L’Associació de Familiars de Víctimes de la Fossa Comuna 113 del Cementeri de Paterna iniciarà al juny els treballs d’excavació i exhumació de les restes colgades en aquest enclavament, on es calcula que jauen els cossos d’uns 60 afusellats per la dictadura franquista el 18 de gener de 1940, el 27 de març de 1940 i el 19 de setembre de 1941. Es tracta de la fossa més gran oberta fins ara al País Valencià.
Ho han anunciat aquest dimecres el president de l’Associació, Santi Vallés, acompanyat per l’arqueòleg i director de l’equip Arqueo Antro, Miguel Mezquida –que coordinarà els treballs a la fossa–, en una roda de premsa enfront de les dependències de l’antiga Presó Model, el centre penitenciari on solien ingressar els condemnats a mort just abans de ser afusellats.
Segons les recerques realitzades per l’Associació, constituïda en 2006, entre els afusellats de la fossa 113 de Paterna es podrien trobar dotze presos procedents de Rafelbunyol, sis de València, cinc d’Ontinyent, dos de la Font de la Figuera i altres de Manises, l’Alcúdia, Alzira i altres poblacions de la Ribera Alta, la Costera, Camp de Morverdre i la Safor. També hi ha indicis de víctimes de Granada, Madrid i Burgos. Tots ells d’edats compreses entre els 27 i els 68 anys.
El treball forense
L’objectiu: exhumar les restes de la fossa al complet. El cost dels treballs ascendeix a 125.000 euros. La Diputació de València ha finançat ja quasi la meitat i els altres 62.500 euros es podran cobrir amb la següent convocatòria de subvencions.
Amb la subvenció de la Diputació, primer s’obrirà la fossa 82 del cementeri de Paterna, on hi ha 20 víctimes i, just després, la 113, un treball de major “complexitat” atés el volum de cadàvers, segons ha explicat Miguel Mezquida. A més, ha explicat l’arqueòleg, la fossa és “un espai xicotet”, d’entre dos metres i dos metres i mig d’ample, tres metres de llarg i “molta profunditat”, on només cabran dos persones treballant alhora.
Serà un treball “minuciós”, ha assegurat, i encara que en l’actualitat l’Estat espanyol no judicializa aquests crims, Arqueo Antro farà un “tractament forense” perquè si algun dia això canvia “en quede constància”.
Fins ara, 12 famílies de víctimes de la Fossa Comuna 113 han mamprès aquest projecte d’exhumació, però el president de l’associació, Santi Vallés, ha volgut fer una crida perquè totes les famílies que tinguen constància de parents afusellats el 18 de gener de 1940, el 19 de setembre de 1941 i el 27 de març de 1940 es posen en contacte amb l’Associació o amb el grup Arqueo Antro per a conéixer la destinació dels seus éssers estimats.
L’objectiu és la identificació de tots els cossos. Els familiars que vulguen traslladar les restes ho podran fer. En tot cas, es “dignificarà” també l’espai “perquè quede constància que van ser enterrats allí els afusellats dels crims del franquisme”, ha assegurat Vallés.
