb representants de la Conselleria– van qualificar aquest dimecres de “suau” l’impacte sobre el nombre d’unitats de Batxillerat i van valorar el manteniment de l’FP.
Així, des d’Escoles Catòliques de la Comunitat Valenciana –que veu afectades més d’una vintena de les seues 365 unitats– apuntaven que, a partir de la recepció de la comunicació certificada, hi ha un termini d’al·legacions en el qual intentaran recuperar algun aula, explicava a Europa Press Vicenta Rodríguez. Aquesta portaveu afegia que en FP, el mapa d’unitats d’escoles catòliques quedarà “pràcticament” igual –llevat de la supressió d’una unitat que no tenia demanda– i, fins i tot, es registrarà un augment d’aules de suport a la integració secundària i d’FP Bàsica.
Per la seua banda, el president de la Federació de Centres d’Ensenyament de València (Feceval), José Manuel Boquet, considerava que la Conselleria d’Educació “ha fet un plantejament molt seriós per a aplicar els criteris del seu decret i amb suavitat, per la qual cosa, des d’aquest punt de vista, no hi ha res que objectar”. No obstant açò, apuntava les discrepàncies que manté aquesta entitat amb el contingut d’aquesta norma, com que no es tinga en compte la demanda social. En el cas de Feceval, una primera estimació contempla que de 225 centres associats resultarien afectats nou on s’imparteix Batxillerat.
